María 'la Jabalina': la vida de l'última afusellada pel franquisme al País Valencià, en còmic

Ingrés voluntari a la Columna de Ferro; assalt a la presó de Castelló amb assassinat de guàrdies; crema de l'arxiu de l'Audiència de Castelló; assalt a la presó cel·lular de València; assassinat del cònsol de Bolívia; assassinat de vuit sacerdots i un diputat; accentuat esquerranisme pel que li deien la Jabalina. Són les set acusacions sota les quals, el 8 d'agost de 1942, la jove anarquista de 25 anys María Pérez Lacruz va ser conduïda fins el cementiri de Paterna per ser afusellada. De totes elles, només la primera era certa.

81 anys després del seu assassinat al conegut com Paredón de España, Cristina Durán i Miguel Ángel Giner denuncien al còmic María la Jabalina (Astiberri) la farsa judicial que va convertir la jove de Terol en la darrera afusellada de la guerra civil al País Valencià.

Una qüestió personal

Arribada al Port de Sagunt amb la seva família rere les promeses de la seva industrialització, empleada de la llar d'un practicant falangista, militant de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries als 17 anys i membre als 22 de la Columna de Ferro quan l'agost de 1936 és ferida per l'aviació franquista.

La història de María, anomenada La Jabalina per la procedència de la seva mare (Jabaloyas, Terol), és prou coneguda a Sagunt, però no tant més enllà del municipi. Per això, fa tres anys, l'ajuntament de la ciutat va encarregar fer-ne un còmic a Miguel Ángel Giner i Cristina Durán, guardonats el 2019 amb el Premi Nacional de còmic per El dia 3.

"María era molt coneguda a Sagunt, però nosaltres, que som de València, desconeixíem el seu cas"

"Just abans de la pandèmia la Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica va demanar-me que els ajudés a trobar un guionista, però de seguida vaig veure que era una història molt potent i ens vam oferir a fer-ho nosaltres mateixos", explica Giner. "María era molt coneguda a Sagunt, però nosaltres, que som de València, desconeixíem el seu cas", reconeix Durán.

Rebut l'encàrrec, guionista i dibuixant enfilen els camins de l'obsessió. Devoren tot el que s'ha escrit sobre María La Jabalina. Recorren els espais transitats per la jove, parlen amb el veïnat i la família, busquen fotografies de l'època. S'amaren de la seva història. L'encàrrec esdevé una qüestió personal.

Detenció i farsa judicial

El còmic retrata en les primeres pàgines el naixement de la ciutat, fruit de l'auge de la siderúrgia, així com les circumstàncies que van empènyer centenars de treballadors i treballadores a defensar la II República després del cop d'estat. María és una dona decidida que de ben jove assisteix als mítings de la CNT i que veu com la massacre de la Puebla de Valverde, en què desenes de joves són traïts i assassinats per la Guàrdia Civil, precipita els esdeveniments. "En aquests moments estic plena de ràbia i odi, però no vull que em dominen eixos sentiments", li diu a la mare abans d'unir-se a la Columna de Ferro.

María viu l'avanç de les tropes franquistes des de la rereguarda. Acabada la guerra, la família torna al Port, on la jove és detinguda, vexada i empresonada. El captiveri esdevé un infern. El fill que espera és raptat per monges poc després de néixer, el seu cas es complica. Amb el fals testimoni de Rebollo, un personatge tèrbol de les files anarquistes que el còmic retrata a partir de la descripció que en fa Rosana Corral-Márquez al llibre Si me llegas a olvidar (Versátil, 2013), es fabrica una acusació que manté María a la Presó de Dones de Santa Clara fins el procediment sumaríssim.

És aquí on emergeix, encara amb més força, la figura d'Isabel Lacruz, la mare de María. "És quasi una coprotagonista del llibre", diu Miguel Ángel Giner. "La seva lluita és increïble, molta gent recorda com no va callar fins que va morir anys més tard. Volíem fer justícia al que ella volia: que ningú oblidés María La Jabalina", rebla Cristina Durán.

El 8 d'agost de 1942, la jove anarquista és condemnada a mort. L'ordre d'execució se li comunica amb dues hores d'antelació

De res serviran els esforços d'Isabel i de l'advocat Ángel Barrachina perquè es tinguin en compte les desenes de testimonis i documents que confirmen que María estava hospitalitzada quan es van cometre els crims imputats. El 8 d'agost de 1942, la jove anarquista és condemnada a mort. L'ordre d'execució se li comunica amb dues hores d'antelació.

Memòria viva

La tensió narrativa del còmic arriba al seu punt àlgid amb l'afusellament de la Jabalina. L'espiral de fum negre que s'enlaira a les primeres pàgines es fa cabdell a l'estómac del lector. La injustícia i la impunitat del poder, en la seva màxima expressió. Isabel Lacruz carreteja el taüt fins El Terrer i espera junt a familiars d'altres condemnats. Bang! Bang! Pam! Amb el característic dibuix de Cristina Durán, els rostres desfigurats pel tret de gràcia esdevenen símbol de la voluntat del franquisme d'esborrar l'enemic. "Jo sempre dic que de Jabalinas n'hi ha hagut moltes", diu la dibuixant: "El tracte que van rebre les dones republicanes per part del franquisme va ser terrible: van perseguir-les a elles i als seus fills, amb la voluntat, com deien, d''eliminar el gen roig'".

"El tracte que van rebre les dones republicanes per part del franquisme va ser terrible"

Com el gest d'Isabel netejant el rostre de la seva filla, el còmic ve a restituir una memòria mutilada. "Afortunadament, en els darrers anys han aparegut bons còmics sobre la guerra civil i la dictadura on les dones són les protagonistes, però sempre cal incidir-hi una mica més", diu Giner.

L'obra, que ja abans de ser publicada va rebre les envestides de trolls a les xarxes socials ("La ultradreta s'ha deixat anar i s'entesta a negar el que va succeir a la guerra", diu Duran), posa en valor en les seves últimes pàgines l'esforç de la família i de l'Ajuntament de Sagunt per mantenir viva la memòria de María la Jabalina, aportant documents del procés judicial, així com fotografies de la germana i el nebot de la jove anarquista i d'algunes localitzacions que van visitar els autors durant el seu procés d'investigació.