Més horta i menys asfalt: el manual sobre política urbanística que va deixar la DANA i que Mazón no aplica

El 15 de novembre de 2024, en la primera compareixença a les Corts de Carlos Mazón després de la tragèdia de la DANA, lluny d'assumir responsabilitats per una gestió negligent del temporal, el president de la Generalitat valenciana va assenyalar la llei de protecció de l'horta de l'anterior govern progressista com un dels factors causants de la catàstrofe, ja que, segons el seu raonament, hauria impedit fer les obres corresponents de canalització dels barrancs.  

Tanmateix, Joan Membrado, professor del departament de Geografia de la Universitat de València, és taxatiu respecte a les paraules de Mazón, i canvia la seua habitual contenció discursiva per emetre un judici contundent: "és una completa barbaritat". Per a Membrado, la protecció de l'horta no sols no va agreujar la catàstrofe, sinó que la va pal·liar. I la podria haver pal·liada encara més.

Molt més asfalt i molta menys horta  

Membrado ha estudiat els usos del sòl a la comarca de l'Horta Sud. Segons els seus càlculs, que ha treballat per a un article actualment en procés de publicació, el 1956, just l'any anterior de la riuada de 1957 —la més devastadora que havia patit la zona fins a la DANA de 2024—, el 84,42% del sòl de la comarca era d'ús agrícola, el 7,69% era de curs d'aigua, mentre que el 4,80% era forestal. El sòl artificial (urbà, industrial, etc.) només representava el 3,09%.

No obstant això, el 2024, la comarca que va vore arribar la tràgica barrancada havia canviat per complet. Ara l'ús agrícola havia baixat fins al 59,91%; el curs de l'aigua s'havia mantingut estable en un 8,11%, així com el sòl forestal en un 6%. L'espai que havia perdut l'horta l'havia guanyat el sòl artificial, que actualment ocupa el 25,99% del sòl de la comarca.

Això té una afectació directa sobre una catàstrofe com la de la DANA, ja que el sòl artificial, tal com explica Membrado, és un sòl segellat o impermeabilitzat; és a dir, que, al contrari que el sòl agrícola o d'horta, canalitza l'aigua sense absorbir-la. En aquest sentit, a més, cal afegir que no és el mateix una horta en actiu i a ple rendiment, com la que hi havia en la primera meitat del segle XX, que l'horta en retrocés actual.

Membrado explica que, si es mira un mapa de la inundació, es pot observar que, per exemple, com més s'acosta un a l'Albufera, més baixa el nivell de la inundació, ja que el sòl absorbeix l'aigua. Així, el desenvolupament urbanístic de l'últim mig segle, amb el segellat o la impermeabilització dels sòls corresponent, "ha agreujat les conseqüències, tant materials com de vides humanes, de la barrancada".

El Pla Sud: tret de sortida al desenvolupament descontrolat  

Aquesta depredació de l'horta a la comarca per al desenvolupament urbanístic no es pot deslligar del conegut com a Pla Sud, és a dir, el desviament de l'antic llit del riu Túria fora de la ciutat de València després de la riuada de 1957. Com el seu nom indica, el nou llit, una obra faraònica, es va fer passar per la zona sud, i es va endur per davant terrenys d'horta que encara en aquella època eren fèrtils i productius.

Aquest infraestructura, a més, va suposar, d'una banda, el tret de sortida per a l'urbanisme desenfrenat a la comarca. Si prèviament hem vist l'evolució del sòl residencial, industrial, viari, etc., a la comarca entre 1956 i 2024, si ara fem la comparació entre 1956 i 1984, veiem que en aquell primer període de menys de tres dècades la construcció ja havia fet que el sòl artificial passara del 3,09% al 13,30%, de 1.213 ha a 5.215 hectàrees; és a dir, s'havia multiplicat quasi per cinc.

Així mateix, entre 1984 i 2024, el sòl artificial es va duplicar. Per tant, si s'acumula el creixement en hectàrees entre 1956 fins a l'actualitat, veiem que s'ha multiplicat per deu: de 1.213 a 10.201.

D'altra banda, el Pla Sud també va tindre l'efecte d'alçar una barrera quasi infranquejable dins la comarca. De fet, en la DANA de 2024, el nou llit del Túria no es va desbordar, però sí que va actuar com a canalitzador fins als pobles situats a la seua marge dreta —la Torre, Catarroja, Benetússer, Alfafar, Sedaví, etc.— de la inundació que venia des del barranc de Torrent en el seu camí cap a l'Albufera, cosa que va agreujar clarament els efectes de la barrancada. De fet, el Pla Sud està dissenyat perquè, en cas de desbordar-se, aboque les aigües cap al sud per protegir la ciutat de València, que queda al nord.

Així, tal com explica Membrado, el Pla Sud "va eliminar unes 400 hectàrees d'horta productiva entre la Torre i Faitanar, i, a més, quan el territori es parteix tan bruscament, es desconnecta i deixa de funcionar adequadament". A això cal afegir totes les infraestructures de serveis de la ciutat que s'han situat en l'àrea sud: la V-30, el polígon de la Pista de Silla, Mercavalència, la depuradora de Pinedo… de manera que "s'ha condemnat el desenvolupament de l'horta en esta zona".

Frenar i repensar l'urbanisme en zones inundables  

D'altra banda, Joan Membrado considera que "la DANA és un abans i un després en matèria urbanística que ens hauria d'interpel·lar per revisar tots els projectes i refer-los o anul·lar-los, si així corresponguera". Es podrien posar en marxa projectes de renaturalització d'espais? "Amb voluntat política, sens dubte", segons jutja Membrado; ara bé, "caldria posar fre primer a l'especulació urbanística".

Com a exemple que és possible canviar la perspectiva, Membrado posa el barri de la Cantereria, a Ontinyent (Vall d'Albaida). Es tracta d'un barri construït molt prop del riu Clariano i que patia inundacions periòdiques. Les dues últimes, en 2009 i 2019. Finalment, es va decidir refer les cases del barri en una zona més alta i convertir l'antiga ubicació en un parc fluvial per pal·liar les inundacions.

La construcció en una zona urbana inundable és, després de la DANA, una assignatura pendent que no pareix que s'haja assumit com cal. En este sentit, a més de projectes urbanístics que continuen en peu, malgrat estar situats en terrenys colpejats per la inundació, com el PAI de la Font Baixa, a Alfafar, o el polígon del Pont dels Cavalls, a Aldaia, Amnistia Internacional ha denunciat que, al País Valencià, unes 600.000 persones viuen en zones inundables en les quals està permesa la construcció, malgrat els efectes del canvi climàtic i de l'exemple dels últims temporals.

Per a Ignasi Gay, president d'AI al País Valencià, la DANA, així doncs, no ha suposat un canvi de mentalitat per al govern de la Generalitat, que ha aprovat un programa d'"urbanisme exprés", que "flexibilitza normes per edificar en zones afectades per temporals", cosa que suposa "un perill per a les persones".

Gay, com Membrado, reclama que es paralitzen les noves construccions fins que s'actualitze el Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció de Risc d'Inundació (PATRICOVA), ja que és necessari "renovar el pla i que els municipis puguen elaborar estudis de risc d'inundació en el seu territori".