Una recerca arqueològica confirma l'ocupació humana continuada al Parc Nacional d'Aigüestortes des de fa 10.000 anys

Investigadors de la UAB han presentat una base de dades en accés obert que revela una ocupació humana continuada al Parc Nacional d'Aigüestortes des de fa 10.000 anys. El treball, publicat a Archaeological Data, reuneix 124 datacions per carboni 14 de 45 jaciments diferents, situats per sobre dels 2.000 metres d'altitud.

Segons el director del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya (GAAM), Ermengol Gassiot, aquest recurs permet ordenar la seqüència cronològica de 380 jaciments arqueològics documentats a la zona i ofereix "una eina de replicabilitat científica sense precedents". La recerca també ha documentat les traces d'arquitectura més antigues dels Pirineus. A l'abric del Portarró, s'han trobat estructures amb base de pedra seca i fusta que daten de fa cinc mil anys.

Les dades confirmen, a més, una intensificació de l'activitat humana en moments determinats, com ara al final del neolític —coincidint amb l'època en què va viure l'home dels gels, l'Ötzi— i durant la tardo antiguitat. Gassiot ha explicat que "els jaciments de zones d'alta muntanya, que es troben en llocs inaccessibles i inhòspits, presenten molt sovint seqüències d'ocupació llargues". Molts altres jaciments on han fet petits sondejos també mostren que "van estar ocupats o habitats en diverses èpoques diferents."

Abrics amb presència humana per sobre dels 2.000 metres

A l'estudi detallen que tres dels jaciments excavats presenten datacions continuades de diversos milers d'anys: el més antic, amb una primera ocupació de fa deu mil anys, és l'Abric de les Obagues de Ratera, a 2.320 metres; seguit de la Cova del Sardo (1.780 m), amb ocupacions des de fa 7.500 anys, i l'Abric del Portarró (2.280 m), amb ocupacions des de fa 7.300 anys.

L'estudi assenyala que l'Abric de les Obagues de Ratera ha estat ocupat durant el mesolític, la transició del mesolític al neolític i tot el neolític, el calcolític, l'edat del bronze antic i mitjà, inicis de l'edat del ferro, l'alta edat mitjana (època visigòtica) i els segles XIX i XX. Guillem Salvador, coautor de la recerca ha assenyalat que "això és una seqüència temporal excepcional que molt pocs jaciments de Catalunya tenen."

L'excavació de l'abric confirma que molt poc després del darrer període glacial, en un context d'escalfament climàtic progressiu i en què encara existien petites glaceres de circ a la zona, petits grups de caçadors-recol·lectors ja freqüentaven les àrees alpines de la serralada.

L'anàlisi mostra que hi ha períodes en què s'intensifica de manera clara l'activitat humana en àrees d'alta muntanya, per exemple al final del neolític (fa entre 5.300 i 4.500 anys) i posteriorment a la tardo antiguitat i a inicis de l'època medieval. I aporta també la datació de les primeres traces d'arquitectura, que daten de la prehistòria, com per exemple a l'Abric del Portarró, on les excavacions arqueològiques han permès documentar construccions amb una base de pedra seca complementada amb fusta de fa 5.000 anys. Actualment, es tracta de la mostra d'arquitectura en pedra més antiga coneguda als Pirineus.

La base de dades publicada contribueix a modificar el paradigma de les àrees d'alta muntanya com espais verges i mostra que la presència humana ha estat contínua i recurrent al llarg de l'holocè i en contexts de variabilitat climàtica. A més, permet sobreposar les traces d'activitat humana als canvis paleocològics que s'estan documentant actualment en aquest tipus de medis.