La desigualtat també es mesura en graus: nits infernals sense dormir i calor extrema a la feina

Un estiu més, ens morim literalment de calor. Però no ens morim per igual. Segons les últimes dades disponibles del Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo), de l'Institut de Salut Carlos III, en el que va d'any han mort 5.444 persones per causes atribuïbles a la temperatura. La majoria han tingut lloc durant l'estiu (937 al juny, 2.024 al juliol i 1.301 en el que va d'agost). El grup científic World Weather Attribution (WWA), que estudia en quin grau el canvi climàtic influeix en els esdeveniments meteorològics, confirma que la calor rècord registrada sobre la superfície del Mediterrani es deu a la crisi climàtica. Però aquesta no afecta a tothom de la mateixa manera i, per tant, no tots morim per igual.

"La vulnerabilitat a la calor ve determinada en gran mesura per les condicions socials i socioeconòmiques", apunta a Público Zhaoyue Chen, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). "Factors com la falta de recursos, la desigualtat d'ingressos i les males condicions d'habitatge també poden afectar la capacitat de les persones per protegir-se de la calor, per exemple, mitjançant l'accés a sistemes de refrigeració, a l'assistència sanitària, a la informació i a un habitatge adequat".

La crisi climàtica com a eix turistificador

Tot això pot quedar eclipsat per una falsa noció d'atractiu turístic. Les normalment fredes platges del Cantàbric o les Rías Baixas s'han convertit aquest estiu en un càlid lloc de bany. "Encara que unes aigües més calentes per banyar-se puguin resultar atractives per als amants de la platja de països més freds, les repercussions sobre la vida marina sota la superfície són més greus", expressa Claire Bergin, coautora de l'estudi del WWA i investigadora del Centre d'Investigació Climàtica ICARUS de la Universitat de Maynooth, a Irlanda. "Això podria transformar per complet els ecosistemes dels quals depenen les comunitats costaneres per a la seva alimentació i els seus ingressos, i provocar també fenòmens meteorològics extrems i perjudicials en terra ferma".

El WWA destaca que aquest mes de juliol s'han registrat les temperatures més altes de la història als mars d'Europa, afectant des d'Irlanda fins al Mediterrani. "La vida marina a les aigües europees es troba en una situació crítica", alerta John Bruno, coautor de l'estudi i ecòleg marí de la Universitat de Carolina del Nord, als EUA. "La calor extrema dels oceans provoca episodis de mortalitat massiva d'espècies que construeixen hàbitats, com els corals, les esponges i les macroalgues, el que genera una reacció en cadena que afecta ecosistemes marins sencers".

Qualsevol dany a l'entorn marí redunda al seu torn en nous perjudicis tant per al medi físic terrestre en general i per a la vida humana en particular. El mar és el mitjà de subsistència de múltiples professions i, de manera més elemental, compleix una funció ecològica de summa importància. La realitat és que una superfície marina més calenta eleva la humitat a les zones costaneres, la qual cosa incrementa el risc d'onades de calor extremes. I, al final, els qui més pateixen les conseqüències d'aquesta meteorologia són les persones més vulnerables.

Les conseqüències de la calor sobre la salut

Aquest grup de persones és el que més pateix el risc de mortalitat per altes temperatures, segons indica a aquest diari Zhaoyue Chen. "La calor exerceix pressió sobre els sistemes termoregulador i cardiovascular de l'organisme i pot agreujar les malalties cròniques ja existents. Per tant, a nivell poblacional, les nostres estimacions apunten a un augment considerable de la mortalitat relacionada amb la calor durant els períodes més càlids, especialment entre la gent gran i altres grups vulnerables", afegeix.

"L'exposició a la calor pot augmentar les hormones de l'estrès (cortisol) i els marcadors d'inflamació, alhora que dificulta la refrigeració i l'oxigenació cerebral", afegeix per la seva banda José Chen, també investigador de l'ISGlobal. "Això pot afectar la concentració i l'atenció, contribuint a problemes d'atenció o irritabilitat. Les altes temperatures nocturnes també poden interferir amb el somni, empitjorant encara més els problemes d'atenció".

Aquests problemes augmenten en el cas de nits tòrrides –en les quals la temperatura no descendeix dels 25 graus en tota la matinada– o durant les nits infernals –quan no descendeix dels 30 graus–. Diversos punts d'Espanya han patit aquests episodis en les últimes setmanes. Chen indica que les vetllades especialment caloroses "s'associen amb canvis en l'horari, la qualitat i la quantitat del somni, així com amb conseqüències negatives per a la salut mental i física que són sensibles al somni, incloent la funció cognitiva i les malalties cardiovasculars".

