Un David aragonès contra el Goliat de la IA: així és la primera batalla contra els centres de dades a Espanya

Luis García Valverde i Aurora Gómez van celebrar el Nadal del 2024 d'una manera diferent. Ho van fer repassant centenars de pàgines de documentació tècnica sobre el faraònic projecte que Amazon està aixecant a Aragó. Una xarxa de centres de dades que la multinacional aspira a convertir abans de 2030 en probablement la seva major infraestructura física fora dels Estats Units.

Fins a 11 complexos, després de l'última ampliació anunciada al març, desplegats per la regió, interconnectats entre si i dissenyats per fer funcionar un cert tipus d'intel·ligència artificial. Sobretot, aplicacions generadores de text, imatge i vídeo que requereixen enormes quantitats d'energia i aigua per funcionar. I que al mateix temps són la gran aposta de gegants com Amazon per seguir augmentant uns beneficis anuals rècord.

Gómez i Valverde recorden aquelles setmanes com un "infern". L'anàlisi d'aquells informes va desembocar a la tornada de l'aturada nadalenca en diverses al·legacions formals contra el complex Amazon Web Services (AWS), la filial de computació de la firma nord-americana. Però sobretot va plantar la llavor d'un projecte més ambiciós. Que amb el temps ha cristal·litzat en el primer moviment organitzat a Espanya contra els centres de dades de l'era de la IA generativa.

Aquesta indústria en expansió per tot el planeta ha trobat en terres aragoneses un veritable filó. Els centres d'AWS són només els primers d'una llarga llista de macrocomplexos que aspiren a brotar a la regió i que tenen en el govern autonòmic el seu principal valedor. Un altre gegant tecnològic com Microsoft ja té tots els permisos per aixecar tres nous centres.

També grans noms dels sectors immobiliari, energètic i de la construcció s'han sumat a aquesta febre promotora. Firmes espanyoles com ACS Forestalia, el fons Azora i la socimi Merlin Properties, i corporacions globals com el fons Blackstone, tenen aquí projectes en diferents fases de tramitació.

Però si el desembarcament de grans centres de dades, coneguts com hiperescalars, havia navegat fins ara a Espanya en un clima social de certa indiferència, el panorama sembla estar canviant. El col·lectiu del qual Gómez i Valverde formen part juntament amb altres activistes i investigadors fa mesos que planta cara a aquesta indústria tant al carrer com als tribunals.

En el marc del projecte internacional Dirty Data coordinat per l'organització periodística Environmental Reporting Collective (ERC), Público relata per primera vegada des de dins, a través d'informació i testimonis inèdits, quina és la seva història. També detalls exclusius de la demanda que aquest col·lectiu està a punt d'interposar davant el Govern d'Aragó per la tramitació exprés del macroprojecte Amazon.

La força de la pressió popular

Al maig les autoritats de Box Elder a l'estat de Utah van aprovar el projecte Stratos. Un complex de servidors per a la IA que ocuparà un terreny equivalent a dues vegades l'illa de Manhattan i que segons diferents estudis amenaça al Gran Llac Salat contigu a aquest comtat. Diversos centenars de veïns van acudir a l'audiència pública per intentar frenar el projecte.

Escenes similars fa mesos que passen per tot els EUA. Encara que els veïns de Box Elder no han aconseguit per ara el seu objectiu, grups ciutadans en diferents racons del país ja han aconseguit paralitzar projectes multimilionaris.En resposta a aquesta creixent oposició una llarga llista de governs locals han aprovat legislacions contràries a la construcció de nous centres.

El guant l'han recollit Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez, figures de l'ala progressista del Partido Demócrata, que al març van proposar una moratòria nacional a aquesta indústria. De moment a Espanya la conversa, i el propi desplegament d'aquesta indústria, avança diverses pantalles per darrere. Però des de fa gairebé un any les coses s'estan movent a Saragossa i els seus voltants.

Al setembre els carrers de la capital aragonesa van veure com una columna de manifestants van marxar fins a la plaça de Sant Pere de Nolasco, en ple Casc Antic. El recorregut escollit per a la primera manifestació contra els centres de dades a Espanya no va ser casual. La marxa va partir del barri de Torrero, on s'ubicarà un dels tres complexos de Microsoft, i va concloure davant del departament de Medi Ambient del Govern aragonès.

