El mercat de Sant Antoni resisteix (per ara) la invasió dels turistes

El barri de Sant Antoni supera el primer mig any amb el seu renovat mercat obert. I les conseqüències de la reinauguració de l’edifici modernista són, fins ara, dispars: tan cert és que està ajudant a augmentar el preu del lloguer, com que no ha portat les onades de turistes que es preveien inicialment.

N’hi ha prou per passejar per dins el mercat per constatar que la invasió turista no s’ha produït. Almenys encara. O almenys no en les quantitats esperades. Una visita un dissabte al matí (el dia de la setmana més favorable per rebre turistes) no permet veure més que un grapat de turistes escampats arreu dels passadissos: Una parella de sud-coreans, càmera al coll; dues parelles de Lleó, passant el cap de setmana a Barcelona... “Sobretot a l’inici, ens vam preocupar molt perquè no volíem ser una zona turística més”, explica Màrius Hernàndez, membre de la ONG de Sant Antoni De Veí a Veí, la qual organitza aquest dissabte d’hivern un recapte d’aliments a les portes del mercat. Aprofitant l’esplanada peatonal de la flamant superilla, recapten aliments acompanyats per una banda de rock que actua en directe, parades d’Òmnium i els fogons en marxa sota una gran paella on cuinaran escudella.

Hernández apunta cap a la gentrificació que ha patit el barri: “Per això hem estat molt pendents de com es feia el procés, tot i que és evident que s’han revalorat el preu dels lloguers”. El conegut actor de La Riera i veí del barri afegeix que “Sant Antoni està articulat entorn al mercat, amb una vida associativa molt forta que ens permet currar en xarxa entre diverses entitats, com ara l’associació de veïns i la nostra mateixa ONG”. D’aquí que estiguin a l’aguait de com evoluciona el procés de neoliberalització que experimenta el barri. El seu objectiu actual, de fet, és evitar que el Bus Turístic tingui una parada a la porta del mercat.

Veto a la parada del Bus Turístic

Però l’Ajuntament diu que no permetrà que aquesta parada siguin una realitat. I és que podria ser l’aparador i porta d’entrada per milers de turistes. Enric Bàrcena, portaveu de Barcelona en Comú i també santantonier, avança: “Hem pres la decisió de no permetre-la i així serà”.

També trobem Bàrcena a la superilla, en el seu cas a la xerrada a l’aire lliure que l’agrupació barrial dels Comuns ha organitzat amb la regidora d’Habitatge, Vanesa Valiño; i una vintena de veïns de la zona asseguts en corro. I apunta a la moratòria de llicències i el nou Pla d’Usos com dues eines de planejament urbanístic amb les quals estan intentant desinflar la bombolla especulativa. “Estem intentant frenar la pujada de preus, no només en el lloguer habitacional sinó també en els comerços”. I apunta cap al Mercat com una oportunitat: “El Mercat no és el culpable, és l’eina per aturar el procés de gentrificació”. Per això, destaca, l’Ajuntament encapçalat per Ada Colau ha intentat mantenir l’essència del mercat i garantir que sigui pel barri. O sigui, que acabés esdevenint una segona Boqueria. Consultar els paradistes, mantenir el mercat de roba i el de llibres, limitar el nombre de bars i restaurants dins la plaça...

En el que aquest mercat no és diferent és en la maniobra d’instal·lar un supermercat, per tal que sufragi una part del que costa fer la reforma de l’edifici. Concretament, el seu subsòl acull un Lidl. I en breu, un gimnàs, amb el que pretenen que atregui nous fluxos de clients: Els joves. I no tothom ho veu clar (ni bé). La regidora de la CUP Eulàlia Reguant (veïna de Sant Antoni), creu que el gimnàs i les altres concessions no responen a un model de mercat, “sinó a pagar les obres”.

