Més d'una trentena de membres del govern català han patit presó el darrer segle

Des del passat 2 de novembre, vuit membres del Govern de la Generalitat estan empresonats. Aquell dia, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar la presó preventiva sense fiança per al vicepresident de l'executiu, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), Joaquim Forn (Interior), Dolors Bassa (Treballs, Afers Socials i Família), Meritxell Borràs (Governació) i Carles Mundó (Justícia), mentre que per a Santi Vila (fins dies abans conseller d'Empresa) va dictar presó eludible amb una fiança de 50.000 euros, de manera que el polític figuerenc va dormir una nit entre reixes. La jutge va arribar a la conclusió que el procés sobiranista, amb la proclamació de la independència del dia 27 d'octubre com a punt culminant, era un "pla delictiu", i atribueix als consellers els presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació, entre d'altres.

Que nou membres d'un executiu democràtic ingressin a un centre penitenciari d'una tacada per intentar portar a terme un projecte polític sembla propi d'un altre època i d'un altre règim. Ara bé, no són ni de lluny els primers integrants de la Generalitat a ser empresonats. Si posem el focus només en l'etapa contemporània del govern català -que inclou el període de la II República espanyola i els executius constituïts a partir des de 1977- més d'una trentena de consellers han estat tancats entre reixes. La majoria, per raons estrictament polítiques i lligades a la seva actuació com a integrants del consell executiu, tot i que també n'hi ha que van patir presó per les seves activitats professionals -fonamentalment com a advocats-, per haver tingut càrrecs en l'època republicana, per activisme antifranquista o per casos de corrupció, encara que es desenvolupessin amb posterioritat a la seva etapa política.

Els fets del 6 d'octubre de 1934

Per dimensió i certa similitud històrica, si hi ha un moment que es pot comparar a l'actual, amb tots els matisos que calgui, és l'octubre de 1934. Si fa un parell de setmanes van ser empresonats nou consellers de la Generalitat, arran dels fets del 6 d'octubre de fa 83 anys fins a nou integrants del govern van passar per la presó. La xifra, però, s'enfilaria fins els 12 si hi sumem tres polítics que aleshores no formaven part del consell executiu presidit per Lluís Companys, però que havien ocupat una cartera en el passat o ho farien al final del període republicà. El 6 d'octubre del 1934, el president Companys va proclamar l'Estat català dins la República Federal espanyola. La repressió va ser immediata i hores després van ser detinguts quasi tots els integrants del govern català, acusats d'un delicte de rebel·lió.

Més enllà de Companys, els consellers arrestats i empresonats -inicialment al vaixell Uruguai- van ser Ventura Gassol (aleshores titular de Cultura, prèviament d'Instrucció Pública), Joan Lluhí (Obres Públiques i en aquell moment membre del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra), Miquel Santaló (conseller primer i exalcalde de Girona, entre altres càrrecs), Pere Mestres (Obres Públiques; amb Macià de president havia ocupat Governació), Martí Barrera (Treball), Joan Comorera (Economia i Agricultura) i Martí Esteve (Finances).

El conseller de Governació, Josep Dencàs, va exiliar-se a França, on va ser empresonat l'any següent i va passar per la presó parisenca de la Santé. Pels fets d'octubre del 34 també van passar pel presidi l'aleshores president del Parlament, Joan Casanovas, que havia estat conseller de Defensa en el primer govern de Francesc Macià (1931-1932); Antoni Xirau, exconseller de Sanitat i Beneficència (1931-1932) i Agricultura i Economia (1932-1933), i Lluís Prunés, que en aquell moment era el governador civil de Girona i posteriorment va ser el responsable de les carteres d'Economia i Agricultura i de Treball.

En alguns casos, però, no va ser l'única estada entre reixes que van patir. El cas més significatiu és el de Lluís Companys, que abans de dedicar-se a la política institucional havia tastat diverses vegades la presó, fonamentalment a causa de la seva tasca com a advocat. Va ser represaliat tant durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), com durant els anys previs. Ja a l'exili francès, Companys va ser detingut a França el 1940, extradit a l'Espanya franquista i, un cop allà, empresonat a Montjuïc i condemnat a mort per les autoritats dictatorials per "rebel·lió militar".

