Mares protectores reben amb escepticisme la prohibició de la falsa SAP: "Que els menors siguin escoltats no vol dir que se'ls faci cas"

La reforma de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant la Violència (LOPIVI), aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Joventut i Infància, ha suposat un pas històric. El Govern ha donat llum verda a una ampliació que obliga a escoltar sempre a les persones menors d'edat, i prohibeix de forma explícita el SAP i "constructes similars". Mares protectores, nens, nenes, adolescents i els seus entorns, però, l'han rebut amb una sensació agredolça i contradictòria, però sobretot amb molt cansament.

Bona part d'elles senten que la millora de la llei d'infància arriba tard a les seves vides. És difícil posar-se a la seva pell. Les persones que han patit i segueixen patint l'aplicació del fals SAP carreguen amb unes seqüeles irreparables. Moltes no han aconseguit recuperar el contacte amb els seus fills i filles arrabassats. Altres només poden mantenir amb elles un fred contacte sota supervisió institucional. La seva por més gran és la desprotecció a què es veuen abocats els petits quan es veuen obligats a viure sota el sostre dels seus agressors.

Aquestes dones són conscients, a més, que el problema no és únicament legal. Ara queda per davant un llarg camí. Recorden que la llei d'infància ja tenia el 2021 vocació d'impedir la mà fosca del SAP, però de poc els ha servit fins ara.

"Que els menors siguin escoltats no vol dir que se'ls faci cas"

Des de la plataforma Yo Sí Te Creo, una associació de mares protectores, posen en valor que l'ampliació de la LOPIVI “suposi, en teoria, un avenç en la protecció de la infància”, explica Berta Sepur, portaveu de l'associació. La norma "reforça l'obligació d'escoltar sempre la infància i prohibeix de forma expressa el SAP, un concepte sense aval científic que suposa una forma de tortura institucional contra la infància i les seves mares".

Tot i això, Sepur en parla des d'un entusiasme més aviat contingut: “Volem deixar clar que, tot i que la direcció és correcta, queda molt recorregut”. L'activista recorda que el text encara ha de passar pel Congrés i que ni tan sols està clar com s'aplicarà en la pràctica la possibilitat d'impugnar sentències basades en el SAP: "No s'ha explicat quin procediment se seguirà, qui revisarà aquestes resolucions ni quines garanties reals tindran les víctimes. Sense aquests elements, la mesura corre el risc de quedar-se en una declaració d'intencions".

Les mares insisteixen que porten anys veient com s'ignora la voluntat de nens i nenes en procediments judicials i administratius, fins i tot quan expressen por o rebuig cap al progenitor denunciat per haver viscut diferents situacions de violència. En el mateix sentit, el col·lectiu Mares Protectores recorda que moltes de les pràctiques ara prohibides es produeixen de forma habitual en tribunals i equips psicosocials. "Que els menors siguin escoltats no vol dir que se'ls faci cas", lamenten.

El col·lectiu recorda sentències en què s'han imposat règims de visites malgrat el rebuig manifest de les persones menors d'edat, o casos en els quals s'ha retirat la custòdia a les mares "només per fer valer el dret dels pares i no intervenir en la seva decisió". També alerten que el SAP ha seguit utilitzant-se sota altres noms, fins i tot després d'haver estat desacreditat científicament i rebutjat per organismes internacionals.

"El problema no és únicament normatiu, sinó de compliment"

Frases com "La mare és una rèmora que impedeix les visites", "Llenguatge adult del menor, que mostra influència materna" o "Imposició de motxilla emocional per part de la progenitora" apareixen contínuament en les resolucions. I, per a les associacions, són exemples de com persisteix una mirada profundament esbiaixada i masclista sobre les dones que s'atreveixen a denunciar la violència que pateixen els seus fills i filles.

Aquest és precisament un dels grans temors que travessen totes les declaracions recollides per Público després de conèixer-se l'aprovació de la reforma. "El problema no és únicament normatiu, sinó de compliment", sostenen des de Yo Sí Te Creo. "Si no s'estableixen mecanismes clars de control, formació obligatòria i sanció per als qui incompleixin la llei, aquesta no tindrà efectes reals", afegeixen.

