El malbaratament invisible: el gas que s'escapa per fuites de metà gairebé iguala el que passa per Ormuz

La totalitat del planeta es veu sumida en una crisi energètica des dels atacs dels EUA i Israel contra l'Iran. El país persa custodia el control sobre l'estret d'Ormuz, enclavament crític pel qual passa el 20% del transport mundial de gas natural i petroli. La nova guerra pels recursos revela la vulnerabilitat dels estats en aquesta matèria, i ha portat a governs i organitzacions a preguntar-se pel model actual, així com per les transformacions que aquest requereix per pal·liar els efectes de l'auge bèl·lic. El metà és un dels punts clau per fer-hi front, segons l'últim informe de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). Reduir les seves emissions en aquest sector podria enfortir la seva seguretat i eficiència. L'entitat estima un potencial estalvi de fins a 200.000 milions de metres cúbics, només la meitat d'ells corresponents a les fuites que tenen lloc al llarg de la cadena de valor. Una xifra que gairebé iguala els 110.000 milions que van ser transportats per l'enclavament persa el 2025.

L'AIE ha publicat aquest dilluns la seva última actualització del Global Methane Tracker. Es tracta d'un estudi anual sobre les emissions de metà del sector energètic, basades en les dades més recents de satèl·lits i campanyes de mesurament. Així mateix, analitza diferents opcions de mitigació i els seus costos associats. Les conclusions s'han presentat durant un esdeveniment sobre l'acció contra el metà, convocat per la presidència francesa del G7 a París. Els ministres de Desenvolupament s'han reunit a la capital gal·la per organitzar els preparatius de la cimera que celebraran del 15 al 17 de juny a Évian, al sud-est de l'estat francès.

Aquest grup d'alt nivell —del qual formen part Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit— ha mostrat la seva preocupació per la seguretat i l'estabilitat energètica en els últims mesos. El mes de març passat la presidència va convocar una reunió amb els titulars de Finances i Energía per abordar l'estabilitat en el sector. Els ministres van destacar la importància de la coordinació internacional per mitigar efectes col·laterals i protegir l'estabilitat macroeconòmica global.

Reduir les emissions de metà per tenir més gas

"La crisi actual a l'Orient Mitjà està transformant el sistema energètic mundial i afectant prop del 20% del comerç mundial de gas natural liquat (GNL)", addueix l'informe de l'AIE, consultat per Público. El document també destaca que "grans quantitats de gas produït no s'aprofiten productivament a causa de fuites de metà, crema i ventilació de gasos procedents de les operacions de petroli i gas". Per aquest motiu, la reducció de la crema i les emissions de metà podria aportar volums addicionals significatius al mercat.

Explicat en termes senzills, "el gas natural és metà", exposa a aquest mitjà Ismael Morales, responsable de Polítiques Climàtiques a la Fundació Renovables. Aquest recurs "està associat als pous petrolífers que tenen bosses de gas metà". D'aquests pous, abans només interessava el petroli, mentre que allò altre, lluny d'aprofitar-se, "simplement es cremava per torxa". En canvi, ara sí que s'extreu, "es comprimeix a diferents pressions i es transporta".

Aquest gir va portar amb si altres conseqüències mediambientals: "A causa dels problemes en les vàlvules o problemes de venteig en la infraestructura, es produeixen fuites", adverteix Morales. I afegeix que aquestes fuites tenen lloc al llarg de "tota la cadena de valor", incloses les plantes regasificadores —on el GNL, abans de la seva distribució, és convertit en gas natural— o els gasoductes.

Les seves emissions han estat una històrica preocupació ecològica, ja que el metà és un accelerador de la crisi climàtica. "Té un poder d'escalfament més gran que el CO2", adverteix l'investigador de la Fundació Renovables. D'acord amb Linda Kalcher, directora executiva del think tank Strategic Perspectives, aquestes fuites suposen "una pèrdua directa de subministrament de GNL, amb importants repercussions per al canvi climàtic, la salut i l'eficiència".

