Autoconsum i menys megaprojectes de renovables, les eines que plantegen les plataformes territorials per accelerar la lluita climàtica

Malgrat el consens en sectors amplis de la societat sobre la necessitat d'avançar de forma decidida i accelerada en l'àmbit de la descarbonització de l'economia catalana, aquesta es veu frenada i les emissions de CO2 no es redueixen al ritme que marquen els compromisos comunitaris. El descens, totalment insuficient, ha reobert el debat sobre el model necessari per assolir aquesta fita.

Més enllà de les xifres, que evidencien la lentitud dels objectius, la discussió se centra ara en el com s'aconsegueix aquesta transició energètica. Mentre el darrer informe del Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, un observatori impulsat per experts independents, alerta que les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) només van baixar un 1,2% l'any passat respecte a les darreres dades de 2023, la política plantejada per la Generalitat rep l'oposició d'entitats com la Xarxa per una Transició Energètica Justa, que no qüestiona el què, sinó el com s'està duent a terme, beneficiant les grans empreses.

L'estudi de Monitor Públic revela un estancament en el procés de descarbonització. Així, adverteix que després del descens de l'any 2023, ara la reducció s'ha frenat, acumulant una caiguda de l'1%, quan seria necessària com a mínim una rebaixa del 7%. Analitzant els sectors econòmics, els experts detecten un repunt del sector energètic, vinculat a un ús més elevat de centrals de cicle combinat després de l'apagada de l'abril del 2025.  

Els autors de l'informe adverteixen que "sense transformacions estructurals profundes en mobilitat, energia i consum, Catalunya difícilment podrà complir els pressupostos de carboni aprovats recentment pel Parlament". A més, els especialistes lamenten que, "malgrat la urgència d'actuar que suposa la crisi climàtica, fins ara no existeixen indicadors oficials actualitzats, ni previsions a curt termini de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya", recordant que les dades oficials del 2025 es publicaran, a mitjan de 2027.

El dubte que genera aquest document entre les entitats socials i les plataformes territorials és si desplegar més instal·lacions de renovables, especialment els grans macroprojectes, serveix per avançar en la lluita climàtica. Així s'expressa Jaume Darné, enginyer de telecomunicacions i membre de Stop Macro Parc Eòlic Marí i de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i Sostenible. Tot i que es mostra partidari de rebaixar les emissions de CO2, prioritza "articular una estratègia i planificació prèvia".

Inversions i subvencions

Darné denuncia que "l'actitud de l'Administració de voler córrer i aprovar a correcuita els projectes d'instal·lacions de grans parcs solars i altres renovables acaba perjudicant l'activitat agrària i la biodiversitat". La fórmula defensada per la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i Sostenible implica afavorir l'autoconsum i les iniciatives de proximitat. Però això, en paraules de Darné, "no dona redits polítics".

Una de les crítiques d'aquestes plataformes ciutadanes és que determinades administracions estan retardant deliberadament la concessió de les subvencions, que són les que fan viables els projectes, per desanimar els petits consumidors i entregar les iniciatives a grans fons d'inversió o grans grups empresarials. Darné recorda que el dia de la gran apagada, el 28 d'abril de 2025, en aquell moment, a la xarxa hi havia una producció de més d'un 70% d'energies renovables.

A part de garantir la seguretat en el subministrament, es pregunta: "per què les inversions les han d'assumir empreses privades, interessades a construir grans parcs i aerogeneradors?". Mentre es produeix aquest període de transició, Darné advoca per "un disseny de la transició energètica basat en l'emmagatzematge i la instal·lació de bateries. A hores d'ara, estem lluny de dir que només amb les renovables, la producció i la distribució elèctrica poden ser viables".

Respecte al Pla Territorial Sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (Plater), la Xarxa rebutja que tan sols amb renovables es resolgui el problema. El pla, que es troba en la fase d'informació pública, "treu protagonisme a l'autogeneració i la generació en zones antropitzades per afavorir instal·lacions en sòl agrari. Sembla que vulgui afavorir el desplegament de les grans empreses i corporacions. Arriba un punt que hi ha tanta potència instal·lada, que la inversió arriba a no ser rendible i les administracions acumulen deutes amb les companyies".

El debat sobre l'estabilitat de la xarxa elèctrica ha guanyat protagonisme arran de les darreres incidències i de l'increment del pes renovable en el mix energètic. En aquest escenari, l'entitat veu imprescindible reforçar el sistema amb emmagatzematge i bateries per garantir el subministrament la i cobertura en moments de baixa producció. En una anàlisi similar, els  Enginyers Industrials de Catalunya reclamaven recentment reforçar la seguretat de la xarxa elèctrica i accelerar les inversions necessàries per assegurar una transició energètica robusta.

Garantir el subministrament de forma estable i equilibrada territorialment, evitant que esclati una bombolla especulativa al voltant de les renovables. Aquest sembla ser el full de ruta d'aquestes entitats socials i ciutadanes, deixant enrere un model que, sota el pretext de la transició energètica, accelera inversions no sempre necessàries que responen més a interessos financers que a una planificació racional.