Els treballs més vulnerables a la crisi climàtica

Però la calor no cessa tampoc quan surt el sol. De fet, aquest augmenta i amb ell també ho fan els riscos de salut. A aquest tipus de malalties es veuen més exposats els que treballen a l'exterior, indica a Público Marouane Laabbas-el-Guennouni, investigador de l'Institut Sindical Europeu ( ETUI). Si bé matisa que són moltes casuístiques implicades en la vulnerabilitat de la classe treballadora enfront de la calor, "destaca la situació de certs sectors com l'agricultura, la construcció, el turisme, serveis d'emergències, serveis públics com el de la gestió de residus, jardineria i la recollida selectiva".

A tot això cal afegir les pròpies circumstàncies que travessen a les persones treballadores. És per això que és necessari atendre de manera transversal a totes les realitats. Laabbas-el-Guennouni introdueix aquesta mirada interseccional i posa en relleu el caràcter social com a determinant per entendre quan una persona pot ser més vulnerable. Per exemple, esmenta el cas de "treballadors en situació irregular, treballadors estacionals, treballadors en plataformes, etc". A això se suma la biologia de cada cos, atès que hi ha "persones amb condicions mèdiques preexistents com malalties cardiovasculars, edat avançada o joves mancats d'experiència davant l'exposició".

El cas paradigmàtic de les dones

Les dones es veuen travessades per factors de múltiples dimensions. L'investigador de ETUI recorda que les altes temperatures també poden portar riscos addicionals per a "treballadores menstruants, embarassades, lactants o (pre)menopàusiques". Totes aquestes realitats poden interrelacionar-se, ja que una dona embarassada en situació irregular pot trobar-se en unes condicions de vulnerabilitat agregada. En qualsevol cas, el quid de la qüestió és abordar les estructures que sostenen les diferents formes de desprotecció amb tota la seva complexitat.

La realitat específica de les dones atén a tres dimensions, segons l'expert: "Demogràfica, social i econòmica". Per exemple, als riscos inherents al treball agrícola realitzat per totes les persones, en el cas d'elles, s'afegeixen factors socials com "el major pes de les tasques de cures". També pot haver-hi variants culturals, com determinades vestimentes associades a creences religioses, que poden augmentar l'exposició.

Diferents expertes i experts de l'ISGlobal i de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària porten temps alertant sobre els efectes concrets de la calor sobre les dones embarassades i la viabilitat de la gestació, ja que afavoreix els factors de risc cardiovascular. "Per això, una prevenció davant de la calor que no incorpori la perspectiva de gènere pot acabar desprotegint a les treballadores", remarquen.

Com la crisi climàtica remodela la violència laboral

El treball assalariat i el domèstic conformen històriques instàncies d'explotació humana, i en les estructures econòmiques de l'occident contemporani han servit com a germen de desigualtats socials. La proletarització ha estat també motor de la lluita de classes, però aquest paradigma canvia amb l'avanç de l'emergència mediambiental. "S'estan aguditzant les diferències entre persones treballadores", analitza l'investigador de ETUI.

"La vulnerabilitat de molts està sent augmentada en tant que el capital, segons Marx, es basa en l'ús de dos recursos: el natural (recursos naturals) i l'humà (força de treball)", indica. "Davant d'una situació en què la calor és cada vegada més insuportable, les inundacions més freqüents i devastadores, les persones treballadores en sectors i grups vulnerables estaran molt més exposades a les inclemències climàtiques i tot el que això implica per a la seva salut".

Solucions

L'informe de ETUI Climate change and workers' health, publicat el passat mes de juliol, posa de relleu la urgència i la necessitat de reforçar la protecció contra l'exposició a la calor en el lloc de treball. Per a això, proposa una Directiva de la UE sobre l'exposició a la calor en el lloc de treball, amb l'objectiu d'establir un marc de protecció més coherent, eficaç i harmonitzat per als treballadors en tota la Unió Europea.

Per Zhaoyue Chen, les desigualtats derivades de la crisi climàtica poden ser "mitigades" més que "abolides". En un context on els canvis són necessaris de manera urgent, existeixen eixos que requereixen de transformacions estructurals, com les condicions socioeconòmiques, i d'altres que són permanents i físicament inevitables, com l'envelliment.

No obstant això, "la vulnerabilitat pot reduir-se considerablement mitjançant mesures d'adaptació específiques", afirma. "Entre els exemples s'inclouen els sistemes d'alerta primerenca i els plans d'actuació en matèria de salut i onades de calor que identifiquen específicament a les poblacions vulnerables, els centres de refrigeració i altres programes de suport social, les campanyes de comunicació específiques per millorar la conscienciació sobre els riscos i la preparació davant ells, i les polítiques d'habitatge que milloren les condicions tèrmiques i redueixen la pobresa energètica".