La pròrroga d'Almaraz amenaça de ralentir el desplegament renovable que protegeix l'Estat espanyol de la crisi energètica

El Govern central ha anunciat aquest divendres la pròrroga de la central d'Almaraz fins al 8 de juny de 2030. Els dos reactors tenien previst el seu desmantellament l'1 de novembre de 2027 i el 31 d'octubre de 2028, respectivament. "Es ponderen les circumstàncies excepcionals derivades del conflicte a l'Orient Mitjà", justifica el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) en un comunicat. Però la mesura té grans retractors. Els experts consultats per Público valoren de manera negativa aquesta prolongació de l'energia atòmica i remarquen el paper de les renovables en la mitigació dels pics de preus causats arran de la crisi energètica.

La cartera de Sara Aagesen apunta a una inesperada volatilitat i inseguretat respecte al gas natural liquat (GNL). El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), una eina amb la qual compta cadascun dels països de la Unió Europea, inclou el calendari de l'apagada nuclear a Espanya. Aquest començaria el 2027 amb el primer reactor d'Almaraz i culminaria el 2035 amb el cessament de Vandellòs, a Tarragona, i la central de Trillo, a Guadalajara. Segons fonts ministerials, aquests PNIEC es van elaborar amb informació de l'Agència Internacional d'Energia (AIE), que contemplava una entrada de GNL des del Pròxim Orient. Però la crisi a Ormuz desencadenada a partir dels atacs de Donald Trump sobre l'Iran han canviat la previsió.

La crisi d'Ormuz com a pretext per a la nuclear

Els seus efectes, addueixen des del MITECO, seran duradors. Argumenten que, fins i tot si el conflicte acabés avui mateix, els danys sobre les infraestructures requeriran anys de reparació abans que pugui establir-se el flux de GNL pronosticat entre els estats àrabs i Europa. Segons va anunciar Qatar Energy el passat mes de març, els atacs amb míssils van danyar dues plantes de producció de gas natural liquat (GNL), que representaven aproximadament el 17% de les exportacions del país. El ministre Energía i president de Qatar Energy, Saad al-Kaabi, va afirmar llavors que les reparacions deixarien fora de servei 12,8 milions de tones anuals de GNL durant un període de tres a cinc anys.

L'ordre de renovació d'Almaraz publicada aquest divendres al BOE exposa que "aquest context sobrevingut de preus elevats i major volatilitat i incertesa incrementa l'exposició del país, la ciutadania i el teixit productiu a la vulnerabilitat que suposa la dependència d'aquests combustibles". Fonts ministerials expliquen a Público que l'energia nuclear és preu-acceptant. És a dir, no fixa una taxa econòmica, sinó que ven la seva producció al preu que determini el mercat majorista en cada moment.

Si les estimacions dels preus del gas són majors que les estimacions amb les quals es va redactar el PNIEC, mantenir l'energia atòmica impedeix que es consumeixi GNL. D'acord amb les anàlisis internes del MITECO, la pròrroga d'Almaraz suposarà un 1,4% menys de l'energia renovable que s'esperava per 2030. Fonts ministerials consideren que aquesta variació no és significativa. Així mateix, calculen "una reducció del 7% en la generació procedent de gas natural en cicles combinats respecte al mateix escenari", segons recull el BOE. Aquesta és, l'argumentació troncal del Govern: allargar la nuclear per disminuir el pes del GNL.

El dictamen positiu del Consell de Seguretat Nuclear

La polèmica mesura s'ha pres un divendres d'agost, coincidint amb la ressaca de l'eclipsi solar, la crisi humanitària a Ceuta i els incendis forestals que assolen diferents punts d'Espanya. Fonts del MITECO neguen haver aprofitat la conjuntura per anunciar aquesta decisió. Des del ministeri assenyalen que des de l'inici del debat sobre el calendari nuclear van posar tres requisits abans de plantejar-se cap pròrroga: que hi hagués garantia de subministrament, que no costés diners als consumidors i certesa de seguretat.

Això últim corresponia al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Les propietàries d'Almaraz, Iberdrola, Endesa i Naturgy, van sol·licitar a la tardor de 2025 allargar l'activitat de la central fins a 2030. El MITECO va remetre la sol·licitud al CSN, que el passat 16 de juliol va publicar el seu dictamen favorable. Aquest avalava les garanties tècniques d'una possible pròrroga de la central. Si bé aquest aval no és vinculant –la mateixa autoritat va acreditar també les garanties del calendari per desmantellar les nuclears a Espanya– el ministeri va declarar que es trobava a l'espera de rebre tota la documentació per poder estudiar-la. Segons recullen al BOE, la informació va acabar d'arribar el 23 de juliol i fonts ministerials informen que les BOE anàlisis internes van ser realitzades al llarg d'aquesta setmana.

Una mesura contraproduent davant la crisi energètica

Finalment la decisió ha estat concedir a les energètiques la seva sol·licitud. Una decisió errònia per als experts consultats per aquest diari. El físic i investigador del CSIC Antonio Turiel explica que Espanya té una potència instal·lada de 142 gigawatts (GW), encara que en els seus pics de consum ronda els 41 GW. Indica també que Almaraz aporta dues GW. Amb el seu cessament d'activitat, aquesta potència "s'hauria de cobrir amb alguna cosa. Les renovables poden cobrir-lo quan produeixen, però per garantir l'estabilitat s'hauria d'afegir una mica més d'electricitat generada per cicle combinat de gas".

