Recuperar pastures, menys paviment i reduir infraestructures: la clau per garantir el futur del turisme als Pirineus

Només un turisme de muntanya que cuidi i posi la natura al centre de les seves decisions serà viable en el context de canvi climàtic actual. Aquesta és la conclusió d'un estudi publicat a la revista Mountain Research and Development que defensa que la millor inversió de futur per a les instal·lacions d'esquí i muntanya és conservar o potenciar la natura que els envolta. 

La recerca, realitzada juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i liderada pels investigadors del CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona, proposa una bateria de 36 propostes concretes de gestió del capital natural per millorar la sostenibilitat i reduir riscos del canvi climàtic a les estacions.

L'estudi, liderat pels investigadors Joan Rabassa i Bernat Claramunt, forma part del Projecte Neret impulsat per FGC amb l'objectiu d'incrementar el capital natural de l'entorn de les estacions de muntanya que gestiona i estableix objectius a llarg termini per a preservar-los. Per assolir-ho, l'equip de recerca ha analitzat el capital natural que envolta dues estacions de muntanya públiques dels Pirineus catalanes, La Molina i la Vall de Núria, i n'ha estudiat les connexions amb la seva activitat. 

El resultat ha estat clar, la seva capacitat depèn dels recursos naturals del seu voltant, com els boscos, les pastures o els cursos fluvials, dels quals s'obtenen espais esquiables, protecció davant d'allaus, aigua per fer neu de cultiu o paisatges que donen sentit a l'experiència turística. Per analitzar fer les propostes, l'equip ha combinat informació científica, models econòmics, dades geogràfiques i treball de camp amb tallers participatius amb diferents actors implicats.

Menys paviment i més pastures

Entre les mesures proposades hi ha el fet de preservar i ampliar la cobertura forestal, restaurar pastures degradades, despavimentar i reduir infraestructures innecessàries, millorar l'emmagatzematge d'aigua, restaurar ecosistemes com rierols de muntanya o prats alpins i protegir hàbitats d'interès comunitari o crear-ne de nous, com els jardins de papallones.

Ferrocarrils ja ha començat a desplegar diverses actuacions relacionades amb el projecte Neret. Pel que fa a La Molina, i en el marc de la millora de la massa forestal, s'està treballant el sistema de crèdits climàtics forestals de Catalunya a través del programa PROMACC, que es posaran a disposició pública. Aquests sistemes de crèdits climàtics s'espera que ajudin a fixar el carboni de les masses forestals i els sòls; optimitzar el consum d'aigua de bosc; conservar la biodiversitat, i reduir el risc d'incendi.

En el cas de Vall de Núria, s'està recuperant una superfície de 30.000 metres quadrats de zones enjardinades i pastures com a espais de lliure coneixement d'espècies vegetals, creant àrees per afavorir la pol·linització de les papallones i recuperant i ampliant la bassa de les granotes. A Vall de Núria també es va celebrar el passat octubre el Congrés de Bioenginyeria, on es van poder veure algunes de les tècniques de bioenginyeria utilitzades per reparar un talús malmès per una esllavissada.

Per les pistes d'esquí de La Molina hi pasturen uns 3.500 caps d'ovella, a més de bestiar boví i cavalls. Una de les recomanacions específiques que proposa l'estudi és millorar la gestió d'aquestes pastures. Aquesta ramaderia serveix per mantenir els prats que després serveixen com a pistes d'esquí, però la gestió actual presenta alguns reptes logístics i ecològics, com la sobrepastura en algunes zones, que posa en risc la biodiversitat de les plantes, o la presència d'espècies invasores, com el seneci, que també ho dificulten.

Per això, l'estudi proposa establir sistemes de rotació del bestiar, restaurar pastures degradades i controlar aquestes plantes invasores, amb l'objectiu de millorar la qualitat dels ecosistemes i reduir la degradació del sòl.

L'aigua, el paisatge i els usos rurals, factors clau

Un dels resultats destacats de l'estudi és que, tot i les diferències entre les dues estacions analitzades, hi ha alguns elements del capital natural que apareixen sistemàticament com a prioritaris tant per a l'empresa com per als actors locals. Entre aquests destaquen especialment l'aigua, els usos rurals del territori (ramaderia i extracció de fusta) i els serveis culturals (com el paisatge o les activitats recreatives vinculades a la zona).

Aquests factors compleixen els tres requisits claus: són essencials per al funcionament de les estacions d'esquí, també per al benestar de les comunitats locals i per mantenir l'atractiu turístic del territori. Segons els autors, integrar el capital natural en els plans de gestió de les estacions és una nova manera de funcionar i de pensar que pot ajudar a identificar millor els riscos i les oportunitats associades al canvi climàtic i als canvis en els usos del sòl, i, en el fons, facilitar decisions que facin sostenible aquest sector a llarg termini.