El mapa de l'apologia franquista: almenys vint actes celebrats des de gener

Crits, braços enlaire i algun Pare Nostre que es confon amb el Cara al Sol. Durant els últims vuit mesos, a Espanya hi ha hagut una vintena d'actes d'exaltació del règim franquista. En tots ells hi ha hagut simbologia pròpia de la dictadura, agitada fins i tot en plena via pública davant la mirada atònita de la gent i sense que s'obrís cap tipus d'expedient o procediment judicial.

Un dels actes més cridaners va tenir lloc el passat 18 de juliol a Santander. Coincidint amb un nou aniversari del Cop d'Estat franquista, uns trenta militants ultradretans es van passejar pel centre de la capital càntabra -que aquests dies celebrava la seva Semana Grande- amb banderes de la dictadura. L'acte va acabar als voltants de la catedral, on hi va haver diferents intervencions. Entre els oradors hi havia Salvador Sarabia, regidor d'Alternativa Espanyola -formació d'extrema dreta dirigida per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar- a la localitat d'Ampuero.

L'agenda ultradretana sol veure's desbordada al voltant d'aquesta data. Cada 18 de juliol, diferents partits, moviments i entitats franquistes -incloent la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF), que està registrada legalment i compta amb beneficis fiscals per als seus socis- realitzen diferents actes d'apologia de la dictadura. El Valle de los Caídos és un dels llocs més tradicionals, tot i que també es realitzen homenatges a altres punts del país. Així va passar aquest any a Torremolinos (Màlaga), on Fuerza Nueva-Andalusia i la Fundació Nacional Francisco Franco van celebrar un "acte d'afirmació nacional".

L'endemà van poder veure's banderes franquistes al costat del turístic Temple de Debod, a Madrid. Ultradretans convocats per La Falange es van reunir allà per celebrar l'homenatge als "caiguts" de la Caserna de la Muntanya, un dels actes habituals de l'extrema dreta madrilenya.

Cara al sol

El cementiri de l'Almudena és un altre punt clau del mapa de celebracions franquistes. El febrer passat, la Germandat i la Fundació de la División Azul van organitzar-hi l'acte d'homenatge als espanyols que van lluitar al costat dels nazis a la mítica batalla de Krasni Bor. En el míting -que va acabar amb els braços en alt al ritme del "Cara al sol"- va ser-hi el general de divisió Juan Chicharro Ortega, president de la Fundació Franco.

Els ultres van tornar a aquest cementiri al juliol per homenatjar José Calvo Sotelo, ministre durant la dictadura de Primo de Rivera. Segons va difondre el Moviment Catòlic Espanyol (MCE) a través del seu bloc, també van aprofitar per retre tribut davant la tomba del fundador de la Legió, José Millán Astray, així com en el panteó de la Divisió Blava, on van posar al costat dels seus banderes franquistes .

Durant els últims mesos també hi ha hagut actes de reivindicació de la dictadura a Majadahonda, Covaleda (Soria) o Alcubierre (Saragossa), així com en diferents punts de Madrid. En tots els casos hi va haver abundant simbologia de la dictadura.