Martín Pallín reclama l'amnistia pels presos polítics catalans

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín aposta per l'amnistia dels presos del "procés" per a solucionar el conflicte català, perquè l'indult seria un mer "pal·liatiu" que els permetria sortir de la presó, encara que seguirien amb antecedents penals.

En una entrevista amb l'agència Efe amb motiu de la publicació del seu llibre El gobierno de las togas (Editorial Catarata), el fiscal i magistrat emèrit de la Sala del penal del Tribunal Suprem rebutja també la reforma del delicte de sedició que planteja el Govern, perquè en la seva opinió "el que caldria és suprimir-ho".

En el seu llibre, el jurista, membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), analitza la politització de la justícia a Espanya -d'aquí el títol en referència a l'existència d'un govern dins del poder judicial- i adverteix sobre la judicialització dels problemes polítics, especialment del procés independentista català.

Martín Pallín té clar que Espanya "no ha estat a l'altura" dels patrons democràtics europeus, i és que considera que "cap país europeu amb una democràcia consolidada" hauria criminalitzat el que per a ell va ser un "procés electoral i parlamentari" a Catalunya, fins arribar al punt de prohibir una reunió del Parlament i acabar considerant-la com a delicte de rebel·lió.

Per a Martín Pallín, el judici del Suprem "no va ser neutral, sinó clamorosament parcial", la qual cosa creu que possibilitarà que el Tribunal Europeu de Drets Humans l'anul·li, encara que hi haurà qui traslladi la idea a l'opinió pública segons la qual "Europa ens manipula", idea que existia en el franquisme i que mostra, segons explica, una falta de cultura democràtica "bastant preocupant".

I és que, com apunta en el llibre, la pressió de l'Executiu perquè la justícia es fiqués en el procés català ha acabat provocant que siguin els jutges els que hagin de resoldre situacions que mai haurien d'haver sortit del marc de la confrontació política.

"Mai comprendré com el Tribunal Constitucional d'un Estat democràtic pot criminalitzar iniciatives polítiques", declara Martín Pallín, "ni com es dóna per bo que aquest òrgan s'erigeixi com l'àrbitre inapel·lable dels conflictes polítics".

La sentència que condemna als líders independentistes catalans, segons el magistrat, només ha buscat un escarment "com el que aplicaven els inquisidors als heretges".

Aquest mateix escarment ha portat a mesures tan "dràstiques" com la presó preventiva, que, en la seva opinió, no troba ni un sol argument sòlid i fundat en el dret per justificar-la, res excepte utilitzar aquesta mesura cautelar com un "instrument repressiu".

Un altre aspecte que analitza el magistrat en el seu llibre és el discurs del rei Felip VI després del referèndum de l'1 d'octubre, la qual cosa en la seva opinió marca "un punt d'inflexió" que "gravitarà sobre la política espanyola durant molt de temps", ja que el monarca "no ha d'actuar per iniciativa pròpia".

A més, afegeix, aquest dia el rei va sortir "santificant i donant per bons els successos del 1-O" enfront d'una opinió internacional que criticava les imatges de la repressió policial.

Més enllà del paper que va jugar el poder judicial en el judici del "procés", Martín Pallín creu que per assegurar una separació de poders són necessaris canvis en la cúpula, com una reforma del sistema d'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

"No hi ha perversió més gran que la dels polítics quan es reparteixen per quotes" els membres del Poder Judicial, explica el magistrat.

Martín Pallín afirma que o es modifica el sistema d'elecció d'aquest òrgan, o aquesta influència entre poders es convertirà en "una patologia crònica".