"No esperàvem tanta gent", relata més de mig any després Cristina García, membre de No es sequía, es saqueo, el col·lectiu que va organitzar la protesta. Aquest grup s'havia creat uns mesos abans amb l'objectiu de canviar una narrativa fins llavors dominada, assenyala García, per les pròpies empreses, l'executiu autonòmic i els seus mitjans afins.

Des de llavors i a través de les seves xarxes socials el grup difon la cara menys amable d'aquestes infraestructures, denunciant per exemple com l'exèrcit Israel ha usat el núvol de Microsoft i AWS en el genocidi de Gaza. O com aquestes mateixes empreses donen suport a l'ICE, punta de llança de Trump en la seva croada antimigratòria, a través d'aquests centres.

El seu altre focus està en l'organització de xerrades públiques en els municipis d'Aragó on han estat anunciats nous centres. I d'activitats com un recent "passeig tòxic" pels voltants de l'enorme solar que planeja ocupar Microsoft al sud de Saragossa.

Cristina García, activista digital: "Podríem replicar el que està passant als EUA"

Rememorant la manifestació de l'any passat, García apunta a la "sensació d'esperança" que va sentir en veure que la seva primera convocatòria pública no havia caigut en sac foradat. "Recordo que vaig pensar que tota aquesta gent que estàvem aquí podríem replicar el que està passant als EUA", assenyala, al·ludint a la "força popular" que ha aconseguit frenar ja diversos projectes.

Les empreses constructores de centres de dades saben que un punt clau del seu negoci és trobar autoritats disposades a tramitar amb la major celeritat projectes que tenen una complexa infraestructura associada. Des d'una connexió a una font energètica capaç de sadollar la seva ingent set de watts, a bones comunicacions davant una eventual situació de crisi, passant per terrenys disponibles que garanteixin la seva capacitat de créixer.

El cas aragonès és paradigmàtic en aquest sentit. L'Executiu d'Azcón està tramitant tots els complexos esmentats en aquest reportatge mitjançant la figura dels PIGA (Projecte d'Interès General), una categoria administrativa reservada per a inversions d'"especial transcendència" per al territori. I que comporta, entre altres punts, bonificacions fiscals, una priorització enfront d'altres iniciatives i una reducció dels terminis de tramitació.

Una demanda pionera

A l'agost de 2025 el Govern de Jorge Azcón va aprovar el PIGA del primer projecte d'expansió d'AWS, que inclou cinc complexos en diversos municipis aragonesos. L'autorització definitiva de l'executiu no va requerir a l'empresa fer canvis substancials en el projecte, tal com demanaven diverses de les organitzacions que van presentar al·legacions.

Només un dels 11 complexos plantejats a dia d'avui preveu consumir el 16,5% de tota l'energia que fa servir Aragó

Gairebé qualsevol de les xifres associades a aquest macro projecte, una mena d'avançada d'aquesta indústria en terres aragoneses -des de finals de 2022 AWS ja té tres centres operatius, més petits, i actualment en expansió- són inèdites. Només un dels 11 complexos plantejats a dia d'avui per l'empresa preveu consumir el 16,5% de tota l'energia que fa servir la comunitat i s'espera que el conjunt de tots ells superi amb escreix la demanda actual de tot Aragó.

Els números entorn de l'aigua són igualment una font de preocupació, especialment per les maniobres de l'empresa per tapar el seu impacte hídric i l'opacitat demostrada també per als seus centres a Espanya . Desde AWS declaren que "el seu primer objectiu" és " ser un veí compromès amb aquelles comunitats" on s'intal·len. "Per a això, estem en continu contacte amb els diferents agents socials i econòmics de la regió, des d'associacions veïnals, grups ecologistes, sindicats, institucions públiques i administratives, així com organitzacions d'empreses locals, entre altres", al·leguen. "Fruit d'aquestes col·laboracions han sorgit diferents projectes comunitaris centrats en formació STEM, protecció i cura del medi ambient, desenvolupament econòmic del teixit empresarial local, innovació i tecnologia, etc.".