També critica l’obertura de supermercats: “Fa anys corria el rumor que es permetia posar un super a canvi que no venguessin producte fresc, de forma que no fessin competència amb els paradistes i no protestessin”. I afegeix: "evidentment, no ha estat així". Reguant no és tan optimista com Bàrcena i creu que segueix existint un gran perill que el Mercat es converteixi en “una atracció turística, com està passant a Tarragona amb el mercat central”. I també lamenta que la superilla, malgrat ser una bona eina de planificació urbanística, “en aquestes moments, està sent gentrificadora, ja que les terrasses dels nous bars envaeixen l’espai públic”.

De fet, Reguant creu que tant el mercat com -sobretot- un període d'obres que ha durat molt anys, "ha facilitat que la substitució de veïnes i de comerços als barris s'hagi fet de manera esglaonada". I aporta 3 dades molt significatives: "En el moment d'obertura del mercat, el 30% de les veïnes actuals han arribat al barri en els darrers cinc anys. A més a més, el preu de lloguer ha pujat un 35% en aquests darrers quatre anys. I tenim un Pla d'Usos que, en un radi tan sols 50 metres, ha arribat a permetre més de 240 llicencies de restauració".

De fet, la nova ordenança de terrasses ha estat impugnada per Fem Sant Antoni, un col·lectiu molt actiu contra la gentrificació del barri i que no té una visió massa optimista sobre l’horitzó. “Ens qüestionem si qui governa a l’Ajuntament són els partits polítics o els lobbies econòmics”, van manifestar fa pocs dies, en la presentació pública de la impugnació. Fem Sant Antoni també és punta de llança en la denúncia dels preus de lloguer al barri i també participen d’intents d’aturar desnonaments al barri. “Ens fan fora de Sant Antoni. El barri és per viure-hi” és, de fet, el lema de la seva campanya en defensa de l’habitatge.

Més públic que al mercat provisional

I la bombolla immobiliària creix gràcies a la reforma de Sant Antoni. Paradoxalment. Els passadissos estan estivats de famílies fent compra, potser ja fent previsió dels menjars de Nadal. És dissabte al migdia de desembre i no hi ha parada que estigui buida. L’Ada, que regenta una parada de tèxtil, explica: “Ve més gent que al mercat provisional, sense dubte”. Prop seu ala parada-botiga de roba Bernaus, es mostren quasi bé eufòriques: “Al provisional havíem de muntar i desmuntar cada dia, en canvi aquí tanquem la persiana i llest”. Vaja, una millora radical. A més a més, suaven a l’estiu i tremolaven a l’hivern. “Ara semblem les noies d’El Corte Inglés”, diu entre rialles.

“Tampoc és per tirar coets, però sí que va millor”, diu Carmen Marco. Però la seva teoria és una altra: Com que els passadissos són més estrets, sembla que estigui més ple. I com que som menys parades, doncs ens hem repartit la clientela dels altres”. De fet, aquest és un dels factors negatius de les reformes: els que esqueden en el camí. Al Mercat provisional de la Ronda Sant Antoni eren 95. Però al flamant nou mercat només n’han arribat 52. Una conseqüència que es replica a pràcticament totes les reformes, ja que l’espai és finit: per tal que algunes parades passin a ser més amples i còmodes, altres han de desaparèixer. Però és que l’elevada inversió extra que han de fer espanta molts paradistes. No debades, pot oscil·lar entre els de 60.000 i 140.000 euros, aproximadament. I els paradistes es troben més propers a la jubilació que a reinvertir en un negoci pel qual –en la majoria de casos- tampoc tenen relleu generacional.

Clients envellits

El relleu. Vet aquí la clau. Entrar a un Mercat Municipal és entrar a un bar de bon matí i observar qui llegeix el diari en paper: hi predominen els cabells blancs. Només és una constatació: són estructures del segle XX amb mala entrada al segle XXI. Ja han viscut la seva etapa daurada i ara sobreviuen. Encara tenen molts clients, és cert, però a mesura que van morint, no hi ha joves que prenguin el relleu. El gust per anar a plaça o acaronar les fulles amb tinta es va extingint. I el públic es va empetitint.

