Així pretén el Govern distribuir territorialment les energies renovables a Catalunya

El Govern presentarà aquest dijous als municipis els resultats preliminars del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), que identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica. El document, que ja s'ha donat a conèixer, marca objectius mínims de generació d'energia solar fotovoltaica i eòlica terrestre per comarques i municipis, i situa el Segrià, les Garrigues i l'Anoia entre els territoris amb més potencial per concentrar noves instal·lacions. 

Segons fonts del Departament de Territori citades per l'ACN, l'executiu vetllarà pel compliment del pla, però no obligarà els municipis a engegar projectes, ja que es vol fer de manera consensuada. En una jornada organitzada per El Periódico de la Energía, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que el subministrament energètic i el desplegament d'energies renovables és un "pilar" fonamental de l'economia catalana, sobretot en un context de conflictes internacionals amb crisis de subministrament.

En total, Catalunya necessita instal·lar gairebé 62.000 mw d'energia renovable fins al 2050 per descarbonitzar el seu sistema energètic. Els resultats preliminars del pla fixen en 314 quilòmetres quadrats (1%) la superfície a utilitzar per a la solar fotovoltaica i 69 d'eòlica terrestre (0,2%). En total, hi ha 7.233 km2 de superfície del territori català apta per a solar fotovoltaica (22,5%) i un 5.791 km2 per a eòlica terrestre (18%).

La distribució que ha fet el PLATER d'aquestes instal·lacions es basa en les característiques de la comarca: com és de gran, si té vent o no i si té prou superfície disponible. En aquest context, els resultats preliminars identifiquen comarques de l'interior com el Segrià i les Garrigues, així com zones de la Catalunya central com l'Anoia, com a espais amb alta capacitat d'acollida de nova potència, especialment en energia solar fotovoltaica. Per contra, les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà són les que menys objectius tenen.

Segons el pla, el potencial de generació solar fotovoltaica es concentra principalment a les comarques de l'interior, amb la Noguera, el Solsonès i el Bages al capdavant, seguides de l'Anoia i l'Alt Empordà. Aquestes zones, amb grans extensions de sòl disponible i una elevada irradiació, configuren l'eix principal del desplegament previst.

Pel que fa a l'energia eòlica (terrestre), la concentració se situa sobretot al sud del país, amb un pes destacat del Segrià i les Garrigues, seguides de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i l'Anoia: són comarques que mantenen avantatges competitius per la seva orografia i règim de vents, i podrien continuar liderant el creixement de la potència eòlica.

Respecte al compliment d'aquests objectius, l'executiu de Salvador Illa insisteix que el desplegament no serà imposat als municipis. De fet, els ajuntaments poden modificar o adaptar les zones proposades dins dels límits fixats pel pla i participar en el procés d'informació pública, que durarà tres mesos, mitjançant la presentació d'al·legacions. Segons fonts del departament de Territori, la rebuda del pla ha estat positiva, i on hi ha més discordàncies s'ha començat a fer un seguiment per plantejar altres propostes.