Més policies, més llum i un protocol antiocupacions: Albiol engega el seu model de seguretat a Badalona

Quatre mesos després del seu retorn a l'alcaldia de Badalona, Xavier Garcia Albiol ja ha marcat una de les seves prioritats a través de les primeres accions de govern. La millora de la percepció de seguretat per als veïns, el cavall de batalla del líder popular, passa per posar més policies al carrer i per evitar les ocupacions il·legals.

Pocs dies després de la investidura, el govern municipal ja anunciava una operació contra la venda ambulant il·legal on 15 agents de la Guàrdia Urbana van decomissar peces de roba i complements. Era l'inici del que Albiol vol per a la ciutat.

Una de les grans proclames de l'alcalde popular és la d'aconseguir més efectius de la Guàrdia Urbana "per donar un servei suficient a tots els barris, des del centre fins al més allunyat de Badalona". A finals de setembre, en un acte al barri de Llefià, Garcia Albiol feia la presentació oficial de 23 nous policies que s'incorporaven al cos.

"L'objectiu que ens marquem és augmentar en gairebé el 50% la plantilla actual", diu Albiol que, segons afirma, es traduiria en la contractació d'un centenar d'agents nous. De moment, ja han convocat les places per incorporar-ne 46 més. Actualment, a la Guàrdia Urbana de Badalona hi ha 236 policies i en una ciutat de les seves característiques, la xifra recomanada estaria en els 300.

García Albiol vol augmentar en un 50% la plantilla de la Guardia Urbana, serien 100 agents més

També s'ha anunciat la reforma de la comissaria de la Guàrdia Urbana, al Turó Caritg, que rebrà 1,5 milions de pressupost. Un edifici obsolet que necessita una rehabilitació des de fa anys, reclamat pels agents policials en diverses ocasions, així com les condicions en què es troben el material que fan servir i els vehicles amb què es traslladen.

Vigilància privada als edificis

Una de les mesures que el nou govern de Badalona ha pres per tenir més presència policial al carrer és la de contractar una empresa privada perquè faci les tasques de vigilància dels edificis municipals. Una feina que, segons marca el reglament, desenvolupa la policia del municipi però que altres administracions com la Diputació de Barcelona o la Generalitat també han tirat endavant.

"No estem inventant res, es tracta de rendibilitzar els recursos humans", destaca Albiol, "recuperem aquests agents de la Guàrdia Urbana perquè facin serveis al carrer".

La mesura, però, no ha estat ben rebuda pels sindicats policials. Mentre SIP-FEPOL es mostra prudent, la PSU ho rebutja. Joan Marc Zamora, portaveu del Sindicat Independent de la Policial Local (SIP-FEPOL) assegura que "una de les nostres funcions és la vigilància d'edificis", tot i això "entenem la decisió mentre sigui momentània i si es manté en el temps, ens posicionarem en contra".

Els sindicats recorden que els agents que fan aquesta tasca de vigilància són aquells que desenvolupen el que s'anomena "segona activitat", que habitualment són majors de 55 anys que ja no tenen tanta facilitat per fer patrullatge al carrer. Per aquest motiu, des de la Plataforma Sindical Unitària (PSU) es mostren més contundents: "així no es guanyaran efectius perquè aquests policies no sortiran al carrer", afegeix el portaveu del sindicat, Alfonso Griñán.

A més, assegura Griñán, hi hauria agents que estan en altres departaments com el de logística o a les oficines "que podrien estar al carrer perquè tenen entre 35 i 50 anys". "La Guàrdia Urbana necessita una reestructuració però hi ha moltes maneres de fer-ho", destaca el portaveu sindical. "Ho respecto", assegura l'alcalde en conèixer el posicionament dels sindicats però Garcia Albiol es manté ferm: "necessitem més policies al carrer".

L'1 de gener engegarà la regidoria antiocupacions

Una de les promeses electorals de Xavier Garcia Albiol passava per posar solució als conflictes veïnals que es generen a causa de les ocupacions il·legals de pisos. Ja fa mesos que va anunciar la creació d'una regidoria antiocupacions i ara ha confirmat que estarà en marxa a partir de l'1 de gener de 2024.

El motiu del retard és la necessitat de dotar de recursos econòmics i de personal aquest nou departament. Ho farà a través del nou pressupost municipal que l'alcalde de Badalona vol aprovar abans que acabi el 2023 perquè entri en vigor el primer dia del nou any. Amb l'objectiu de frenar l'entrada il·legal a habitatges buits, Albiol assegura que "l'Ajuntament no negociarà amb ocupes professionals i conflictius", però insisteix en què sí ajudarà "a les persones vulnerables que necessiten accés a un habitatge digne".

En el mateix àmbit, el govern del PP aprovarà a finals de mes un protocol per a l'actuació de la Guàrdia Urbana davant dels casos d'ocupació. "Les policies, no només a Badalona, es troben avui desprotegides", diu Garcia Albiol, "els agents han d'anar amb peus de plom perquè si cometen el més petit error és possible que acabin sancionats o inhabilitats".

Més llum en llocs on és "deficient"

Una altra mesura que té com a objectiu la millora de la seguretat és la renovació de l'enllumenat de la via pública. L'alcalde de Badalona assegura que "actualment la il·luminació dels nostres carrers és totalment deficient, tant des d'un punt de vista mediambiental, com des del vessant econòmic i de la seguretat". El govern d'Albiol vol canviar els 30.000 punts de llum de la ciutat perquè siguin de tecnologia LED, "més eficients i econòmics" i instal·lar-ne de nous en llocs on hi ha poca llum.

Segons el pla del govern, abans que acabi l'any s'hauran renovat 400 fanals. A més, "n'instal·larem de nous en tots els carrers que no estan prou ben il·luminats per afavorir que els veïns i veïnes visquin amb la màxima seguretat possible a tots els barris de Badalona", afegeix l'alcalde.

Fa tot just dos anys que l'entitat Grup de Dones de Llefià va crear el projecte Camí Lila on recollien, a través d'un mapa, fins a 323 punts negres que el col·lectiu considera conflictius al barri. Les dones se senten desprotegides en carrers estrets, amb poca llum i on hi ha barreres arquitectòniques. De la totalitat de punts negres detectats, aquells que tenen a veure amb la il·luminació són 99. Només al barri de Llefià, que és el més poblat de Badalona.

Des que van presentar el projecte a l'anterior govern, no han notat cap millora. "No s'ha fet res per millorar aquests punts negres", afirma Yolanda Caballero, del Grup de Dones de Llefià. Des del col·lectiu veuen amb bons ulls la mesura anunciada per Garcia Albiol però reclamen "que es tingui en compte la feina que vam fer" a l'hora de millorar l'enllumenat dels carrers. De moment, ja li han presentat el projecte a la nova regidora de feminismes de l'Ajuntament de Badalona.