Oposició veïnal contra una planta d'oli pirolític a la Selva del Camp: "És una extensió de la petroquímica de Tarragona"

El projecte de planta de piròlisi que l'empresa Valogreene vol instal·lar al polígon industrial Xalamec de la Selva del Camp ha posat en alerta els veïns d'aquest petit municipi del Baix Camp i entitats ambientals del territori. "S'ha presentat com una planta de reciclatge quan en realitat funcionaria com una incineradora de residus", denunciaven dimarts representants de la plataforma veïnal No a Valogreene la Selva del Camp i d'Ecologistes en Acció i el GEPEC en una trobada informativa que va aplegar desenes de persones.

En una conversa amb Públic, Carlos Arribas, portaveu d'Ecologistes en Acció del País Valencià que coneix de primera mà l'activitat de Valogreene perquè va participar en l'oposició ciutadana que va acabar frenant una planta similar que la companyia pretenia construir a Bergara, al Euskadi, explica que la principal activitat d’aquesta mena d'indústries és la incineració d’envasos, pneumàtics, cautxú i embalatges, entre altres, per crear oli pirolític, destinat a la indústria de les poliolefines, les ceres o els asfaltatges.

En el cas de la Selva del Camp, en total es volen gestionar 80.000 tones anuals de residus. El projecte es desenvoluparà en dues fases, una fase inicial de 40.000 tones/any i una posterior amb una altra línia de tractament de 40.000 tones/any. Seria la planta de la companyia amb la producció més alta a l'Estat espanyol, i generaria 35 llocs de treball. La majoria seran oficials (19) i operadors de planta (9).

Segons el portaveu ecologista, el procés genera tres fraccions diferenciades: un gas, un líquid i un residu sòlid. Aquest últim seria un tipus de carbó sense una utilitat clara. "Ells mateixos diuen que si no hi ha cap comprador, això s'haurà de gestionar per un gestor de residus", afirma.

La principal crítica se centra en el destí final dels productes resultants. Arribas sosté que de les 80.000 tones de residus tractats només se n'obtindrien aproximadament 30.000 tones d'olis. "La pregunta és què passa amb la resta. La resta es crema, o sigui, és una activitat d'incineració", assegura.

Segons Arribas, una part dels gasos generats s'utilitzaria com a combustible per mantenir la temperatura del procés i la resta seria cremada. Per aquest motiu considera que la planta no es pot presentar com una instal·lació d'economia circular ni de reciclatge avançat, sinó com una infraestructura assimilable a una incineradora.

Una llicència sense un informe d'impacte ambiental

L'ecologista també alerta de les emissions associades a la combustió dels gasos generats durant el procés. Segons explica, la documentació preveu dues xemeneies de 20 metres d'alçada i una torxa de seguretat, també de 20 metres, similar a les que funcionen en instal·lacions petroquímiques. "Seria una activitat molt contaminant", sosté. Arribas assegura que la combustió podria generar òxids de nitrogen, òxids de sofre, amoníac, hidrocarburs aromàtics policíclics, dioxines i furans.

Més enllà dels aspectes ambientals, part de les crítiques se centren en la tramitació administrativa del projecte. Arribas considera que la planta hauria d'haver estat sotmesa a un procediment d'autorització ambiental integrada, competència de la Generalitat, i no a una simple llicència ambiental municipal.

Segons l'ecologista, el volum de combustió previst obligaria a aplicar un procediment ambiental més exigent i qüestiona que la llicència s'hagi tramitat sense disposar, segons afirma, de la corresponent declaració d'impacte ambiental. "La llicència no porta la declaració d'impacte ambiental", denuncia.

"Urbanisme a la carta"

Un altre dels punts que genera més controvèrsia és la compatibilitat urbanística de la instal·lació. Arribas assegura que les normes urbanístiques del polígon industrial aprovades l'any 2004 prohibeixen activitats que generin fums i olors. Per això considera contradictori que s'hagi concedit una llicència ambiental per a una activitat que produirà fums i soroll. La planta s’ubicaria a 200-300 metres de masies i a un quilòmetre del nucli de població.

Arribas també crítica la modificació urbanística impulsada per facilitar la implantació de l'empresa. La fàbrica s'instal·larà en tres parcel·les del polígon Xalamec. Dues estan contigües i la tercera queda a l'altra banda del carrer del Tossal, sense sortida. L'Ajuntament de la Selva del Camp va tramitar una modificació puntual perquè aquell tram de carrer passi a ser sòl industrial, de manera que la companyia disposarà d'un gran terreny únic de 15.969 m2. "Això és urbanisme a la carta", denuncia.

Després que l'empresa s'interessés per la Selva del Camp, l'Ajuntament va treure a subhasta les tres parcel·les que van ser adjudicades a Valogreen Econova. El novembre passat es va signar la compravenda amb Josep Masdeu a l'alcaldia i es va acordar amb l'empresa pagar només el 10% i el 90% restant en el termini màxim d'un any.

Arribas també posa en qüestió alguns informes emesos durant la tramitació. En particular, critica la valoració sobre el risc forestal de l'emplaçament. "No cal més que apropar-se a la parcel·la i veure que està al costat de sòl forestal", assegura, en referència a un informe que, segons explica, conclou que els terrenys no estan en contacte directe amb massa forestal. 

En declaracions a l'ACN, l'alcalde de la Selva del Camp, Enric Roberto (ERC), diu que és un projecte que no li "agrada", tot i que l'Ajuntament -amb Josep Masdeu (PSC) al capdavant- ha facilitat la seva tramitació. Diu que, personalment, no vol aquest "tipus" d’activitat al polígon del poble i nega que s'hagi "facilitat" l’arribada d’aquesta empresa. Roberto "espera" que Valogreen no transfereix a les arques municipals el 90% restant de la compravenda perquè, diu, "no es poden negar a donar el permís d'activitat".

Una extensió del polígon petroquímic de Tarragona

Per als opositors, la qüestió va més enllà de propi municipi. Arribas adverteix que les conseqüències afectarien també els pobles de l'entorn i el conjunt del Baix Camp. "Seria una extensió del polígon industrial de Tarragona en una zona principalment rural", afirma.

Segons el portaveu d'Ecologistes en Acció al País Valencià, la implantació d'una indústria d'aquestes característiques podria acabar condicionant el futur desenvolupament del polígon industrial on es vol ubicar aquesta planta. A parer seu, la presència d'aquesta mena d'instal·lacions podria dificultar l'arribada d'altres empreses interessades a establir-s'hi.

La iniciativa preveu una inversió d'uns 65 milions d'euros i la creació d'una trentena de llocs de treball. Els detractors, però, consideren que els beneficis econòmics no compensen els riscos ambientals i territorials que atribueixen a la planta. Arribas considera "clau" la mobilització ciutadana per aturar la instal·lació. Al GEPEC i a Ecologistes en Acció, també s'ha sumat Unió de Pagesos, que també veuen amb preocupació aquesta planta, ja que es tracta d'una zona agrícola.