Precisament per aturar la sagnia i captar nous clients, Barcelona va ser una de les primeres ciutats a prendre mesures. L’Institut Municipal de Mercats ha dissenyat un model que no només ha aplicat als seus mercats (Santa Caterina, el Ninot...), sinó que després s’ha replicat arreu del territori, amb especial èmfasi en el polèmic i flamant mercat de Tarragona. I costós: 46 milions d’euros gastats en 10 anys d’obres.

La peça de bòbila és la següent: permetre la instal·lació d’un Mercadona als baixos (o un Lidl, en el cas de Sant Antoni), a canvi que sufragi una bona part del cost de la reforma amb els impostos de construcció i obertura. Així ha estat a Sants, a Tarragona, a Palma... La segona peça és ampliar la restauració dins el mercat, de forma que es passi d’un parell de bars de tota la vida (que en gran part són els que donen servei als propis paradistes de bon matí), a tot un ventall gastronòmic: alguns restaurants i parades temàtiques, A la zona del peix, bars de sushi i cava; a la zona de la carn, bars de platillos i copes de vi. Un bon exponent es troba en el Mercat del Ninot, que malgrat no estar en una zona de centralitat turística, els atreu per desenes. I en tercer lloc, es renoven físicament les parades alimentàries existents: s’eliminen la meitat i les altres doblen de superfície.

Terrassa i Sabadell, per una tercera via

Tanmateix, aquest model té els seus detractors. A Terrassa, per exemple, la CUP encapçala una campanya en contra de la futura reforma del Mercat de la Independència. La diferència de l’avantprojecte terrassenc és que no vol atraure un gran supermercat per tal que pagui part de les obres, sinó un FNAC o un Decathlon. Els cupaires basen el seu model alternatiu en tres eixos, explica el regidor Marc Medina: "Atraure parades noves d’Economia Social i cooperatives, atraure iniciatives agroecològiques dels pagesos de la comarca i mantenir la plaça com un Espai Públic que fa xarxa de veïnatge".

A la veïna Sabadell també es troben en procés de reforma d’un dels seus tres mercats. Concretament el de Campoamor, pel qual l’Ajuntament (co-governat per cupaires, comuns i republicans) ha dissenyat un Pla d’Usos diferent dels habituals. Amb un espai de Km 0, un espai de formació de cooperatives, un aulari... i que incorpori el producte conreat al Parc Agrari de Sabadell. Actualment, només hi ha 8 parades obertes i un Condis, així que tot està per fer. “I sobretot, que sigui un lloc de pas, independentment de que compris o no”, explica Adam Bonnín, assessor municipal en temes urbanístics. “També és molt important posar-hi perspectiva de gènere, ja que la majoria de persones que compren al mercat són dones, i actualment està massa ensotelat i fosc”, afegeix.

I avança el mapa. A Ripollet estudien actualment com revitalitzar el seu mercat, tot establint mecanismes defensa del comerç local envers un gran Mercadona. També estudien com ampliar horaris de forma consensuada amb els paradistes. De fet, els horaris són un handicap, ja que cada vegada menys gent pot anar comprar al matí. I en època de grans supermercats oberts fins a les 21 hores (o més), se’n duen la clientela.

Un altre model de mercat podria passar per les coordinades de la sobirania alimentària, fomentant que les cooperatives de consum del barri hi puguin tenir lloc i les iniciatives d’agroecologia apugin la persiana. De fet, aquest model és el que estan intentant impulsar al Mercat de l’Abaceria, de forma que les cooperatives de Gràcia hi puguin ser presents.

I és que estem davant una tendència generalitzada a totes les ciutats catalanes. El Mercat, o ja s’ha reformat, o es reformarà. El mapa no deixa dubtes.