Una explotació que no existeix, residus externs i un permís urbanístic dubtós: creixen els dubtes sobre la macroplanta de biogàs de La Sentiu

Cada vegada es coneixen més detalls de la polèmica macroplanta de biogàs projectada a La Sentiu de Sió (Noguera). La setmana passada es van fer públics els resultats de l'anàlisi del Pla de Gestió Agrària (PGA) de La Sentiu Bioenergy, al qual ha tingut accés Públic. Un document que ha encès totes les alarmes de la plataforma Pobles Vius–Aturem el Macrogàs, formada per veïns i pagesos de la zona. L'entitat opositora denuncia que "una explotació ramadera que no existeix -1111AA- aportaria el 70% dels purins necessaris per fer funcionar la planta". El projecte preveu el tractament de 300.000 tones de purins. 

"Aquesta explotació no existeix en el Registre Oficial d'Explotacions Ramaderes de Catalunya. Això hauria d'haver generat una resposta contundent per part de l'administració, però ha estat acceptada sense objeccions pel Departament d'Agricultura, que ha avalat el pla. És inexplicable", critica Gerard Batalla, portaveu de la plataforma Pobles Vius. "El projecte s'ha tramitat assumint com a real un volum de residus fictici, utilitzat com a justificació ambiental i territorial per ocupar sòl agrícola protegit", denuncia el pagès.

La qüestió urbanística és fonamental en tot el procés. En teoria, una infraestructura industrial d'aquestes dimensions hauria d'establir-se sobre sòl industrial, amb la corresponent requalificació i compensacions urbanístiques. Tanmateix, els promotors —"amb el beneplàcit dels mecanismes d'Urbanisme"— han aconseguit "camuflar" la instal·lació com un "servei tècnic a la comunitat" a través de "la gestió de les dejeccions ramaderes locals", requalificant sòl agrari protegit a serveis a través del Pla Especial Urbanístic Autònom (Peua), i "estalviant-se així costos milionaris i cessió d'espais a l'Ajuntament". "És una jugada. Venen una fàbrica privada de combustible com un servei públic", denuncia Batalla.

La planta serà la més gran de Catalunya -i del sud d'Europa-, ocuparà 10 hectàrees de terrenys agrícoles que ara són de màxima qualitat. La plataforma denuncia que per canviar l'ús del sòl, com en qualsevol lloc, "s'hauria de canviar el POUM, però s'han inventat un pla per fer-ho per la via ràpida". La plataforma també alerta que d'aquí a 25 anys, "quan la planta s'hagi de desmantellar per una normativa europea que diu que el 2050 no es podrà cremar gas per subministrar les llars, l'espai quedarà trinxat". "Haurem destruït sòl agrari per res", etziba. 

La planta serà la més gran de Catalunya, ocuparà 10 hectàrees de terrenys agrícoles que ara són de màxima qualitat

En aquest sentit, Batalla apunta que discurs de la "bioeconomia circular" amaga una realitat molt menys amable: "Un negoci energètic privat que aprofita un model industrial ramader ja insostenible". El pagès denuncia com aquest model "serveix per prolongar una indústria càrnica intensiva que ha sobrepassat la capacitat ecològica del territori". A més, posa de relleu que "el biogàs no és una energia renovable ni sostenible, i menys en l'escala que s'està plantejant".

Només 88 explotacions ramaderes inscrites

L'informe del Departament d’Agricultura sobre el PGA revela que "només 88 explotacions ramaderes hi consten inscrites de les 350 anunciades inicialment, i dues ni existeixen". "És mentida que tenen el suport de 350 ramaders, és una forma de pressionar l'administració i la tramitació", assegura Batalla. L'informe també mostra que cap ramader de la Sentiu de Sió s'hi troba adherit. 

En aquest sentit, Pobles Vius diu que s'ha posat en contacte amb ramaders inclosos al Pla, els quals haurien afirmat que "no en tenien cap constància" i que "no han signat cap acord" per aportar purins a la instal·lació. Amb les dades a la mà, la plataforma apunta que "el projecte podria haver estat sobredimensionat des de l'inici, ja que no existeixen els excedents de purins que la factoria preveu gestionar". 

La plataforma també denuncia que no "s'ha aportat ni un sol contracte real que expliciti les quantitats de purins compromeses per cada explotació" i que "tampoc s'acredita l'origen exacte de la resta de matèries que es pretenen tractar ni el destí final del digestat". "La central diu que més de la meitat del seu volum serà de purins. Però a la pràctica estem convençuts que no, ja que els purins fan poc gas. I que la barreja final serà diferent, maximitzant altres residus com restes animals", explica Batalla. I afegeix: "després hi ha altres categories de fems, com les d'escorxador, que encara és més rocambolesc perquè no hi ha escorxadors a la comarca. La resta de matèries no se sap d'on vindran".

Un recurs contra el permís urbanístic 

En l'informe, la Generalitat avalua positivament el marc tècnic del pla, però condicionava la seva activació a l'aprovació de l'autorització ambiental, que ja ha estat aprovada. Per tot plegat, l'entitat opositora ja prepara un recurs al contenciós administratiu -finançat a través d'una campanya de micromecenatge- contra el permís urbanístic atorgat al projecte. Batalla alerta que després de la planta de La Sentiu, "venen 21 plantes i polígons més".  

Sobre la resolució ambiental, la plataforma assegura que s'ha aprovat sense garanties de bioseguretat, "i tot plegat en plena alerta per pesta porcina africana". "Aprovar una factoria que es basa en el moviment massiu de purins, residus orgànics i cadàvers sense control estricte suposa un risc greu per a la salut animal, la salut pública i l'economia ramadera", denuncien. Per això, exigeixen la retirada de l'autorització i que "s'acrediti l'origen i la traçabilitat de les matèries que vol gestionar la planta i que respecti les distàncies mínimes de bioseguretat".

Batalla critica que mentre el projecte es ven com una solució sostenible per a la gestió dels purins, els experts assenyalen que el problema real no desapareix sinó que es transforma. El digestat resultant, lluny de ser un fertilitzant net, és qualificat legalment com a residu. Aquest residu, que caldrà compostar i redistribuir, generarà un moviment anual de 31.000 camions, més dispersió territorial i més pressió sobre els camps agrícoles, barrejant-se amb altres residus. "Serà una porta d'entrada de residus de fora de la comarca i un hub d'exportació d'energia cap als grans centres de consum", conclou.