MOBILITZACIÓ SOBIRANISTAL'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya exigeix l'Amnistia i diàleg amb l'Estat

"Que s'entengui fins a la Moncloa i la Zarzuela: caminarem pel carril central de la sobirania i no pel marge estret on els falsos constitucionalistes ens volen arraconar". L'ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha adreçat d'aquesta manera per videoconferència a dues mil persones, reunides al Palau de Congressos i constituïdes en Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (ACE).

Aquest nou espai, impulsat pel Consell per la República, ha aprovat un document de posicionament polític en el qual es rebutja explícitament la sentència del Tribunal Suprem contra dirigents independentistes; es demana l'amnistia, "la llibertat de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i exiliades i la fi de la repressió judicial, política, social, econòmica i policial"; s'expressa suport a la mobilització popular, es defensa "la sobirania de les institucions catalanes; s'exigeix diàleg a l'Estat, s'apel·la a la mediació internacional", i es manifesta la voluntat de treballar per l'autodeterminació i en favor d'una "solució política que permeti als catalans decidir el seu futur polític a les urnes".

"A les presons s'han trobat persones de totes les edats perseguides per un Estat que té tanta fúria acumulada que no sap com contenir la seva funció repressora", ha assenyalat Puigdemont, en al·lusió a tots els presos polítics, condemnats i detinguts, i a les complicacions administratives i judicials que han trobat en els darrers anys càrrecs electes independentistes catalans. Molts d'ells aquests han sentit, ha dit el president exiliat l'"alè de la repressió per haver opinat i aprovat coses que incomodaven" l'Estat.

Sota la presidència de l'ex-alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, l'Assemblea ha estat reunida fins poc després de les nou de la nit d'aquest dimecres.

Entre els assistents -regidors, alcaldes, diputats i senadors-  es trobaven el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, i alguns consellers del Govern, però no el titular d'Interior, Miquel Buch, que hauria hagut de sentir els crits d'exigència de dimissió llançats per un sector dels assistents.

S'ha donat lectura a una carta de l'ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, que ha lamentat haver viscut "un judici polític amb voluntat d'escarment, en el qual no ha importat la veritat". "La condemna és molt dura, però la repressió intenta atacar els drets i les llibertats de tota la societat", ha advertit l'ex-presidenta des de la presó, que també a dit que el moviment independentista no ha de permetre que se l'aparti del camí de la no violència.

Representants de totes les formacions independentistes a diferents institucions han pogut intervenir per posar l'accent en determinats punts del document aprovat, per demanar que s'incorporin nous punts o per referir-se a l'actual context de mobilització permanent i repressió.

Així, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (JxCat), ha demanat unitat per fer front a "la conculcació de drets", o Marta LLorens (CUP), regidora de Reus, ha denunciat la violència policial viscuda els darrers dies i ha exigit l'assumpció de responsabilitats. Altres participants, des de diferents punts del territori, han reclamat que s'afegeixi "un sisè punt" al document, per "implementar el mandat de l'1 d'octubre i aixecar la suspensió de la declaració d'independència", la generació d'una "nova institucionalitat" per respondre a la "interpel·lació" del carrer, la creació d'estructures reals de poder alternatiu al de l'Estat o que l'Assemblea faci un prec per la unitat al Parlament, per tal que es faci possible l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Els càrrecs electes han desbordat l'aforament del Palau de Congressos, de tal manera que alguns no s'han pogut ni tant sols inscriure per assistir-hi, ha explicat Dolors Sabater, que ha tancat l'acte amb un emplaçament "al grup motor, gestor, provisional de l'Assemblea" a treballar per fer-la operativa i amb una proclamació: "no ens rendirem mai".

A la sortida, un grup de participants ha tallat el trànsit durant uns minuts a l'Avinguda Diagonal i ha marxat cap al centre de la ciutat.