El món rural, el gran damnificat del desplegament de les renovables: "No sabem quins criteris s'han utilitzat"

El mapa de Catalunya segons el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER) parla per si sol: l'interior i el nord-est del país concentra bona part de la producció d'energia solar fotovoltaica i (també) l'interior i sud del país la producció d'energia eòlica. Principalment són comarques amb poca densitat de població i grans extensions de terreny que en els pròxims anys podrien assumir la gran part del desplegament de plaques solars i aerogeneradors. 

Mentrestant, les àrees urbanes, on es concentra el consum energètic, queden molt més diluïdes en aquesta planificació. Aquest és l'escenari que dibuixa el PLATER, el pla impulsat pel Govern per accelerar la transició energètica perquè l'any 2030 la meitat de l'energia que es consumeixi a Catalunya sigui renovable. El document identifica les zones amb més capacitat per acollir potència eòlica i fotovoltaica i fixa objectius mínims per territoris.

Segons el pla, comarques com el Segrià, les Garrigues o l'Anoia concentren bona part de la producció energètica, especialment d'energia solar. També d'eòlica, el sud del país i l'interior —amb el Segrià, les Garrigues, la Terra Alta o la Ribera d'Ebre— manté un paper destacat. En canvi, zones de muntanya com la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà, al Pirineu català, tenen objectius molt més reduïts.  

El PLATER preveu ocupar un 1% del territori amb instal·lacions solars i un 0,2% amb eòlica terrestre, tot i que el potencial identificat és molt superior

En total, el PLATER preveu ocupar un 1% del territori amb instal·lacions solars i un 0,2% amb eòlica terrestre, tot i que el potencial identificat és molt superior. L'objectiu és assolir prop de 62.000 MW de potència renovable instal·lada fins al 2050 per descarbonitzar el sistema energètic català. Segons l'Executiu, el pla ha de servir per ordenar el territori davant "l'allau de projectes" i "garantir una distribució basada en criteris de solidaritat, tot assegurant que cap municipi quedi al marge del procés". 

Dues premises que el món rural, el principal damnificat del PLATER, critica. Aquesta idea de "solidaritat" és precisament una de les que més controvèrsia genera. Des del territori, hi ha qui veu en el pla el risc de consolidar un model en què el món rural assumeix el pes de la producció energètica mentre les zones urbanes en concentren el consum. La plataforma Pobles Vius ha estat una de les veus més crítiques. "És una subordinació i una explotació territorial", denuncia.  

"Hi ha el risc de continuar concentrant instal·lacions en territoris que ja en tenen moltes", adverteix el geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié. "El desequilibri és molt clar entre zones amb molta producció i poc consum i zones amb molt consum i poca producció", explica Saladié, que posa l'accent en què aquesta planificació també implica noves infraestructures per transportar l'energia, com línies d'alta tensió (MAT) que travessen comarques senceres i que generen molts conflictes en el territori. És el cas de la MAT -de 400kV de potència- que vol connectar Catalunya i l'Aragó.

"Hi ha el risc de continuar concentrant instal·lacions en territoris que ja en tenen moltes"

Aquesta crítica s'afegeix a una altra de més estructural: la base sobre la qual s'ha construït el pla. "Les previsions de consum elèctric són dubtoses", assenyala Saladié. "Es planteja un creixement del 120% o 130%, però les dades actuals no apunten en aquesta direcció". Segons l'expert, el PLATER parteix d'un escenari sobredimensionat que pot acabar inflant "innecessàriament" el desplegament de renovables. "Això no vol dir que no necessitem les renovables per reduir els combustibles fòssils", matisa. "Però no amb aquestes magnituds. Per tant, s'hauria de revisar el pla i ajustar-lo als ritmes reals de transformació energètica", sentència. 

Més enllà del contingut, el procés d'elaboració del pla també ha generat recels. Tot i que el Govern insisteix en què el desplegament no serà imposat i que els municipis podran presentar al·legacions durant tres mesos, molts consideren que arriben tard a la presa de decisions. "S'ha optat per la metodologia de sempre: presentar un punt de partida i després discutir-ne els detalls", lamenta Saladié, que assenyala que "això limita molt la capacitat de fer canvis estructurals".

En aquest sentit, Saladié critica que no s'hagin aprofitat eines creades precisament per fomentar el debat territorial. "No s'han utilitzat prou les oficines que s'havien creat per definir criteris territorials i impulsar el desplegament", explica. "Podien haver aportat criteris tècnics, socials i econòmics, però no s'han acabat desplegant com calia". En aquest sentit, la manca de transparència sobre els criteris usats és un altre dels punts de fricció. "No sabem quins criteris s'han utilitzat", denuncia. "Fins que no surti tota la informació pública, no es podran conèixer ni analitzar bé", crítica Saladié.

El PLATER planifica la distribució i producció d'energia eòlica i fotovoltaica, deixant en un segon pla altres energies que també generen molts conflictes al territori. És el cas del biogàs, on la implantació de plantes ha generat molta oposició veïnal, com a la Sentiu de Sió (Segrià); o les plantes de bateries.

També genera debat el tipus de desenvolupament que afavoreix el pla. "Si s'habiliten grans extensions contínues, això afavoreix a grans promotors i grans distribuïdores", explica Saladié, que recorda que Catalunya, a diferència d'altres zones de l'Estat com l'Aragó o Extremadura, té un territori "molt fragmentat". "Hi ha ajuntaments que no estan en contra de les renovables, però volen projectes petits, adaptats al territori", comenta Saladié.

"Hi ha hagut una allau de projectes i ara hi ha una mena de bombolla de les renovables"

A tot plegat s'hi suma la "saturació" de la xarxa elèctrica. "Hi ha hagut una allau de projectes i ara hi ha una mena de bombolla de les renovables", alerta Saladié. Aquesta situació fa que en determinades hores la producció superi la demanda i els preus caiguin. "Hi ha moments en què les instal·lacions no poden produir o ho fan a preus molt baixos o fins i tot negatius". "Amb el sol, el vent i la nuclear, en moltes hores ja es cobreix tota la demanda", explica. Això posa en dubte la viabilitat d'alguns projectes i reforça la necessitat, segons Saladié, d'una planificació més ajustada.