Els jutges van dictar només 478 sentències condemnatòries en els últims cinc anys a l'Estat per causar incendis forestals

Els jutges i tribunals van emetre en l'últim lustre a Espanya, entre 2021 i 2025, 478 sentències condemnatòries per incendis forestals, segons recullen les memòries de la Fiscalia General de l'Estat. El 2021 van ser 109; el 2022, 99; el 2023, 90; el 2024, 94, i el 2025, segons la Fiscalia de Medi Ambient, 86. Els fiscals especialitzats consideren que aquestes xifres són escasses, degut sobretot a la dificultat d'obtenir proves que permetin identificar als responsables. Així ho recull, per exemple, la memòria de la Fiscalia Superior d'Andalusia de l'any 2023: "Persisteix la dificultat d'acreditar la persona responsable dels fets delictius".

Les diligències d'investigació que s'obren cada any són moltes més que els escrits d'acusació que finalment conclouen els fiscals (els delictes concrets no tenen per què estar relacionats: poden venir d'anys anteriors). El 2024 van ser 664 les diligències d'investigació incoades per delictes d'incendis forestals i 114 les acusacions; el 2023, van ascendir a 550 les primeres i a 138 les segones; el 2022, a 438 i a 167, i el 2021 van ser 588 i 155. El fiscal de Medi Ambient, Javier Rufino, va considerar en unes jornades sobre incendis forestals el mes de maig passat que "no són gens fàcils les investigacions penals per delictes ambientals". Hi ha dificultats per assegurar les proves en el medi natural que portin a la determinació de "qui n'és l'autor, no mer sospitós", i vincular-lo directament amb l'incendi.

Les dades oficials revelen que la majoria dels incendis forestals tenen un origen humà, no en tots els casos perseguible penalment. Hi ha un percentatge que ronda el 12% dels quals no es coneix la causa i un 5% que té un origen natural, segons les ONG conservacionistes." El 95% dels 8.800 incendis forestals que es produeixen de mitjana a l'any són provocats per la mà de l'ésser humà, principalment per l'ús del foc com a eina de gestió en zones rurals", recull WWF en el treball Informe Incendis Forestals 2026: Incendis extrems, el repte d'adaptar el territori.

"Les causes directes de molts incendis -afirma Greenpeace en un document titulat Incendios forestales: por qué se producen y cómo se evitan- són humanes: negligències i accidents (burilles, barbacoes, maquinària agrícola i forestal, abocadors o línies elèctriques mal mantingudes) i també incendis intencionats, la motivació dels quals no sempre està clara. Així mateix, la pervivència d'una cultura del foc en el medi rural, on històricament s'ha utilitzat per a netejar o regenerar pastures, augmenta la sinistralitat”.

L'última memòria publicada per la Fiscalia General de l'Estat recull: "Les negligències i accidents segueixen estant darrere de la major part dels incendis forestals, si es compara amb els incendis d'origen intencionat". Les negligències, segons la Fiscalia, "s'associen a activitats humanes que produeixen un incendi forestal sense que l'implicat tingui intenció de produir-lo, encara que ha desenvolupat una activitat que pot ser causant d'un incendi o ha omès les mesures de seguretat que impedien que es produís (crema agrícola, foguera mal apagada, burilles de cigar llançades en zona seca, vidres i ampolles, etc.)". Mentre que els accidents "s'entenen com a activitats en les quals el causant no ha pogut preveure que s'anava a produir un incendi forestal [que], en cas de produir-se, es deu a causes fortuïtes (espurnes de maquinària, explosions, accidents vials, etc.)".

La Fiscalia considera intencionades "aquelles accions que tenen com a finalitat la generació d'un incendi forestal". Les motivacions més freqüents dels incendis intencionats són les cremes agrícoles il·legals (38%) i la regeneració de pastures (30%), segons WWF. Els piròmans pròpiament dits i els actes vandàlics són molts menys, a l'entorn del 7%. També hi ha altres causes molt menys freqüents, com els focs vinculats a la caça, les venjances, represàlies, intents de modificació d'usos de sòls i fins i tot ritus sectaris.

