La 'pandèmia silenciosa' dels medicaments que arriben a l'aigua i generen resistència als antibiòtics

La resistència dels bacteris als antibiòtics és un assumpte de salut pública de creixent preocupació. Un nou estudi publicat a Nature Water s'ha encarregat per primera vegada d'analitzar els metabòlits. Es tracta dels compostos que es formen després de la descomposició d'aquests medicaments en les plantes de tractament d'aigües residuals, i que posteriorment s'aboquen en rius i mars. La investigació revela que aquests productes poden desencadenar resistència a la mateixa concentració que els antibiòtics originals.

"La resistència als antibiòtics és una greu amenaça per a la salut mundial, coneguda com la pandèmia silenciosa, que ja contribueix a prop de cinc milions de morts a l'any", declara la microbiòloga Pooja Lakhey, investigadora a la Universitat de Queensland i primera autora de l'estudi. "Necessitem urgentment abordar totes les vies possibles per reduir el problema dels bacteris que desenvolupen resistència als medicaments que utilitzem per tractar-les".

"L'ús generalitzat d'antibiòtics, juntament amb la seva eliminació incompleta de les aigües residuals i els sistemes mediambientals, ha donat lloc a un problema mundial de resistència als antimicrobians", indica l'article científic, consultat per Público. Això "planteja greus riscos per a la salut de les persones, els animals i els ecosistemes". De fet, l'estudi posa en relleu que l'augment del consum mundial d'antibiòtics, juntament amb una eliminació inadequada, ha donat lloc a la seva detecció generalitzada en els entorns aquàtics, especialment en els sistemes d'aigües residuals. Aquest fenomen "constitueix un important punt de convergència per a aquests compostos, ja que reben abocaments procedents d'hospitals, llars, la indústria i l'agricultura".

La "pandèmia silenciosa" de la farmacoresistència

D'acord amb informació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la resistència als antimicrobians va ser directament responsable d'1,27 milions de morts a tot el món el 2019 i va contribuir a 4,95 milions de morts. En el cas de la Regió Europea de l'OMS –que comprèn 53 països–, és directament responsable de 133.000 morts a l'any i està indirectament relacionada amb 541.000 morts. Així mateix, l'autoritat sanitària adverteix que sense antibiòtics eficaços, altres procediments i tractaments mèdics, com les cirurgies i la quimioteràpia contra el càncer, poden suposar un major risc per a la salut.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris: "Protegir l'eficàcia dels antibiòtics és fonamental per garantir una medicina moderna, segura i eficaç"

"La resistència als antimicrobians constitueix una de les principals amenaces per a la salut pública a Europa", destaca l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) en una nota de premsa publicada el passat mes d'abril. Només a la Unió Europea, "cada any causa al voltant de 35.000 morts" i "genera costos sanitaris i socials estimats en 11.700 milions d'euros anuals, derivats d'estades hospitalàries més prolongades i tractaments més complexos, entre altres coses", apunta l'organització. "La disminució de l'eficàcia dels antibiòtics posa en risc procediments mèdics essencials que depenen d'aquests medicaments per prevenir i tractar infeccions. Protegir l'eficàcia dels antibiòtics és, per tant, fonamental per garantir una medicina moderna, segura i eficaç".

La descomposició en aigües residuals

Un dels factors més destacats que es troben darrere de la resistència antimicrobiana és l'ús inadequat i excessiu dels antibiòtics, tal com assenyalen tant l'AEMPS com l'OMS. Però no és l'únic. El nou estudi de Nature Water argumenta que els metabòlits són un enfocament poc investigat en aquesta matèria. L'equip científic va recollir mostres d'aigües residuals a la localitat britànica de Falmouth i a l'australiana Brisbane. Els experiments de laboratori van demostrar que les comunitats bacterianes presents en aquestes mostres van desenvolupar resistència en ser exposades a metabòlits de tres classes diferents d'antibiòtics.

Investigacions prèvies de la Universitat de Queensland van mesurar la concentració d'uns 100 antibiòtics i metabòlits en 50 plantes de tractament d'aigües residuals en tota Austràlia. En les seves anàlisis van trobar altes concentracions d'alguns d'aquests metabòlits en els sistemes d'aigua. Algunes plantes de tractament eliminaven nivells més alts d'aquests compostos que d'altres, la qual cosa indica que les plantes de tractament d'aigües residuals podrien oferir solucions al problema.

"Necessitem urgentment reduir la quantitat de bacteris resistents en els nostres cursos d'aigua, per disminuir l'exposició i el risc per als que neden en els nostres rius i mars", expressa en un comunicat Aimee Murray, professora titular de Microbiologia a la Universitat d'Exeter i coautora de l'article. "Recomanem un enfocament d'avaluació de riscos que tingui en compte l'impacte tant del compost químic original —com un antibiòtic— com dels components en què es descompon, ja que aquests segueixen impulsant la resistència".

Solucions per a la resistència bacteriana

L'estudi també proposa que “les estratègies de tractament d'aigües residuals haurien de donar prioritat a la mineralització completa dels compostos, en lloc de limitar-se a fer un seguiment de la desaparició dels antibiòtics originals”. Això es deu al fet que molts processos de tractament només modifiquen l'estructura molecular d'un fàrmac sense destruir el seu potencial selectiu, segons exposa l'equip científic en l'article. Per aquest motiu, "s'hauria de donar prioritat a la mineralització completa, per exemple, descomponent aquestes substàncies químiques en components inorgànics innocus".

En aquest sentit, l'epidemiòleg de la Universitat de Queensland i coautor de l'estudi, Jake O'Brien, posa el focus en el paper que exerceixen les empreses de subministrament d'aigua: "No són la causa de la resistència als antimicrobians, però lamentablement han de bregar amb tot el que es rebutja pel vàter". L'expert considera que aquestes companyies "són fonamentals per proporcionar mostres i moltes estan interessades a intentar solucionar els problemes una vegada que els hàgim identificat".

“Hem d'avançar cap a processos de tractament que puguin reduir el perill que representen tots aquests elements en la generació de resistència”, afegeix per la seva banda Aimee Murray. La investigació conclou que una gestió ambiental integrada que incorpori aquests factors "és fonamental per evitar que les plantes de tractament d'aigües residuals actuïn com a 'reservoris ocults' que, sense voler-ho, afavoreixin la selecció de resistències".