Ara cobra un nou caire com a preocupació econòmica, en la mesura en què aquestes fuites no només desestabilitzen el clima —motiu suficient per prestar-li atenció—, sinó també els mercats. "No es tracta només d'una qüestió climàtica: abordar el metà i la crema de gas també comporta importants beneficis per a la seguretat energètica, especialment en un moment en què el món busca urgentment un subministrament addicional davant la crisi actual", subratlla en un comunicat Tim Gould, economista en cap d'energia de l'AIE.

En el llarg termini, l'agència estima que "es podrien disposar anualment de gairebé 100.000 milions de metres cúbics (bcm) de gas natural". Això seria possible amb "un esforç mundial per reduir les emissions de metà procedents de les operacions de petroli i gas ". I altres 100.000 milions també podrien alliberar-se si s'eliminés la crema de gas no urgent. En el curt termini, l'AIE calcula que la tensió actual dels mercats quedaria alleujada amb 15.000 milions de metres cúbics que passarien a estar disponibles si els països "implementessin mesures de mitigació en les seves operacions d'exploració i producció". L'agència estima que el 2025 van passar 110.000 milions de gas natural per l'estret d'Ormuz. Així, assegura que aquests estalvis duplicarien els volums de subministrament interromputs a causa del tancament efectiu de l'enclavament.

Linda Kalcher, directora executiva del think tank Strategic Perspectives: "La millor manera d'evitar les emissions de metà és eliminar progressivament l'ús de combustibles fòssils"

I com reduir aquestes emissions? "La millor forma d'evitar-les és eliminar progressivament l'ús de combustibles fòssils, sobretot tenint en compte que existeixen nombroses alternatives disponibles, com les energies renovables en el sector elèctric", declara Kalcher a aquest mitjà. No obstant això, recorda que ja existeixen altres mètodes amb un baix cost: "la detecció i reparació de fuites (LDAR), la prohibició de les purgues i cremes rutinàries, i la implantació d'equips com les unitats de recuperació de vapors", exemplifica.

Més producció, mateixes emissions

"Amb les tecnologies existents es pot reduir fins a un 70% de les emissions de metà procedents dels combustibles fòssils", insisteix l'experta. No obstant això, l'AIE ressalta que "no hi ha indicis que les emissions de metà provinents de les operacions amb combustibles fòssils estiguin disminuint". Aquest sector representa al voltant del 35% de la contaminació derivada de l'activitat humana i la seva producció "va aconseguir màxims històrics en 2025", ressalta l'agència. A més, xifra les emissions de metà en 124 milions de tones anuals. Les dades en brut no marquen cap diferència, segons indica l'informe, però sí que s'observa una major eficiència en termes relatius. La producció augmenta mentre que les emissions es mantenen, per la qual cosa una millora en les operacions hauria "compensat" l'increment d'aquestes.

De la mateixa manera, l'estudi esmenta que les dades satel·litals van mostrar el 2025 "una menor detecció d'esdeveniments de superemissions provinents d'operacions de petroli i gas a Algèria i Argentina". També apunta a investigacions que suggereixen que "l'augment de les emissions de les mines de carbó a la Xina s'ha moderat en els últims anys com a resultat de regulacions més estrictes i canvis estructurals en la producció".

Malgrat aquests avenços, els experts en polítiques verdes miren amb inquietud la desregulació climàtica en regions com Europa. Morales assenyala que la UE és principalment importadora de gas natural. Així, entre les mesures que pot implantar es troba augmentar els estàndards d'eficiència a l'hora de seleccionar els seus proveïdors. "Això és una cosa que ara mateix està treballant la Comissió Europea", comenta, però tem que els paquets Òmnibus puguin deixar aquestes regulacions sense efecte real.

De manera similar s'ha pronunciat Linda Kalcher: "Proposar normes menys estrictes suposa cedir el control als productors estrangers i soscavar l'autoritat d'Europa per protegir els seus propis interessos", ha expressat en un comunicat. "Espero que la Comissió Europea actuï des d'una posició de força, donat el seu poder de mercat". L'experta conclou que aquest posicionament "contribueix a recuperar el gas malbaratat, reforça la seguretat energètica d'Europa i converteix la política climàtica en una eina d'influència geopolítica".