El 77% de les morts per calor d'aquest estiu a l'Estat es podrien haver evitat en un escenari sense crisi climàtica   

Les temperatures extremes van provocar 6.824 morts a l'Estat espanyol entre els mesos de juny i agost d'aquest any. Així ho estima un estudi de l'Imperial College i de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, que publica la revista Nature Health. El 77% de la població afectada, un total de 5.227 persones, no hauria mort de no ser per la crisi climàtica. La investigació analitza 90 ciutats espanyoles i 854 europees de 30 països. Barcelona va ser la segona amb més quantitat de decessos addicionals –1.587 ciutadans que podrien seguir vius–, només per darrere de Milà, amb 1.627 morts evitables.

L'estudi té en compte els 27 Estats membres de la Unió Europea, a més del Regne Unit, Noruega i Suïssa. L'estudi calcula un total de 50.391 morts per calor. De totes elles, 32.619 es deuen a la crisi climàtica, la qual cosa equival a prop del 65%. Aquesta és la xifra de mortalitat més alta de tota la sèrie, iniciada fa 26 anys. Supera de manera notable l'any 2022, que mantenia fins ara el rècord amb al voltant de 29.000 morts evitables. A més, l'emergència mediambiental és responsable d'una proporció cada vegada major de defuncions. A principis d'aquest segle s'estimava que era responsable del voltant del 40%, però en 2026 aquesta xifra ha augmentat fins a representar aproximadament dos terços de les morts relacionades amb la calor.

L'equip d'investigació va analitzar 854 zones urbanes que representen al voltant del 40% de la població dels 30 països estudiats. Van utilitzar registres de temperatura i models basats en la relació històrica entre la calor i la mortalitat. Amb això, van estimar l'excés de morts relacionades amb la calor que es preveu que s'hagin produït a cada zona urbana durant els estius compresos entre el 2000 i el 2026.

El grup científic ha comprovat que aquesta metodologia llança resultats coherents amb les estadístiques oficials sobre l'excés de mortalitat publicades posteriorment per les autoritats sanitàries nacionals. En comparar les temperatures registrades realment a cada zona urbana amb les que s'haurien esperat sense l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, l'equip d'investigació va calcular el nombre de morts addicionals provocades per l'emergència ecològica.    

Un estiu especialment dur

La temporada es va caracteritzar per una successió d'onades de calor extremes, especialment a l'Europa occidental, amb greus repercussions registrades en la salut pública. La regió analitzada va registrar la major anomalia tèrmica, amb temperatures durant tot l'estiu aproximadament 2,9 graus per sobre de la mitjana del període entre 1991 i 2020. Alguns dies van arribar a superar aquesta mitjana fins a 12 graus.

"Podem afirmar amb bastanta seguretat que l'estiu de 2026 ha estat el pitjor de la història pel que fa a mortalitat relacionada amb la calor en gran part d'Europa", expressa Clair Barnes, coautora de l'estudi i investigadora de l'Imperial College. "Aquestes xifres són un clar recordatori que els nostres estius, cada vegada més calorosos i extrems, estan tenint un impacte cada vegada més greu en la salut pública". L'experta recalca que no es tracta d'una mera estadística, sinó d'éssers humans que podrien seguir vius si no fos per la crisi climàtica."Hi ha persones reals que han perdut la vida i famílies reals que les ploren".

Espanya, especialment vulnerable a la crisi climàtica

De tota la regió, l'Estat espanyol és un dels més vulnerables. És el segon país amb més morts atribuïbles a la crisi climàtica, tan sols per darrere d'Itàlia, que va registrar 8.772 decessos. Pel que fa a morts per calor en general –incloent les que no es deuen només a la crisi climàtica, ocupa la tercera posició. Encapçala la llista Itàlia (13.303) i la segueix França (7.268). A més, l'estudi assenyala que els efectes de l'emergència ecològica no només afecta les persones grans. Aquestes enfronten un major perill davant les temperatures extremes, ja que és més probable que desenvolupin embòlies, cardiopaties o altres problemes que poden ser mortals. No obstant això, l'equip d'investigació calcula que unes 6.000 persones menors de 65 anys han mort a les zones urbanes analitzades com a resultat de la calor.

A més de Barcelona i Madrid, València va ocupar la quinzena posició entre les ciutats europees amb major nombre de morts addicionals per calor causada per l'emergència climàtica. Diversos municipis d'aquesta província i també Alacant porten diversos dies patint els estralls de la DANA Adam. Per ara ha deixat sis morts –quatre al País Valencià, un a Catalunya i un altre a les Balears–. Les intenses pluges han obligat a confinar Oliva, Bellreguard, Daimús, Miramar, Piles, Xàbia, Pego i Els Poblets.

Aquesta classe de temporals són cada vegada més intensos i perillosos a causa de la crisi ecològica. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va assegurar aquest dimecres que "les temperatures extremes del Mediterrani van afavorir aquest episodi". Fins i tot va advertir que un mar "cada vegada més càlid podria començar a comportar-se, en ocasions, com un mar tropical i facilitar processos purs de formació de ciclons tropicals".

La calor extrema d'aquest estiu va colpejar especialment a Andalusia. L'emergència mediambiental va ser la causa responsable de 84 de les 111 morts estimades per les altes temperatures a Màlaga (77%), xifres similars a les de Sevilla, amb 77 de les 109 morts estimades per calor (73%) o les de Granada, amb 71 de les 98 morts (72%) atribuïbles a l'escalfament. De la mateixa manera, la crisi climàtica va ser la causa responsable de 169 de les 264 morts estimades per calor a Saragossa (65%). La capital aragonesa va ocupar la vint-i-dosena posició entre les ciutats europees amb major nombre de morts addicionals pel canvi climàtic.

Eliminar combustibles fòssils i adaptar les ciutats

Les dades revelen les dramàtiques conseqüències que porta amb si l'emergència ecològica. "És un recordatori més, tant de la necessitat imperiosa d'engegar intervencions específiques per protegir als qui són més vulnerables a aquesta calor cada vegada més extrem, com de la creixent necessitat d'abandonar ràpidament els combustibles fòssils per frenar el ritme del canvi i limitar l'escalfament futur", remarca Clair Barnes. L'experta apunta a polítiques públiques que accelerin la transició energètica per minimitzar el màxim possible els estralls d'una crisi climàtica que ja està present i que cada vegada va a pitjor.

La mitigació és un dels grans eixos d'acció en aquesta matèria. Però no és suficient, ja que alguns efectes o bé són irreversibles o bé estan succeint ja. Per fer-hi front, és també necessari adaptar els espais a aquesta nova realitat. No obstant això, l'estat d'aquestes mesures té encara un ampli marge de millora, segons identifiquen els mateixos científics." Cada vegada està més clar que les nostres ciutats amb prou feines estan preparades per fer front a l'augment de les temperatures, i és fonamental que intensifiquem els nostres esforços en matèria d'adaptació", destaca Pierre Masselot, coautor de l'estudi i epidemiòleg de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres. "Això implica fer les ciutats més fresques amb més zones verdes i menys contaminació, així com proporcionar assistència sanitària a les poblacions afectades".