Luis Valverde, Ecologistas en Acción, i Aurora Gómez, de Tu Nube Seca Mi Río, recorden que un cop esgotada la via de les al·legacions van debatre internament quins podrien ser els seus següents passos. Juntament amb el grup d'acadèmics que els està acompanyat en aquest procés –entre les quals hi ha l'investigador Enol Nieto, de la Universitat de Vic, van decidir llavors donar-li forma a una idea que els rondava el cap des de feia temps. Portar a l'Executiu d'Azcón davant els tribunals per la manera en què ha tramitat aquest macro projecte, que titllen de "il·legítima".

“Fan oïdes sordes a la ciutadania preocupada i se salten processos democràtics”, assenyala Público Gómez, posant el focus en la reducció dels terminis de participació pública que comporten els PIGA.

Valverde apunta que en aquest moment es van topar amb dos importants obstacles: com finançar el procediment judicial i trobar lletrats disposats a embarcar-se en aquesta causa. Després de descartar acudir al fons jurídic d'Ecologistes en Acció, el grup va decidir crear una campanya de micromecenatge oberta a la ciutadania , que en només sis dies va arribar als 7.300 euros que s'havien marcat com a objectiu mínim.

El mètode de finançament escollit, explica aquest mediambientalista, a més de solucionar la qüestió econòmica, buscava també donar a conèixer la seva causa i comprovar fins a quin punt la gent estava interessada a recolzar-la. "Davant d'un PIGA que no és realment d'interès general per a Aragó, nosaltres podíem evidenciar com és el veritable interès dels aragonesos", assenyala.

“Tota l'estona ens estem inspirant en altres països i en col·lectius, fins i tot en altres èpoques”, apunta per la seva banda Gómez, al·ludint a les experiències reeixides de micromecenatge de l'organització britànica Global Action Plan, especialitzada en litigis socials i mediambientals.

Un cop superat amb èxit l'obstacle dels diners -la campanya va aconseguir recaptar finalment 15.000 euros- el grup va trobar en el Fons de Defensa Ambiental, una petita associació de Barcelona especialitzada en la defensa de litigis ambientals, el suport jurídic que necessitaven.

Amazon mou fitxa

L'equip de lletrats que està portant el cas va presentar al gener el recurs contenciós administratiu contra el Govern aragonès, el pas previ a la interposició d'una demanda davant d'una administració. Poques setmanes després el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) el va admetre a tràmit, obrint així un termini encara obert per a l'estudi de l'enorme expedient associat a aquest projecte multimilionari.

En aquest temps, Amazon no s'ha quedat de braços creuats. Segons ha pogut saber Público de fonts coneixedores del procediment, l'empresa va interposar un recurs de reposició ja desestimat per la sala del TSJA, contra l'admissió del contenciós per part de l'alt tribunal, al·legant que aquest s'havia presentat fora de termini.

Aquestes mateixes fonts assenyalen que la companyia s'ha oposat també a l'ampliació de l'expedient que reclama l'acusació, per així poder integrar en la causa els informes de tots els complexos que la multinacional ha fet públics fins al dia d'avui.

A preguntes de Público, un portaveu de la companyia admet que AWS ha intervingut en "alguns dels tràmits processals" del procediment, però declina donar més detalls en tractar-se d'un procés judicial en marxa. Des del Govern aragonès, per la seva banda, argumenten haver "actuat conforme a la llei" i assenyalen estar disposats "a defensar la seva acció de govern en les instàncies que siguin pertinents".

Preguntades també sobre un possible acostament a les entitats de la societat civil demandants, fonts de l'Executiu d'Azcón assenyalen que "ni acostament, ni el contrari". "El que correspon és contestar el procediment contenciós donant resposta al que s'hagi plantejat per part dels recurrents", responen per escrit a aquest mitjà.

La jurista Mireia Orra de Salses assenyala que des d'una mirada jurídica el contenciós obert a l'Aragó és una estratègia molt nova en el context espanyol. A diferència de tradicions com l'anglosaxona, on una única sentència favorable pot fixar jurisprudència davant casos similars, aquí el camí és més complex."Un litigi guanyat pot ajudar, però només això".

