Els plans d'emergència nuclear a Catalunya: entre la desactualització, l'absència de simulacres i la desinformació

Aquesta setmana un informe de la Sindicatura de Greuges ha alertat de la manca de plans d'emergència nuclear en municipis inclosos en les àrees de seguretat que envolten les centrals nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs II (Baix Camp). Concretament, no tenen aprovat el Pla d'Actuació Municipal d'Emergència Nuclear (PAMEN) 58 dels 104 municipis que n'haurien de tenir. És el cas de Cambrils, Deltebre o Riudoms. 

Tots són municipis de la segona corona de les àrees pròximes a les nuclears, és a dir, que es troben entre 10 i 30 quilòmetres. Els de la primera corona, com l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs i Ascó, sí que han fet els deures fets. Ara bé, el 33% dels municipis d'aquesta primera corona que tenen pla, no el tenen actualitzat. Com i quins són aquests plans?   

En el cas de Catalunya, el pla en cas d'emergència nuclear es diu Penta (Pla Emergència Nuclear Exterior de Tarragona) i penja del Plaben (Pla Bàsic d'Emergència Nuclear). L'última redacció del Plaben és del 2004 i l'última modificació, del 2009, anterior a l'accident de Fukushima del 2011. Un pla, per exemple, que no recull l'activació de les alertes als mòbils a través del sistema ES-Alert, un mecanisme que darrerament s'ha utilitzat molt en temporals de vent i inundacions.

El 33% dels municipis més propers a les centrals no tenen el Pla d'Actuació Municipal d'Emergència Nuclear actualitzat

Pel que fa al Penta, el pla director és de l'any 2009, que es modifica parcialment cada cert temps. Fa uns anys, el Síndic de Greuges va presentar un informe de deficiències en seguretat nuclear de la zona d'Ascó i Vandellòs. Entre d'altres, anomenava que les emergències encara es comuniquen per fax per ordinador, que hi ha una extensa zona a tocar de les plantes sense cap cobertura de telefonia mòbil o municipis sense megafonia. 

Les mancances no es limiten a la tecnologia. El Síndic detalla deficiències en 22 municipis pel que fa a infraestructures, vehicles d'evacuació, estacions de descontaminació, distribució de pastilles de iode, formació del personal i informació a la ciutadania. També assenyala que les principals vies de sortida, com la C-12 o les línies ferroviàries R-15 i R-16, podrien convertir-se en colls d'ampolla en cas d'evacuació massiva. 

Unes mancances que corrabora l'alcaldessa de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Assumpció Castellví, en declaracions a Públic. Castellví defensa que el seu municipi té el pla actualitzat i que el revisen cada dos anys, però admet que el municipi, amb més de 100 quilòmetres quadrats i cinc nuclis urbans, presenta punts foscos de telecomunicacions on no arriba ni la televisió ni la ràdio locals. "Ens fa patir que no tothom rebi la mateixa informació", explica, que reclama ajudes per millorar la cobertura.

La meitat del municipis propers a les centrals nuclears no tenen un Pla d'Actuació Municipal d'Emergència Nuclear (PAMEN), 

També alerta de la vulnerabilitat de les infraestructures viàries. "L'AP-7, des que és gratuïta, pateix col·lapses diaris i només disposa de dos carrils; l'autovia acaba just a la central i conflueix amb la carretera nacional en un punt que podria esdevenir crític en cas d'evacuació", lamenta. A més, denuncia la manca de freqüències ferroviàries que permetin una evacuació ràpida en tren. 

Finalment, hi ha el Pla d'Actuació Municipal d'Emergència Nuclear (PAMEN), que haurien de tenir els municipis propers a les centrals nuclears i que la meitat no tenen. Les funcions bàsiques que haurien de recollir aquests plans municipals són: alertar, informar i donar avisos a la població; col·laborar amb els grups operatius en l'aplicació de les mesures de protecció a la població; facilitar la distribució de substàncies per a la profilaxi radiològica (pastilles de iode); facilitar el confinament i proveïment a la població; facilitar l'evacuació; i transmetre, rebre i registrar les comunicacions durant l'emergència.

Els simulacres, una tasca pendent 

Els simulacres relacionats amb la central nuclear sempre s'han fet de portes endins, és a dir, pels treballadors i treballadores de la central i els cossos d'emergència. Però paral·lelament, el Síndic destaca la necessitat de fer simulacres per entrenar a la població sobre què s'ha de fer en cas d'emergència. Unes competències que corresponen a les persones encarregades de dirigir els PAMEN, que són els ajuntaments. 

L'alcaldessa de l'Hospitalet i Vandellòs reconeix que no s'han fet simulacres d'emergència nuclear amb participació de la població i considera que això és una mancança important. Tot i que el municipi "té els plans interns actualitzats i els tècnics saben què han de fer", no s'ha arribat mai a organitzar un simulacre on la ciutadania participi activament. Considera aquests simulacres s'han de preparar i executar amb rigor. Per això, reclama la implicació d'administracions superiors "perquè un municipi per si sol no té l'estructura ni els recursos per fer una evacuació a gran escala". 

Pel que fa al coneixement de la ciutadania dels plans d’emergència, l'alcaldessa admet que, tot i que a nivell institucional els protocols estan clars, la població general no sabria exactament què fer. Considera que cal impulsar més pedagogia i simulacres, però subratlla que un ajuntament no té l'estructura per organitzar evacuacions massives sense el lideratge i els recursos de l'Estat i la Generalitat.

Un municipi per si sol no té l'estructura ni els recursos per fer una evacuació a gran escala

En la mateixa línia, el Síndic proposa la creació d'un òrgan de coordinació que integri municipis, institucions supramunicipals, empreses, el govern espanyol i el Govern català amb l'objectiu de  garantir una resposta àgil i coherent. També reclama revisar el sistema de subvencions i assegurar que els municipis petits rebin suport per elaborar i actualitzar els seus plans.