El president va ser executat al castell barceloní el 15 d'octubre d'ara fa 77 anys. L'altre exemple és el de Joan Comorera, en aquell moment dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i posteriorment secretari general del PSUC (1936-1949). Després de la guerra, Comorera va exiliar-se primer a França i després a la Unió Soviètica, per acabar tornant al país veí. El 1950 va retornar clandestinament a Barcelona i quatre anys més tard va ser detingut. El dirigent comunista va ser condemnat a 30 anys de presó i va morir al penal de Burgos.

Més enllà dels fets d'octubre del 1934, altres dirigents republicans també van conèixer la presó. D'entrada, el primer president de la Generalitat en l'època contemporània, Francesc Macià, que va ser empresonat algunes setmanes a França arran de la insurrecció -fallida- que va liderar des de Prats de Molló per intentar envair Catalunya. Manuel Carrasco i Formiguera va ser un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya i va ser conseller de Salut i Beneficència en el primer govern de Macià. Havia estat empresonat durant la dictadura de Primo de Rivera arran de la publicació d'unes caricatures al setmanari que dirigia i ja durant la guerra civil va ser detingut per les tropes franquistes quan es dirigia a l'exili. El 1937 el van empresonar a Burgos i va ser executat pels sublevats l'any següent acusat "d'adhesió a la rebel·lió".

Un altre dirigent que va ser empresonat durant la dictadura de Primo de Rivera és Francesc Xavier Casals, que va liderar el departament de Treball i Assistència Social durant el 1932. Casals, que havia estat sindicalista, va presidir el FC Barcelona entre 1937 i 1939 i va ser empresonat a l'inici de la dictadura pels seus antecedents polítics. Finalment, per acabar amb l'etapa republicana, el titular de Justícia el 1933, Pere Corominas, havia passat per un presidi gairebé quaranta anys abans. En concret, el 1897, arran de la repressió desfermada en l'anomenat procés de Montjuïc, quan més de 400 persones, fonamentalment anarquistes, van ser empresonades després d'un atemptat conta la processó de Corpus.

Repressió antifranquista o escàndols de corrupció

Fins l'actual onada repressiva, les raons pels empresonaments d'antics (o futurs) integrants del governs català posteriors a la dictadura franquista són totalment diferents. D'entrada, hi ha el cas de Jordi Pujol, president de la Generalitat entre 1980 i 2003, que dues dècades abans d'assolir el càrrec va ser condemnat a presó arran dels anomenats Fets de Palau. Pujol era un dels integrants de la Generalitat provisional que presidia Josep Tarradellas, on hi havia altres represaliats pel franquisme, com els psuqueros Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, i Ramon Espasa, i el socialista Joan Raventós.

Un cas singular és del periodista Carles Sentís, empresonat també pels fets d'octubre de 1934, però que ja durant la Guerra Civil va posicionar-se del costat franquista i va acumular càrrecs durant la dictadura.

Els altres casos, en canvi, estan vinculats a episodis de corrupció desenvolupats ja fora de l'activitat política. Jordi Planasdemunt va ser conseller d'Economia i Finances del 1982 al 1983. El 1994 va ser condemnat a set anys de presó després que es demostrés la seva implicació en la creació d'una xarxa de pagarés falsos a través de l''empresa BFP-Gestió i Assessorament Financer. Planasdemunt va ser excarcerat el 1997 per raons de salut i va morir l'any següent.

Entre el 30 d'octubre de 2009 i el 25 de març del 2010 Macià Alavedra va estar tancat al centre penitenciari de Brians II. Alavedra havia estat una de les grans figures polítiques del pujolisme, fins al punt que va ser conseller durant 15 anys consecutius amb l'únic parèntesi d'un any. Va ocupar les carteres de Governació, Indústria i Energia, i Economia i Finances. Alavedra va ser empresonat juntament amb Lluís Prenafeta, secretari del Govern entre 1980-1990, en el marc de l'operació Pretòria, que investigava un trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet. En el judici, celebrat fa uns mesos, Alavedra i Prenafeta van reconèixer la culpa i van ser condemnats a dos anys de presó pels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

Finalment, el darrer cas és el de Jordi Ausàs, titular de Governació entre 2008 i 2010. El 2014 va ser condemnat a quatre anys de presó per contraban de tabac i pertinença a grup criminal. Ausàs va ingressar a la presó de Ponent, a Lleida.