Mals aires: així influeix la pol·lució en el càncer de pulmó

La pol·lució de l'aire que respirem pot tenir conseqüències greus sobre la salut i fins i tot ser cancerígena. Potser has vist alertes quan l'ozó (O3) troposfèric assoleix nivells elevats, quan ho fa el diòxid de nitrogen (NO2) o el diòxid de sofre (SO2). L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha liderat un estudi en col·laboració amb l'American Cancer Society (ACS) que analitza la relació entre diferents contaminants atmosfèrics i els principals subtipus de càncer de pulmó.  

"La contaminació atmosfèrica és una barreja de partícules i gasos. La seva composició varia segons les diferents zones, en funció de les diverses fonts de pol·lució de l'aire", declara a Público Michelle Turner, investigadora d'ISGlobal i autora sènior de l'estudi.

"S'ha demostrat que la contaminació atmosfèrica exterior i les partícules en suspensió a l'aire exterior són causes de càncer de pulmó en els éssers humans". Les partícules en suspensió (PM2,5) —també anomenades partícules fines— tenen un diàmetre inferior a 2,5 micròmetres, de manera que poden penetrar fàcilment als pulmons i al torrent sanguini. Aquest contaminant és el que té un impacte més substancial sobre la salut humana, segons adverteix l'Agència Europea de Salut.

"En el nostre article recent demostrem que els contaminants atmosfèrics en suspensió i gasosos estan associats al càncer de pulmó", afirma la científica. Existeixen dos grans tipus de càncer de pulmó. El més comú és el no microcític, que inclou l'adenocarcinoma —quan comença a les glàndules—, el carcinoma escatós —quan comença a les cèl·lules que recobreixen aquests i altres òrgans— i el carcinoma de cèl·lules grans —cèl·lules canceroses anormalment grans que creixen i es disseminen ràpidament—.

El segon gran tipus és el càncer de pulmó microcític, menys freqüent però més agressiu, que té una forta relació amb el tabaquisme. L'estudi no va trobar associacions consistents entre els contaminants gasosos analitzats i aquest subtipus. No obstant això, l'experta recalca que "la contaminació atmosfèrica exterior és la segona causa principal de càncer de pulmó, després del tabaquisme".

Nombrosos estudis han assenyalat la contaminació de l'aire exterior com un carcinogen per al càncer de pulmó —és a dir, un agent capaç de causar aquesta malaltia—. Tanmateix, des d'ISGlobal apunten que no es coneix del tot com influeix en la incidència dels diferents subtipus de càncer, ni si afecta la seva evolució després del diagnòstic. "S'han realitzat pocs estudis sobre l'impacte de la contaminació atmosfèrica en la supervivència al càncer de pulmó, i aquest estudi aporta informació valuosa en aquest àmbit", afirma l'organització.

Un seguiment de fins a 25 anys  

A l'estudi s'hi van incloure més de 122.000 persones de la cohort nord-americana Cancer Prevention Study-II (CPS-II), de l'American Cancer Society, a partir de 1992. Els i les participants van actualitzar cada dos anys les seves dades personals i els diagnòstics de càncer fins al 2017. Per a cada participant es va estimar la seva exposició anual a diferents contaminants: partícules fines PM2,5, PM10, ozó (O3), diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2) i monòxid de carboni (CO).

L'anàlisi va tenir en compte la variació de l'exposició al llarg del temps i va ajustar els resultats per múltiples factors individuals, inclòs l'historial de tabaquisme. Entre 1992 i 2017, es van detectar 4.282 casos de càncer de pulmó en aquesta cohort.

"Vam utilitzar dades nacionals de qualitat de l'aire combinades amb informació satel·litària i de l'ús del sòl", explica en un comunicat Ryan Diver, investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi. "Així, vam poder relacionar l'exposició a la contaminació amb el risc de desenvolupar diferents subtipus de càncer de pulmó, així com la supervivència després del diagnòstic en subgrups específics de pacients".

Diferents contaminants, diferents càncers de pulmó  

L'estudi va confirmar que l'exposició a partícules fines (PM2,5) augmenta el risc de desenvolupar càncer de pulmó. Aquest efecte es va observar de manera similar en tots els subtipus, inclosos l'adenocarcinoma, el carcinoma de cèl·lules escamoses i el carcinoma de cèl·lules grans. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) mostra una preocupació especial per aquest contaminant perquè, en tenir una mida tan petita, pot penetrar profundament als pulmons, entrar al torrent sanguini i desplaçar-se als òrgans, causant danys sistèmics als teixits i a les cèl·lules.

L'anàlisi va revelar, a més, associacions rellevants amb diversos contaminants gasosos —en particular NO2, O3 i SO2—, sobretot en el càncer de pulmó no microcític. Dins d'aquest grup, el NO2 va mostrar una relació més forta amb l'adenocarcinoma, el subtipus més freqüent de càncer de pulmó, mentre que l'ozó es va vincular amb un risc més elevat de carcinoma de cèl·lules grans.

Menor supervivència en alguns grups de pacients  

Pel que fa a la supervivència després del diagnòstic, no es van observar associacions clares en el conjunt dels pacients. Tanmateix, en aquells que presentaven la malaltia en estadis primerencs, el diòxid de sofre (SO2) es va relacionar amb una supervivència menor. "Hem observat que la contaminació atmosfèrica no està relacionada amb tots els tipus de càncer de pulmó de la mateixa manera", aclareix Turner en un comunicat d'ISGlobal.

La majoria de la ciutadania de la UE viu en zones on la contaminació atmosfèrica pot assolir nivells elevats, assenyala l'Agència Europea de Salut. A més del càncer de pulmó, l'exposició a la contaminació atmosfèrica, tant a curt com a llarg termini, pot provocar una àmplia gamma de malalties.

L'autoritat sanitària europea esmenta els accidents cerebrovasculars, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, l'agreujament de l'asma i les infeccions de les vies respiratòries inferiors, així com el càncer de tràquea i bronquis. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) també indica que existeix una relació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica i la diabetis tipus 2, l'obesitat, la inflamació sistèmica, l'Alzheimer i la demència.

Per protegir-se, la ciutadania pot "exercir pressió política, donar suport i participar en la recerca, i reduir les seves pròpies emissions contaminants", recomana Turner. Pel que fa a les institucions públiques i els governs, advoca per "fer esforços per reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i complir amb les darreres evidències en matèria de directrius sobre qualitat de l'aire". En aquest context, aquest darrer estudi "reforça la importància d'integrar la qualitat de l'aire local en els plans d'atenció sanitària, avaluant l'exposició ambiental de cada pacient per identificar riscos addicionals", conclou l'experta.