L'ayahuasca, un psicodèlic d'origen indígena que la ciència estudia per tractar la depressió

A la llum d'una foguera, Daniel Craig i Drew Starkey contemplen el crepuscle amazònic a Queer (2024), dirigida per Luca Guadagnino. Les mans incandescents de Craig s'entrellacen amb les del seu company i tots dos s'ajunten en una dansa surrealista que culmina amb la fusió –literal– dels seus cossos. L'escena representa un viatge d'ayahuasca, una beguda d'origen indígena que es va popularitzar al nord global en forma de retirs. Però més enllà de tenir un atractiu turístic basat en l'esotèric, també té fins espirituals, introspectius i comunitaris. Així, la medicina estudia el potencial d'aquesta i altres substàncies psicodèliques en el tractament de la salut mental. Un camp en el qual la ciència segueix treballant i ampliant horitzons.

L'ayahuasca s'elabora a partir de la planta d'ayahuasca (Banisteriopsis caapi) i de la Psychotria viridises. Aquesta segona conté la dimetiltriptamina (DMT), la molècula que causa un efecte psicodèlic. Aquesta decocció és una medicina "essencial" dels pobles amazònics, segons informa a Público José Carlos Bouso, autor de Medicina psiquedèlica (Kairós, 2025) i director científic de la Clínica Synapitca de Barcelona. "El que passa és que el concepte de medicina en les societats amazòniques és diferent al concepte de medicina que tenim a Occident", aclareix. Les comunitats indígenes no entenen la malaltia com una qüestió que apel·la de manera exclusiva al cos, sinó "també a l'esperit", de manera que la seva aproximació als malestars té un caràcter diferent.

Aquesta vocació holística també està present en els retirs popularitzats al nord global. Per aquest motiu, aquest ús "és difícil considerar-lo purament lúdic", considera Antón Gómez-Escolar, psicofarmacòleg cofundador de la Sociedad Española de Medicina Psicodélica (SEMPsi) i vocal a la Fundación Inawe –ONG que promou la innovació en la salut mental–. "El més normal és que la gent la consumeixi com a part d'un procés terapèutic, espiritual i d'autoconeixement. Sempre hi ha una intencionalitat diferent a la recreativa".

Gómez-Escolar esmenta que pot haver-hi una visió occidental que redueix el consum d'ayahuasca a una dimensió lúdica, però insisteix que és "una cosa bastant rara de veure". "Sempre es manifesten altres esferes, es busquen un altre tipus d'efectes relacionats amb l'experiència psicodèlica que pot ser útil en alguns àmbits i de fet, a dia d'avui, la ciència moderna ho està demostrant". En aquest sentit, Bouso, també psicòleg i doctor en Farmacologia Clínica, indica que l'expansió de l'ayahuasca més enllà de Amazonía ha donat peu al seu interès científic al dels seus principis actius.

El seu potencial per millorar els símptomes depressius

La revista Nature Medicine publica aquest dilluns un assaig clínic amb dimetiltriptamina (DMT), principi actiu de l'ayahuasca. En una mostra amb 34 voluntaris, van analitzar els seus efectes psicodèlics. Els resultats van mostrar que aquesta molècula va millorar els símptomes depressius en adults amb depressió després d'una dosi. L'estudi el lidera David Erritzøe, psiquiatre i neurocientífic de l'Imperial College de Londres. L'equip va administrar DMT per via intravenosa a 17 persones i, dues setmanes més tard, també al grup de control. Els efectes antidepressius es van mantenir tres mesos. Els efectes adversos van incloure principalment dolor en el lloc de la injecció, nàusees i ansietat transitòria.

"Pot considerar-se un treball de bona qualitat dins de la fase primerenca d'investigació clínica", declara al Science Media Centre (SMC) España Elisabet Domínguez, psicòloga i doctora en farmacologia de l'Hospital Sant Pau de Barcelona i presidenta de la SEMPsi. De totes maneres, també apunta a certes limitacions, com una mida mostral reduïda, amb un 70% d'homes i "una edat mitjana més aviat jove". A més, cap d'ells comptava amb "psicosi, consum problemàtic de substàncies o altres condicions rellevants". Totes característiques pròpies dels assajos clínics en fase II –la fase III consistiria a demostrar l'eficàcia del medicament en grups més amplis i en comparació amb els tractaments ja autoritzats, segons explica Bouso–.

