El nou pressupost de la UE desferma el temor al fet que el compromís climàtic ja no sigui una prioritat

Cap organització de cap tipus se sosté sense diners. Li succeeix a les empreses, les ciutats, els estats i també a la Unió Europea, que decideix el seu pressupost cada set anys. Aquest es diu Marc Financer Pluriennal i el següent, que abastarà el període de 2028 a 2034, es troba en negociacions. El que finalment es decideixi ens afectarà a totes i tots, ja que estableix la despesa en defensa, la Política Agrària Comuna (PAC) o els ajuts i subvencions que podrà rebre cada país i per a què. També es decideix una qüestió fonamental: quants diners rep la política mediambiental i climàtica, un assumpte que camina sobre la corda fluixa.

La Comissió Europea va presentar al juliol de 2025 una proposta del Marc Financier Pluriennal (MFP). Aquesta haurà de ser acordada pel Consell i el Parlament Europeu i posteriorment començarà una fase de negociació a tres amb L'Executiu comunitari. La previsió és que es blindi un acord definitiu a mitjans del 2027 que garanteixi que els fons estiguin operatius el 2028. Público ha acudit a un esmorzar informatiu amb organitzacions de la societat civil i de la Comissió, on han analitzat la nova estructura del principal instrument econòmic de la UE i el paper de l'eix climàtic.

Una nova arquitectura del pressupost europeu

La trobada ha sigut organitzada per les entitats ecologistes SEO Birdlife, el Green Finance Institute (GFI) Espanya, Climate Strategy, REVO i Salut per Dret. També ha participat la portaveu de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, María Canal, qui ha explicat que el MFP s'aprova per períodes de set anys per a oferir "molta previsibilitat a tots els inversors, tant a nivell públic com a nivell privat, sobre quines seran les prioritats acordades per al pròxim cicle".

La Comissió planteja que el pressupost sigui d'1,98 bilions d'euros, al voltant de l'1,26% del PIB de la UE. Canal ho descriu com "una dimensió ínfima" i destaca que la seva importància resideix que "marca prioritats" i "té una incidència clara en els pressupostos nacionals", a més d'"un component redistributiu".

Canal també recorda que la Comissió va proposar una reestructuració global del pressupost, la qual cosa implica racionalitzar l'estructura actual i passar de set categories de despesa –crides rúbriques– a quatre. Segons aclareix la portaveu espanyola, aquesta decisió es pren amb la intenció de flexibilitzar les partides pressupostàries. "A l'últim cicle i en l'anterior hem hagut de donar resposta a crisis d'una magnitud no esperada", explica. "El 90% de la seva totalitat està preassignat des de l'inici d'aquest cicle pressupostari. Això fa que sigui extraordinàriament difícil moure diners d'una rúbrica a una altra", argumenta.

La política verda, a la corda fluixa

Organitzacions de la societat civil miren amb preocupació aquest canvi estructural del MFP. I és que una de les rúbriques que desapareix és la de recursos naturals i medi ambient. En el seu lloc, passa a diluir-se en la resta de categories. "El pressupost no solament és un pla financer, és una declaració col·lectiva d'Europa que volem en la pròxima dècada", subratlla Claudia González, directora associada del GFI Espanya, una entitat dedicada a solucions financeres de caràcter ecologista. L'experta aposta per "que aquest pressupost i la seva implementació a Espanya tingui i preservi aquest caràcter de sostenibilitat".

La proposta de Brussel·les fixa un objectiu vinculant del 35% de la despesa total per a acció climàtica i ambiental. González apunta que això suposa un increment del 5% en comparació amb el pressupost actual. No obstant això, s'elimina el 10% addicional destinat a biodiversitat, per la qual cosa en la pràctica suposa una reducció de la despesa.

La batalla climàtica, crítica durant els propers mesos

El futur de la UE per a la pròxima dècada donarà lloc a una intensa conversa en la segona meitat d'aquest 2026, segons afirma Adriana Rodríguez, analista de Climate Strategy, consultora especialitzada en les estratègies, mercats i oportunitats econòmiques de la lluita contra la crisi climàtica. S'espera que els estats membres aconsegueixin una primera síntesi dels compromisos en el Consell i que doni principi al diàleg a tres –Comissió, Consell i Parlament– a l'inici del 2027.

La qüestió mediambiental serà de fet un dels eixos "crítics" i la seva conversa estarà especialment centrada "en el Reglament de rendiment, on s'estableixen els objectius climàtics", indica Rodríguez. També s'inclou una novetat: el principi de no causar un dany significatiu en les inversions europees. "És una cosa bastant nova dins del pressupost", valora l'analista. Està pendent que l'Executiu comunitari elabori una guia referent a aquest principi, ja que poden sorgir dubtes sobre la seva aplicació. Per exemple, la UE inclou en la seva taxonomia verda el gas natural, quan es tracta d'una energia contaminant, tal com han recordat periodistes durant el torn de preguntes.

El document que Brussel·les ha d'elaborar pot ser un punt de fricció entre la política comunitària i les organitzacions de la societat civil. Els grups ecologistes segueixen activament i molt de prop les novetats sobre el procés de negociació i busquen pressionar perquè el futur MFP sigui garantista amb el compromís de la UE amb la lluita contra la crisi climàtica.