Catalunya avança cap a un clima més càlid i menys ventós

Catalunya avança cap a un clima més càlid, més sec i menys ventós. Aquesta és la principal conclusió que s'extreu del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que revela que el 2025 va ser el quart any consecutiu (2022-2025) amb una temperatura mitjana anual de més de 2 graus per sobre del període preindustrial (1850-1900) i 2,1 més alta que a mitjans de segle XX.

Per primera vegada en un BAIC s'han analitzat les dades de vent dels darrers 27 anys i s'ha constatat una disminució de la velocitat mitjana del vent d'un 4,9% per decenni, el que correspondria a 0,43 km/h menys cada deu anys. El 2025 va ser l'any menys ventós a Catalunya des del 1998, amb una velocitat mitjana anual de 2,3 m/s.

Tornant a la temperatura, l'augment es nota especialment en la diürna, que s'escalfa a un ritme molt més accelerat. Per exemple, l'estudi dels dies de calor (temperatures superiors als 30 graus) mostra que n'hi ha entre 4 i 6 més cada decenni, segons el cap de canvi climàtic del Meteocat, Jordi Cunillera. En l'àmbit marí, la temperatura mitjana anual de la superfície del mar ha augmentat 1,8 °C en poc més de 50 anys.

El comportament d'increment de la temperatura, que s'estudia a partir de 28 sèries completes i homogènies, és similar a l'enregistrat a Europa, però superior al ritme registrat a escala global. Així, l'augment respecte del període preindustrial (1850-1900) és d'1,4 a tot el món, 2,4 a Europa i al voltant dels 2 a Catalunya (valors mitjans dels darrers cinc anys).

Les mitjanes anuals de la temperatura màxima i mínima diària mostren evolucions amb una tendència a l'augment ambdues, però molt més marcada per a les màximes (+0,33 graus/decenni) que per a les mínimes (+0,22 graus/decenni). Aquesta diferència indica l'escalfament a un ritme més accelerat de la temperatura diürna, a diferència de com ho fa la nocturna.

A més, els índexs associats a extrems càlids presenten una tendència clara a l'augment, mentre que els índexs d'extrems freds estan disminuint. Per exemple, a la franja litoral hi ha actualment 39 nits tropicals més a l'any que fa 76 anys. El mateix passa amb els dies de calor, que han augmentat arreu del país respecte a 1950 i ara ja són 43 més a la meitat sud i 34 més al nord.

Menys precipitació, especialment a l'estiu

D'altra banda, la precipitació anual ha disminuït en general, però s'observa especialment una clara reducció de la pluja durant l'estiu, de 4,4% per decenni. Aquest valor equival a una disminució de la precipitació estival igual al 33% en els darrers 76 anys, uns 45 litres per metre quadrat menys de precipitació des del 1950. "La resta de les estacions no mostren una tendència concloent", afegeix Cunillera.

En concret, i a partir de l'anàlisi de 73 sèries completes, s'observa que el comportament no és tan evident com pel cas de la temperatura. Així, tot i que la tendència a la precipitació mitjana anual per al conjunt de Catalunya i per al període 1950-2025 indica una disminució de l'1,8% per decenni, el Meteocat ha afirmat que no és resultat concloent. Després de tres anys força secs (2021-2023) i d'un any de transició (2024) amb uns primers mesos secs i la resta plujosos, el 2025 ha estat plujós o molt plujós a gran part del territori català.

El butlletí conclou també que les sequeres han augmentat en durada i intensitat els últims anys, mentre que els períodes humits són cada cop menys extensos i intensos. Pel que fa al  vent, disminueixen els dies amb episodis de vent molt fort (més de 72 km/h) o extremadament fort (més de 90 km/h), especialment al nord del cap de Creus, on ara es registren entre 25 i 28 dies menys de vent extremadament fort.