Entitats socials i organitzacions agràries demanen que el 'nou' Plater eviti la "destrucció" de les terres de conreu

Malgrat l'evidència, referendada recentment per diversos estudis, de què Catalunya torna a suspendre en les polítiques de desenvolupament de les energies renovables, la Generalitat no troba la peça que encaixi en aquest puzle. Després que aquesta setmana el Govern hagi decidit posposar la aprovació del Pla Territorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (Plater), les diferents entitats territorials, socials i les organitzacions agràries volen aprofitar aquesta pausa per reformular el seu disseny, de forma que respongui millor a les necessitats territorials.

Preservar el sòl agrari, evitar la destrucció de les terres de conreu, articular uns criteris més transparents, ajustar els valors per considerar un terreny com a apte per implantar una instal·lació fotovoltaica i una planificació que no estigui sobredimensionada. Aquestes són algunes de les propostes que plantegen en aquesta nova fase d'exposició pública en la qual torna a entrar el Plater. El nou pla no s'aprovarà abans de les eleccions municipals del maig de l'any vinent.

"El pla s'ha elaborat sense tenir en compte el territori ni la veus dels ajuntaments. A més, està presentat amb criteris pocs transparents". Així s'expressa la portaveu de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, Montse Coberó. Una de les incongruències que hi veuen des de la Xarxa és que "el Plater proposa ocupar una superfície més extensa de la qual seria necessària per assolir els seus objectius".

Aprofitar les zones antropitzades

El Plater ha agafat com a base la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), aprovada l'any 2023. Al respecte, Coberó indica que cap dels dos projectes planteja "l'aprofitament de zones antropitzades, com les teulades dels polígons industrials o les zones d'aparcament". Aquestes àrees, entre les quals també es troben els canals de regs o els hivernacles, es caracteritzen haver sigut alterades per l'ésser humà.

Coberó al·ludeix a un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinat pel geògraf Sergi Saladié, en el qual es conclou que amb l'aprofitament de les zones antropitzades, espais urbans i teulades es podria cobrir el 134% del consum elèctric de la demarcació de Tarragona i no caldria envair terrenys agrícoles o naturals.

La portaveu de la Xarxa matisa que "per fer una planificació de renovables no cal destruir camps de correus ni boscos". A més, lamenta que "el Plater no contemplés sistemes d'emmagatzematge de l'energia sobrant". Paral·lelament, posa el focus en què Catalunya, com a territori deficitari en sobirania alimentària, no es pot permetre prescindir de camps de conreu.

Per la seva banda, l'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) considera imprescindible que la "taca d'implantació territorial" prevista al Plater s'adapti a la realitat de cada municipi, preservant els espais clau per a l'activitat econòmica, l'equilibri territorial i, especialment, la producció d'aliments.

La línia vermella dels aliments

"Ningú qüestiona la necessitat d'accelerar la transició energètica. El que qüestionem és que es vulgui fer principalment ocupant les terres que ens permeten alimentar el país. Catalunya necessita més energia renovable, sí, però també necessita continuar produint aliments", afirma Sisco Esquerda, agricultor de les Garrigues i representant de JARC. Així, l'entitat alerta que el Plater es basa en una cartografia general que sovint no reflecteix la realitat econòmica, productiva i social dels municipis afectats.

Les reaccions es produeixen després que la Generalitat hagi fet marxa enrere en l'aprovació del Plater. Aquest document, que ja es trobava en el tràmit d'informació pública, no veurà la llum com a mínim fins d'aquí a un any, una vegada s'hagin celebrat les eleccions municipals.

Més enllà de l'estratègia política, derivada del rebuig de molts consistoris al projecte, en la decisió ha pesat l'oposició d'una part important del territori. De fet, entitats com la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa ha elaborat un document contrari amb 328 pàgines, que ha posat a disposició d'ajuntaments, entitats socials i ciutadanes i també les organitzacions agràries, per posar en evidència els errors del projecte. Així, el que havia de ser el full de ruta pel desplegament de les renovables del Govern s'ha quedat al calaix amb les al·legacions de gairebé 300 municipis.

En aquest context, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha reconegut que el Plater no tirarà endavant i ara entrarà en una segona fase de debat i discussió. Paneque justifica l'acció per la necessitat d'efectuar canvis per blindar la seguretat jurídica del document. L'oposició al pla no qüestiona l'element bàsic: la importància d'avançar en el desplegament de les renovables davant el dèficit energètic que arrossega Catalunya. La crítica es fonamenta en el model territorial que vol implantar, massa centralitzat, i el com: utilitzant indiscriminadament terrenys agrícoles i forestals per crear instal·lacions solars i fotovoltaiques.

Aquest debat es produeix just quan s'acaba de publicar l'Informe 2025 de l'Obercat, l'observatori d'energies renovables de Catalunya. En aquest, es constata com l'energia nuclear continua sent la primera font de generació elèctrica, cobrint més de la meitat de la demanda. La cobertura amb renovables ha baixat un 0,7% i la dependència de les importacions és la més alta des de 2009.

Un dels escenaris que dibuixa el document és que Catalunya va incrementar de nou l'any passat la dependència de les importacions d'electricitat, perdent sobirania energètica. El 2025 va registrar el balanç importador més elevat des del 2009 fins a l'actualitat, any en què ja es va assolir el màxim absolut dels darrers 35 anys.

Més enllà de la disjuntiva entre energia o agricultura, les entitats ciutadanes, els ajuntaments i les organitzacions agràries prioritzen una planificació ordenada del futur Plater. Mentre Catalunya cada vegada està més lluny d'assolir l'autosuficiència energètica i les renovables no acaben d'enlairar-se, les decisions polítiques han de reflexionar sobre si el model per desplegar aquest pla ha d'implicar l'ocupació de part del territori agrícola o se'n consensua un amb els municipis per protegir l'activitat i s'avança cap a una certa autonomia energètica.