Més d'un centenar de càrrecs i excàrrecs de l'ANC s'oposen a la llista cívica

La tensió entre el sector que s'oposa a la llista cívica per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes el febrer del 2025, i l'actual direcció de l'Assemblea Nacional Catalana, lidera l'actual president Dolors Feliu i favorable a una quarta candidatura independentista, va en augment. Més de 130 membres de l'ANC, entre els quals hi ha càrrecs i excàrrecs de l'ens, han denunciat aquest dimecres que la proposta incompleix els estatuts, codi ètic i el full de ruta vigent de l'entitat.

Així ho han fet amb la lectura d'un manifest a les portes de la seu nacional, on posteriorment han registrat la seva denúncia. Els crítics, a més, han lamentat que aquest projecte de candidatura "fa perdre pluralitat". El document, que reclama que l'ANC "continuï sent transversal", ha estat signat per exvicepresidents de l'ANC, com Jordi Pesarrodona i Josep Cruanyes, i pel cantautor i exdiputat Lluís Llach. L'Assemblea consultarà les seves bases si impulsa la llista cívica a les eleccions al Parlament la primera quinzena de març.

Denuncien que la iniciativa no preveu primàries

El manifest, que demana el "no" a la consulta interna, ha estat llegit per l'exsecretària nacional Blanca Serra i l'actual tresorer de l'assemblea territorial de Lleida, Josep Màsich. El document denuncia que l'actual direcció "no sotmet a votació un projecte de llista cívica, sinó un projecte de llista de l'Assemblea". A més a més, assenyalen que la iniciativa no preveu primàries i que "tot el procés de confecció és controlat pel Secretariat Nacional que té la primera i l'última paraula".

Una llista cívica compromet el caràcter transversal i activista de l'entitat

El document critica que el projecte "és contrari a la Declaració Fundacional de l'Assemblea, als seus Estatuts i al Full de Ruta Vigent". Entre les vulneracions denunciades hi ha la de l'article 2.4 dels Estatuts, que estableix que "l'Assemblea Nacional es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d'electors i no es presentarà a cap mena d'eleccions". Uns "incompliments" que han estat denunciats davant del Comitè Deontològic de l'entitat.

"Aquesta transgressió compromet el seu caràcter transversal i activista, és altament divisiva i amenaça la nostra unitat en un moment molt delicat de la nostra història", diu el manifest llegit. Els signants del manifest conclouen avisant que “l’aprovació del projecte de llista cívica generarà una profunda divisió a moltes assemblees de base” i que “la pèrdua de la seva transversalitat pot comportar la desaparició de moltes d’elles”. Per tot això, també reclamen públicament el vot pel 'no' a la consulta que es farà a les bases.

"Un deliri"

En la posterior atenció als mitjans, Josep Màsich ha criticat que "l'actual proposta de llista cívica" que impulsa la direcció de Dolors Feliu "és un deliri de formes abstractes que difícilment pot ser exitós". En contraposició a això, el membre de l'assemblea territorial de Lleida ha defensat un projecte de "llista unitària amb el conjunt del moviment independentista".

A més de la denúncia feta en el manifest, els crítics també han assegurat que tenien previst fer una roda de premsa en una sala de la seu nacional, que així ho van demanar, però que els va ser "denegada". Han afegit que no és el primer cop que els hi passa, i que també se'ls ha vetat quan la petició la va fer un actual membre del Secretariat Nacional.

El quart espai: molts aspirants i pocs èxits

Tot i que les enquestes i els precedents qüestionen que una quarta candidatura independentista pugui irrompre al Parlament i, sobretot, s'hi arribi a consolidar, hi ha diversos actors que flirtegen amb la idea d'articular-la. L'ANC és qui la té més avançada, però també ho fan l'eurodiputada de Junts i exconsellera Clara Ponsatí -juntament amb el seu assistent Jordi Graupera-, el tàndem que formen l'exvicepresident del Parlament Josep Costa i l'exsecretari general de Podem Albano Dante Fachin i, sobretot, la xenòfoba Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta que lidera Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll.

Primàries, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament o, fins i tot, el Partit per la Independència són precedents similars d'aquest quart espai independentista que van estavellar-se a les urnes o, en el millor dels casos -Solidaritat-, només van aconseguir una minsa presència al Parlament durant un mandat.