El Codi Penal regula els incendis forestals en els articles 351, 352, 353, 354 i 355. Es contemplen les següents penes: "Els que provoquessin un incendi que comporti un perill per a la vida o integritat física de les persones seran castigats amb la pena de presó de deu a vint anys". A més, "els que incendiïn muntanyes o masses forestals seran castigats amb les penes de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a divuit mesos". Aquesta pena serà elevada a entre tres i sis anys si l'incendi causa greus danys materials i alteri la fauna i la flora o sigui en un espai natural protegit.

Els conats són castigats també: "El que calés foc a muntanyes o masses forestals sense que arribi a propagar-se l'incendi dels mateixos serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any i multa de sis a dotze mesos". Per evitar excessos relacionats amb la qualificació dels sòls, el Codi estableix també: "En tots els casos, els jutges o tribunals podran acordar que la qualificació del sòl a les zones afectades per un incendi forestal no pugui modificar-se en un termini de fins a trenta anys. Igualment podran acordar que es limiten o suprimisquen els usos que es vingueren duent a terme en les zones afectades per l'incendi".

Les causes profundes i estructurals

Els incendis forestals són per a Greenpeace "el resultat d'una combinació de cinc factors fonamentals". Per a l'ONG són aquests: "L'abandonament del medi natural i l'activitat en l'entorn natural; el canvi climàtic; la falta d'inversió [sumada a les] polítiques de retallades en el sector forestal; la configuració en les últimes dècades d'una zona d'alt risc, la interfície urbà-forestal; i la pervivència de l'ús del foc i l'alta intencionalitat en l'origen dels incendis". WWF coincideix: "Les causes principals dels incendis són estructurals: l'escassa inversió en prevenció, l'arrelat ús del foc en l'entorn rural, l'abandó del paisatge agroforestal, i l'absència de gestió forestal i la nul·la planificació territorial".

L'èxode rural, afegeix Greenapeace, "ha configurat un paisatge altament vulnerable". "Aquest procés s'ha traduït en la lenta desaparició de les pràctiques agrícoles i silvoramaderes en molts territoris de Espanya interior. L'abandonament de moltes propietats i muntanyes ha transformat paisatges, abans altament intervinguts (cultius, pastures, carbó vegetal i muntanyes amb presència de bestiar), en superfícies que s'han regenerat amb matoll i arbrat però sense gestió, que es mostren molt vulnerables al foc".

El canvi climàtic "no origina" els incendis, però "els agreuja i multiplica fins a convertir-los en episodis més freqüents, intensos i difícils de controlar", analitza l'ONG conservacionista. "A les sequeres, pròpies del clima mediterrani, se sumen l'augment de les temperatures mitjanes i la freqüència i intensitat de les onades de calor que incrementen el risc d'incendi forestal a causa de la menor humitat del sòl i la vegetació i una situació prolongada d'estrès hídric a les muntanyes. En cas d'incendi, això converteix la vegetació en un combustible altament inflamable".

A més, per Greenpeace, la "gran retallada en els pressupostos destinats al sector forestal ha debilitat la capacitat de prevenció i resposta". Encara que aquestes mesures "no expliquen l'origen del foc", sí augmenten "la virulència i dificulten la seva extinció". "La proliferació d'habitatges, urbanitzacions i infraestructures en contacte amb la superfície forestal, el que en l'argot es diu interfície urbà-forestal, provoca que aquestes zones estiguin sotmeses a una vulnerabilitat extrema en cas d'incendi". El foc de Los Gallardos, a Almeria, va deixar 13 morts en una zona on s'ubicaven més de mil habitatges disseminats, aïllats uns dels altres a la muntanya.