Reconeix que aquest augment del consum de gas suposaria un encariment en la conjuntura actual amb l'estret d'Ormuz. No obstant això, considera que la pròrroga a les nuclears "és un error a llarg termini" i valora la mesura com "una certa covardia" que "pot sortir molt malament".

Fernando Ferrando, enginyer industrial i economista, remarca que les nuclears no són útils per al control dinàmic de la tensió –una tasca de la qual tradicionalment s'encarreguen els cicles combinats i que les renovables han començat a dur a terme–. De fet, el MITECO apunta que, segons ha traslladat Red Eléctrica, la nuclear és una eina més en l'estabilitat del sistema, però que la seva funció és limitada. Així, Ferrando, també director de Ferrando Fundació Renovables, recalca que "un quilowatt de gas natural no és comparable amb un quilowatt de nuclear".

El paper clau de les renovables 

Tampoc ho veu amb bons ulls Eloy Sanz, director de la Càtedra de Transició Energètica a la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) i revisor expert del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU. "Les crisis i pics de preus són intrínseques a la història de l'energia", expressa a aquest mitjà. "Planificar un sistema elèctric en base a una situació puntual és d'un curtterminisme que espanta". Així mateix, posa de relleu que les renovables han tingut un paper fonamental en la mitigació dels efectes de la crisi energètica desencadenada pels atacs dels EUA a l'Iran.

Durant el primer trimestre del 2026, amb l'ofensiva de Washington sobre l'estret d'Ormuz, que van desencadenar una crisi de recursos, les renovables a Espanya van mantenir el preu de la llum més estable que a la resta d'Europa, especialment aquells més dependents de combustibles fòssils com el gas natural. Des dels atacs Israel i els Estats Units contra l'Iran, el megawatt per hora (MWh) va mantenir preus molt similars als de Portugal. Pel que fa a Alemania, el preu ibèric va arribar a ser més de 100 euros més barat.

Un informe del think tank internacional Ember publicat el 13 de març destacava que "d'entre els països amb un parc important de centrals elèctriques de gas, Itàlia és un dels mercats més exposats als seus preus, i Espanya el que menys". Segons els informes que Red Eléctrica de España va publicar al març, el gas només va marcar el 15% de les hores el 2025, de manera que actualment l'Estat espanyol "es troba amb freqüència entre els mercats elèctrics més barats d'Europa". Un canvi qualitatiu des de la crisi energètica de fa quatre anys, amb l'inici de la guerra de Rússia a Ucraïna. Sanz destaca que la penetració renovable "és suficient perquè s'hagi posat a Espanya com a exemple precisament en temps de crisi. El Financial Times es va referir a l'escassa influència del gas en els nostres preus elèctrics com a 'gesta notable'".

El possible cost de la pròrroga a Almaraz

L'investigador de l'IPCC va publicar al febrer un estudi –elaborat a petició de Greenpeace– al costat de Víctor García Carrasco, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Analitzen els impactes econòmics i ambientals de la seva prolongació. Per a això, van comparar l'escenari de tancament, seguint el calendari inicial, amb l'escenari en el qual es prorroga la vida de la central fins a 2030 i un tercer de "pròrroga i desacceleració renovable " –en el qual el mercat assumeix que la prolongació serà superior al termini actualment sol·licitat i que la resta de reactors s'acolliran progressivament a pròrrogues similars–.

La investigació, Cierre nuclear i transició energètica: El caso de Almaraz, conclou que mantenir la central oberta no abarateix l'electricitat a mitjà termini, sinó que genera un efecte desincentivador a la inversió renovable la conseqüència de la qual és un sobrecost creixent per als consumidors a partir dels primers anys després del seu tancament definitiu i un augment de les emissions. Des del MITECO posen en valor el treball de recerca realitzat per científics i grups ecologistes. No obstant això, consideren que són molts els factors que determinen la inversió en renovables dins de Estat espanyol.

Fonts ministerials rebutgen que es plantegin noves pròrrogues a Almaraz ni a cap altra central nuclear, però Sanz tem que la nova mesura estableixi un mal precedent. "Les empreses elèctriques ja han indicat públicament que sol·licitaran extensions de la resta de centrals", adverteix. D'ocórrer, els escenaris amb pròrroga a partir de 2031 resulten sistemàticament més cars que el compliment del calendari original de tancament, acumulant un sobrecost de fins a 3.831 milions d'euros en 2033 i pèrdues d'inversió en renovables de 26.129 milions d'euros fins al mateix any.

Compromís amb l'apagada nuclear

La cartera Aagesen subratlla que l'aposta del Govern en matèria energètica és a favor de les renovables i recalca el seu compromís per desmantellar les nuclears el 2035. El calendari va ser acordat l'any 2019 entre el Govern central, les empreses propietàries i Enresa. Aquesta última deurà ara adaptar el seu pla de treball d'acord amb els últims canvis impulsats pel MITECO.

El nou calendari quedaria de la següent manera: els dos reactors de Càceres d'Almaraz s'apagaran al juny de 2030. Coincidiran amb el reactor Ascó I, situat a Tarragona, i la central valenciana de Cofrents. Aquestes tancaran respectivament a l'octubre i novembre del mateix any. Ascó II cessarà la seva activitat al novembre de 2032 i les últimes, si no canvia res més, seran el també tarragoní Vandellòs II i la central de Trillo, a Guadalajara.