Mazón desferma la indignació dels familiars de les víctimes de la DANA en el funeral d'Estat: "Assassí!"

Carlos Mazón va arribar aquest dimecres al primer aniversari de la DANA amb una posició política feble, i es podria dir que en va sortir encara més afeblit. Dissabte passat, els carrers de València es van tornar a omplir al crit de "Mazón dimissió", i es va veure que la protesta no sols no perdia força, un any després, sinó que fins i tot la recuperava. Així mateix, aquests últims dies s'ha conegut una nova versió del president —i ja són incomptables— sobre el que va passar durant i després del tristament famós dinar a El Ventorro, on Mazón va estar aïllat del món mentre la riuada començava a arrasar-ho tot. El diari ABC, juntament amb Las Provincias, capçalera de referència del conservadorisme valencià amb més d'un segle d'història, tots dos pertanyents al Grup Vocento, li tornaven a dedicar dilluns una portada reclamant la seua dimissió. Foc enemic i amic, per tant.  

El dimecres que es complia un any de la tragèdia era un dia laborable i amb un clima antipàtic a València. Això no va impedir, tanmateix, que, a migdia, l'Acord Social Valencià omplira la plaça de la Mare de Déu de València, davant el Palau de la Generalitat, de mantes tèrmiques amb els noms de les 229 víctimes de la catàstrofe. Posteriorment, una marxa seguia el recorregut que, segons l'última versió de Mazón, hauria fet el president des de la seua eixida d'El Ventorro a última hora de la vesprada del 29.

Mazón es bunqueritzava a aquelles hores a pocs metres, al Palau de la Generalitat, on llançava un discurs institucional en què continuava sense admetre cap mena de mala praxi, més enllà d'un "hi ha coses que es podrien haver fet millor". A la sala, els càrrecs del seu govern aplaudien, uns aplaudiments que, lògicament, indignaven les associacions de víctimes, que no havien estat convidades a l'acte. Igual com tampoc ho havia estat l'oposició.

"Com es pot dur a terme el dol quan els responsables no assumeixen els seus errors?". Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA, ha deixat anar aquesta reflexió constantment durant aquest any que ha passat des de la tragèdia. Les tres associacions de víctimes havien reclamat, en aquest sentit, que Mazón no acudira al funeral d'Estat, previst per a les 18 hores amb la presència dels reis i del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

El president de la Generalitat ha fet cas omís d'aquesta petició. I, com era d'esperar, i malgrat el rígid protocol a què se sotmeten aquest tipus d'actes, Mazón va ser rebut i acomiadat amb crits d'"assassí!" (entre molts altres) per part dels familiars de les víctimes, que, a més, lluïen —alguns— samarretes reivindicatives. "No pararem fins que et vegem a la presó", era la divisa clara que les víctimes tenien per a Mazón.

L'acte com a tal va ser molt pla, fred i no va sortir del guió. Els discursos de les tres representants que van parlar en nom de les víctimes sí que van aportar emoció i calidesa humana: Andrea Ferrari, que va perdre la seua mare, Eva María Canut; Naiara Chulià, que va perdre la seua parella, Slim Regaieg, d'origen tunisià; i Virginia Ortiz Riquelme, cosina de Juan Alejandro Ortiz, mort a Letur (Albacete).

També la música de La Maria, amb la interpretació de Mon vetlatori, un romanç de mort que aquesta jove cantautora, que reinterpreta el repertori de música tradicional valenciana i el fusiona amb nous llenguatges, va compondre el 2022, però que arran de la DANA s'ha resignificat i ja ha estat emprat en diversos actes i homenatges de record a les víctimes.

Virginia Ortiz sí que va poder afegir-hi una pinzellada reivindicativa durant el seu discurs: "És qui omet el seu deure, sabent que la seua omissió pot suposar la pèrdua de vides humanes, qui comet l'acte primigeni que deriva en les seues morts".

El lloc escollit per al funeral d'Estat també té la seua rellevància i el seu simbolisme. La Ciutat de les Arts i les Ciències és un espai separat de la ciutat, aïllat. De fet, està edificat sobre el que era l'antic llit del riu Túria, que va ser desviat fora de la ciutat arran de la riuada de 1957. Va ser el Pla Sud, que va suposar el tret d'eixida de la depredació de l'horta i l'inici del desenvolupament urbanístic que va partir la comarca en dos.

A l'altra banda del Pla Sud, entre Albal i Benetússer, l'Acord Social Valencià ha dut a terme una marxa de protesta que ha recorregut els pobles afectats de la comarca de l'Horta Sud i que va tenir un seguiment molt notable. A pocs quilòmetres, al nord del Pla Sud, la Ciutat de les Arts i les Ciències estava blindada per a les autoritats. No era un acte per al poble.

Un paral·lelisme final sobre el simbolisme d'aquest espai és que va ser el que va acollir la missa multitudinària amb motiu de la visita del papa a València el juliol del 2006. Aquest acte es va celebrar pocs dies després de l'accident de metro que va segar la vida de 43 persones i en va deixar 47 de ferides. La resposta de negació de responsabilitats i menyspreu a les víctimes que va tindre aleshores el govern del PP —en mans llavors de Francisco Camps— s'ha repetit quasi vint anys després pel govern del mateix PP, però ara en mans de Carlos Mazón.

Al final, Mazón tenia com a objectiu aparentar normalitat institucional en l'acte. No ho va aconseguir. Perquè, més enllà de les protestes i d'haver estat situat a la tercera fila, sense accedir a la salutació als familiars junt amb els monarques, el simple fet que un president de la Generalitat siga una persona non grata en un acte com aquest i que, així mateix, no haja pogut confirmar la seua assistència fins a l'últim moment, ja delata clarament l'anormalitat institucional en què es troben Mazón i el seu govern des de la DANA, una disfuncionalitat que no sembla minvar, sinó que creix cada dia que passa.