"Ara el mínim seria que assumissin la possibilitat de reparar els danys"

Una altra de les mares consultades per aquest diari, que va estar més d'un any separada del seu fill a causa de l'aplicació del SAP, sent que les disculpes per part del Govern arriben tard: "No, 'perdó', no... Jo penso en el meu fill, que —com diu— ‘ja no té futur'. Ha perdut tres punyeters anys de col·legi, ha emmalaltit, diu que 'no val per a res' (...) Ara el mínim seria que assumissin la possibilitat de reparar els danys", afirma. "Em cabreja molt aquest 'perdó', com a gest del nostre entorn catòlic on amb això es garanteixen el 'cel'", conclou.

"Tinc una sensació contradictòria", diu una altra mare víctima de violència de gènere. "D'una banda, vull creure que s'ha vist el sofriment que tant els nostres nens com nosaltres estem passant i es va a fer alguna cosa. Però, de l'altra, l'experiència em diu que escriuen perquè la interpretació de la llei es faci al jutjat i això fa que no s'apliquin aquestes lleis", argumenta.

"En casos com el meu, la llei diu que el jutge podrà suspendre les visites si hi ha violència, i en aquest 'podrà' hi ha la clau perquè centenars de mares en situació de violència, amb condemnes i ordres d'allunyament, hàgim de portar els nostres nens —molts morts de por— a visites amb els seus progenitors", lamenta.

Mares catalanes recorden que Catalunya ja va reconèixer que l'ús del SAP suposa un exercici de violència institucional el 2020. No obstant, asseguren que això no ha suposat un canvi. "Mentre les paraules i els textos no es tradueixin en fets reals, no hi podrà haver un sentiment d'alegria real", explica una altra integrant de Yo Sí Te Creo. "Sobretot en la infància que avui segueix patint violència i té seqüeles de trauma reals de forma continuada", expressa.

"Ens han seguit criminalitzant"

Una altra dona, reconeguda com a víctima de violència institucional masclista per l'Institut de les Dones de Catalunya, relata com la seva filla mai va ser escoltada malgrat tenir ja 12 anys. "Van dir que no volien ni escoltar-la", recorda sobre l'Audiència Provincial. "No ens han fet ni cas ni ens han escoltat i ens han seguit criminalitzant", lamenta. El seu relat dibuixa el terror permanent amb què viuen moltes mares immerses en processos judicials relacionats amb custòdia i violència masclista. "Vivim sempre amb por", explica.

"Jo he anat moltes vegades a l'escola a buscar la meva filla amb la por que potser no hi era, perquè aparegués un informe on diguessin que la mare s'alinea. Els de serveis socials són capaços de treure'm la meva criatura d'aquesta manera", assenyala. Les associacions també denuncien que els nens, nenes i adolescents continuen sent sotmesos a múltiples proves, informes contradictoris i processos interminables que acaben revictimitzant-los. "Aquestes situacions no són casos aïllats, sinó un patró estructural que posa en risc la infància", subratllen des de Mares Protectores.

Per això, al costat de la prohibició del SAP, totes aquestes organitzacions i entitats —que han sorgit des de la desesperació i el dolor de milers de mares i els seus entorns— reclamen mesures concretes com la suspensió automàtica de visites en contextos de violència, l'especialització obligatòria per a jutges i equips psicosocials, la possibilitat d'atenció psicològica sense bloqueig del progenitor denunciat (que ara ja contempla la reforma de la LOPIVI) i mecanismes efectius de control i sanció si s'incompleix alguna cosa recollida en la llei.

"La protecció de la infància no pot dependre de voluntats individuals"

"La protecció de la infància no pot dependre d'interpretacions ni de voluntats individuals", conclouen. "No n'hi ha prou de legislar, s'han de donar garanties", reivindiquen. Darrere de cadascuna d'aquestes reclamacions hi ha anys de litigis, endeutament econòmic i moltíssim desgast emocional. De fet, la plataforma Yo Sí Te Creo al costat del grup de recerca La Laboratoria han engegat un fons de resistència per sostenir la defensa jurídica de mares protectores que fa temps que afronten totes les costes judicials i les condemnes econòmiques per intentar protegir les seves criatures. "L'asfíxia econòmica és part del càstig", denuncien.

La reforma aprovada aquest dimarts obre, per tant, una porta que les associacions fa dècades que exigeixen. Però, per a moltes mares, la pregunta continua sent què passarà demà quan tornin a entrar per la porta d'un jutjat. Perquè, com recorda una d'elles, tant dones com criatures "segueixen patint". I perquè per als que ja han perdut molts anys de la seva vida, custòdies i fins i tot el vincle amb els seus fills i filles, la reparació segueix sent un deute pendent.