Matís o canvi real a l'Advocacia de l'Estat després d'una dècada com a ariet contra el procés?

Convertida els darrers anys en un dels principals ariets jurídics contra el procés independentista, l'Advocacia de l'Estat viu una etapa de canvis. L'arribada del socialista Pedro Sánchez a la Moncloa ha tingut com a conseqüència un cert canvi de to en la posició de l'Advocacia, que va visualitzar-se el 2 de novembre, quan va desmarcar-se de la Fiscalia en la causa de l'1-O i va acusar els dirigents independentistes de sedició, però no de rebel·lió. Mentre que el ministeri fiscal parla directament de "violència" en el seu escrit d'acusació, l'Advocacia no empra en cap moment la paraula i sol·licita una condemna màxima de 12 anys de presó, per a Oriol Junqueras, lluny dels 25 que demana la Fiscalia.

Aquesta diferència de criteri ha provocat el cessament d'Edmundo Bal, confirmat tot just aquest dimecres. Des del 2002 Bal era el cap del departament penal de l'organisme i l'encarregat de dirigir-ne l'acusació als dirigents sobiranistes en l'imminent judici per l'organització i celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Partidari d'alinear-se amb la Fiscalia i acusar els processats per rebel·lió, Bal es va negar a signar l'escrit que finalment va presentar l'organisme i ha estat fulminat per Consuelo Castro, l'advocada general de l'Estat que va situar la ministra de Justícia, Dolores Delgado, després de l'arribada de Sànchez a la presidència. Castro va prendre el relleu d'Eugenio López i la seva actuació implica, de moment, la introducció d'un cert matís en el paper de l'organisme públic amb relació al procés.

Amb graus diversos, els tres predecessors de Castro -Joaquín Fuentes Bardají, al càrrec entre 2004 i 2012; Marta Silva, que va ocupar-lo de 2012 a finals de 2016; i Eugenio López- van convertir l'Advocacia General de l'Estat en un clar ariet jurídic contra l'independentisme. La causa de l'1-O, que ha comportat l'empresonament de nou dirigents sobiranistes, és el cas més recent, mediàtic i transcendent, però en cap cas l'únic. Només cal repassar l'hemeroteca per trobar actuacions diverses contra mocions, resolucions o actuacions de diferents institucions catalanes.

Una dècada de recursos

El 2009, amb Zapatero al capdavant de l'executiu estatal, l'organisme va intentar impedir la consulta d'autodeterminació organitzada al municipi d'Arenys de Munt (Maresme), la pionera d'entre les més de 500 que van fer-se fins el 2011, que en total van sumar més de 860.000 vots. La consulta d'Arenys de Munt va celebrar-se el 13 de setembre de 2009, és a dir, tres anys abans de les grans mobilitzacions independentistes. Els veïns del municipi no van poder votar, però, en un local municipal, sinó que van fer-ho en un d'una entitat, en gran part com a conseqüència del recurs ordenat per l'aleshores cap de l'advocacia de l'Estat a Catalunya, Pilar Fernández Bozal. Un any més tard, Fernández Bozal va convertir-se en la consellera de Justícia del primer govern d'Artur Mas. Un cop va arrencar l'onada de consultes als municipis, l'Advocacia va canviar de criteri. En un primer moment, va mostrar la intenció de presentar un recurs contra tots aquells consistoris que cedissin locals municipals com a punts de votació, però finalment va desdir-se'n.

L'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa va implicar el nomenament d'una nova advocada general de l'Estat, Marta Silva. Antiga directiva del Reial Madrid (2000-2006) -i cas de manual de la llotja del Bernabéu com a escenari relacional dels poders de l'Estat-, Silva va implicar-se a fons contra el procés independentista, precisament durant els anys en què la qüestió va enlairar-se fins a copar bona part de l'agenda política catalana i, de retruc, estatal. Entre d'altres qüestions, Silva va denunciar els ajuntaments de Figueres i Girona -aquest darrer tenia Carles Puigdemont com a alcalde- per haver contractat dos trens per facilitar el desplaçament de ciutadans a la manifestació independentista que s'havia fet a Barcelona l'11 de setembre de 2012.

Dos anys després, l'Advocacia va presentar un recurs d'impugnació del procés participatiu sobre la independència que va fer-se el 9 de novembre de 2014. Posteriorment, l'organisme també ha tingut un paper actiu en el judici per a l'organització de la consulta, que ha comportat el judici, entre d'altres, de l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i d'alguns dels consellers del seu govern: Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega. Els quatre han estat condemnats recentment pel Tribunal de Comptes a pagar més de 5 milions d'euros pels presumptes recursos públics que van abocar-se a la consulta. Durant aquest judici, celebrat la tardor d'enguany, l'advocat de l'Estat Javier Borrego va felicitar l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) per la demanda "esplèndida" que havia presentat en el cas i va afegir que la consulta havia provocat un "perjudici claríssim" als ciutadans, perquè van usar-se diners públics per "una finalitat política fora dels canals legals".

Paral·lelament, durant l'etapa de Silva com a advocada general també es van prendre mesures contra decisions del Parlament de Catalunya o actuacions d'ajuntament. Per exemple, l'organisme va presentar uns 400 recursos contenciosos administratius contra uns 260 consistoris per no hissar la bandera espanyola o pagar quotes a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Al costat de la vicepresidenta del govern durant l'era Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, l'organisme encapçalat per Silva va presentar nombrosos recursos al Tribunal Constitucional contra mocions o resolucions del legislatiu català, com ara la resolució de ruptura aprovada al ple de 9 de novembre de 2015 o les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, del 2016, entre moltes altres.

Rebuig a l'1-O

El període, de moment, de major convulsió política del procés, és a dir, la tardor passada, tenia Eugenio López com a advocat general de l'Estat. Entre d'altres, en la seva etapa l'organisme va presentar recursos al TC contra les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament, així com la Llei del referèndum o, simplement, resolucions favorables a l'organització d'un referèndum unilateral. Durant la presidència de Rajoy, l'Advocacia de l'Estat també va presentar recursos al TC contra lleis socials aprovades al Parlament, fins al punt que se'n van suspendre una dotzena.

Un cop va començar la instrucció de la causa de l'1-O, l'Advocacia de l'Estat va personar-se com a acusació particular com a víctima d'un delicte de malversació de fons públics durant la realització del referèndum. Posteriorment, però, l'organisme va posicionar-se sobre la resta dels presumptes delictes que s'atribueixen als dirigents sobiranistes. I amb Rajoy a la presidència va defensar la seva continuïtat a la presó.

Amb el canvi de color polític del govern espanyol la pressió de l'Advocacia sobre el procés s'ha rebaixat sensiblement, si bé el moviment ni de bon tros satisfà les aspiracions de bona part de la societat catalana, que rebutja qualsevol petició de presó. A més a més, les negociacions dels governs de Torra i Sánchez, que existeixen, també han suposat que es retirin recursos presentats per l'advocacia contra lleis socials, com ara la 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. El que succeeixi els propers mesos i, sobretot, l'escrit final d'acusació que presenti en el judici de l'1-O determinarà si el canvi a l'Advocacia de l'Estat és profund i va més enllà del matís.