Orra de Salsas, que apunta també a la gran quantitat de "temps i recursos" que requereixen aquests processos, ha estat directament implicada en els últims anys en diversos litigis estratègics davant els abusos de la tecnologia en les seves diferents derivades. Un d'ells va ser la denúncia contra la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per l'ús de reconeixement facial que el 2022 va desembocar en una multa de l'agència catalana de protecció de dades.

Karen Hao, periodista: "Quan la gent s'aixeca, els imperis s'ensorren"

Aquest cas, explica la jurista avui membre del col·lectiu DonesTech, exemplifica com aquests processos poden allargar-se durant anys. Després de la multa inicial, les entitats litigants van obrir un contenciós contra l'agència catalana per apartar-les del procés. Una demanda que més de tres anys després segueix sense resoldre's."Això d'Aragó va per llarg ", conclou aquesta experta.

Desequilibri de forces i un fi ambiciós

"Quan la gent s'aixeca, els imperis s'ensorren". La periodista i autora nord-americana Karen Hao va tancar així fa unes setmanes la seva xerrada inaugural a re:publica, una de les trobades de referència a Europa sobre tecnologia i drets.

En el seu recent llibre El imperio de la IA. Sam Altman y su carrera por dominar al mundo (Península, 2025), Hao fa servir la metàfora dels imperis per disseccionar les estructures de poder que els gegants de la IA estan aixecant a tot el planeta, inclosos els centres de dades. Però també apunta com la creixent contestació ciutadana a tot el planeta pot fer trontollar fins i tot les empreses més poderoses.

Més enllà del resultat final als tribunals, les diferents fonts consultades per a aquest reportatge descriuen el contenciós obert contra el Govern aragonès com una pota d'una estratègia molt més àmplia, amb objectius ambiciosos. Des del moviment de resistència aragonès asseguren que la seva finalitat última no és cap altra que "establir un precedent legal crucial per a tot l'Estat, un mur contra la bombolla especulativa de les dades".

"L'actual procés al voltant dels centres de dades explotarà en qualsevol moment i enxamparà molta gent pel camí ", adverteix Carlos López, membre Ecologistes en Acció a Aragó, fent-se ressò del creixent nombre de veus que alerten d'una bombolla al voltant de la IA. "L'única manera que això no passi és a través de l'oposició social".

En una línia similar s'expressa Cecilia Rikap, professora de University College London (UCL), qui analitza des de fa anys com la gran indústria tecnològica impacta en la sobirania i el desenvolupament dels països. “Aquests centres sempre requereixen l'autorització dels governs locals, els quals per ignorància, desídia o per donar suport abans a les empreses que a la població local, acaben no només autoritzant la seva instal·lació sinó també fent-los exempcions d'impostos”.

Aquesta economista atorga a la societat civil organitzada un paper "fonamental" per crear consciència sobre els costos d'aquestes infraestructures. "La visibilització del problema només s'aconsegueix gràcies a la mobilització col·lectiva des dels territoris", afegeix Rikap.

Qualsevol observador extern detectaria fàcilment el desequilibri de forces entre les parts de la batalla que s'ha obert a Aragó. D'una banda, una indústria amb les butxaques plenes de liquiditat i una àmplia plantilla d'advocats que té en Amazon a la seva particular punta de llança. De l'altra, un incipient moviment ciutadà que s'ha recolzat en un crowdfunding per al seu primer moviment de pes en aquesta partida.

Aquesta realitat no sembla de moment desanimar a aquest col·lectiu. "Aquestes empreses semblen totpoderoses, però realment no ho són", indica Cristina García.

Aquesta activista tira dels exemples que arriben dels EUA per assegurar que, malgrat tot, "aquests projectes sí que es poden aturar". Recordant que en ocasions són els propis promotors els qui els retiren si es topen amb una resistència organitzada."El desembarcament d'aquesta indústria ens afectarà i hipotecarà el nostre futur, per això és important que ens mobilitzem", conclou.