"No és encara un assaig confirmatori a gran escala, per la qual cosa els seus resultats han d'interpretar-se com prometedors, però preliminars", subratlla Domínguez. No obstant això, reconeix que "si futures investigacions confirmessin aquestes troballes en mostres més àmplies i amb seguiment prolongat, la DMT podria representar un canvi de paradigma". En aquest sentit, "la teràpia assistida amb DMT podria arribar a convertir-se en una opció especialment valuosa per a pacients que no responen a tractaments convencionals, un grup per al qual actualment hi ha poques alternatives eficaces".

Com pot l'ayahuasca tractar la depressió?

Ara bé, quina és la ciència darrere de l'ayahuasca i per què pot ser útil per als qui pateixen depressió? Existeixen tres facetes: la fisiològica, la neurobiològica i la fenomenològica. Així ho assenyala a aquest mitjà Débora González, investigadora delgrup ANIMA de Institut de Recerca Sant Joan de Dèu. La planta d'ayahuasca funciona com a inhibidor de la monoaminooxidasa (MAO). Al seu torn, la MAO "és un enzim del nostre sistema nerviós que degrada les restes de neurotransmissors sobrants, com la serotonina –molt lligada als nostres estats d'ànim-". Inhibir aquest enzim, tal com fan molts antidepressius actuals, "bloqueja la degradació de neurotransmissors i permet que hi hagi més serotonina al cervell".

Però els psicodèlics en els tractaments de la salut mental van més enllà. En la seva dimensió neurobiològica, fomenten la neuroplasticitat i la neurogènesi. És a dir, González destaca que estudis preclínics han mostrat com la Psychotria viridis permet "la creació de cèl·lules, especialment en àrees de l'escorça i en l'hipocamp –que estan relacionats amb els processos de memòria, com entenem el món, a nosaltres mateixos i als altres–. Això ens permet tenir una cognició més flexible, el que es tradueix en major flexibilitat mental".

Sobre aquesta qüestió, Gómez-Escolar afegeix que "aquesta neuroplasticitat permet que el cervell faci canvis que siguin duradors. És a dir, que la persona pot adonar-se de coses, canviar formes de veure el món i aquests canvis perduren en el temps després de l'experiència psicodèlica". Es tracta d'una diferència qualitativa pel que fa als medicaments antidepressius convencionals. "Els tractaments actuals tendeixen a tapar els símptomes, però no significa solucionar el problema", incideix.

"Partim d'una medicina psiquiàtrica que ha utilitzat fàrmacs com els antidepressius o els ansiolítics per estabilitzar el pacient i per fer que els seus símptomes siguin menys molestos o generin menys malestar", expressa el cofundador de la SEMPsi. "Però si això no va acompanyat d'un treball psicoterapèutic ben estructurat, quan a la persona se li retira el fàrmac, torna una altra vegada a estar malament".

Més inversió sanitària i millors regulacions

Els qui defensen l'impuls d'investigacions sobre els psicodèlics per tractar alguns patiments psíquics busquen, en realitat, un canvi de paradigma estructural. No és només un gir científic pel que fa a la troballa de nous fàrmacs i dianes terapèutiques. En la mesura en què principis actius com el DMT es plantegen per a teràpies assistides –és a dir, que s'administren en companyia de professionals–, experts com Gómez-Escolar consideren "clau" augmentar la inversió en l'atenció psicològica. Recalca que els psicodèlics funcionen com a "potenciadors" de la psicoteràpia i que han de ser estratègies combinades.

En això consisteix la dimensió fenomenològica de l'ayahuasca. "L'experiència pot tenir un contingut psicològic molt significatiu en el procés de depressió", aclareix González. "Ens pot ajudar a veure el que ens està passant des d'un nou punt de vista o a tenir simplement una actitud diferent i poder afrontar el procés d'una altra manera". Aquí també juga un paper important el ritu cerimonial. "Aquesta experiència, embeguda en un entorn amb éssers estimats, reforça la cohesió grupal i fa que el seu significat tingui una capa de realitat més gran. Són significats col·lectius que se sostenen i que poden ser molt útils durant el procés d'integració".

Aquestes formes més tradicionals de consumir ayahuasca requereixen d'una millor regulació. De fet, a Espanya l'ayahuasca manca de regulació. Aquesta és necessària "perquè tant les persones que l'ofereixen com els qui la prenen puguin fer-ho d'una forma segura", remarca Débora González. Per això, considera imprescindible "una col·laboració entre els facilitadors que estan fent aquestes cerimònies i els sistemes mèdics de salut".