FINANÇAMENT AUTONÒMICLa 'majoria d'edat' per endeutar-se

Catalunya disposarà de 2.415 milions d'euros durant el segon trimestre d’enguany a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Gràcies a aquesta mesura, refrendada per un decret-llei del Govern de l’Estat, la Generalitat podrà "complir amb les necessitats financeres de les entitats i organismes públics". En aquest context, Catalunya i la resta de comunitats autònomes estan negociant amb el Ministeri d’Hisenda un nou sistema de finançament que aconsegueixi el repte etern de repartir de forma equitativa els recursos globals.

De moment, l'oferta del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després d'haver presentat el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), només promet "alliberar el cost financer". Aquesta situació provoca afavorir les comunitats més endeutades, ja que proposa mesures com l'eliminació del deute perpetu o la reestructuració d'una altra part, fet que beneficia l'Administració Central. "Aquesta decisió no allibera prou recursos ni permet que les comunitats autònomes puguin tornar a l'ortodòxia de finançar-se en els mercats en lloc de deixar-ho a mercè del FLA". Així ho interpreta el professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas.

Un trànsit des d'un model de necessitat fiscal, en el qual l'Administració Central recapta, les comunitats autònomes demanen en funció de les seves necessitats de despesa i Hisenda disposa, fins a un sistema basat en la sobirania tributària compartida. Aquest és el canvi que sol·licita López Casasnovas. Per fer-ho possible, reclama "establir un mecanisme de solidaritat que sigui acordat i no imposat". El professor afegeix que aquest mètode d'anivellament ha de tenir una regla d'equitat centrada en els serveis fonamentals de l'estat del benestar i "té la necessitat de ser avaluable objectivament segons els períodes de contribució per reduir les desigualtats internes de les comunitats beneficiàries".

Sobirania tributària o FLA?

Històricament, Catalunya ha reivindicat un pacte fiscal pel sistema de finançament, sustentat en una negociació bilateral. López Casasnovas considera que la concessió d'un cert estatus de sobirania tributària a Catalunya no s'ha traduït "en una major responsabilitat fiscal i d'autogovern". A més, apel·la als diferents sentiments de pertinença de les comunitats autònomes. "En alguns llocs, si haguessin d'escollir graons administratius, prefereixen suprimir les institucions autonòmiques abans que les diputacions provincials". D'aquesta forma, esgrimeix que el sistema del cafè per a tothom és "l'estratègia del centralisme per diluir les aspiracions autonòmiques".

La tesi defensada per Lopez Casasnovas es concreta en les recents declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en les quals insistia que "Hisenda no condonarà el deute de les comunitats autònomes, sinó que el reestructurarà estudiant les condicions financeres". Davant les reclamacions catalanes o d'altres territoris per repensar el sistema de finançament, Montoro conclou que "no hi ha quitança possible i que cal replantejar la forma de pagar els impostos".

Malgrat que Montoro anima que les comunitats han de sortir "progressivament" a finançar-se al mercat, el Govern de l'Estat no estableix ni afavoreix els mecanismes per permetre-ho. Quines són les conseqüències d'aquests dubtes?

Inversió per captar recursos

La Generalitat de Catalunya ja ha estudiat en diverses ocasions la possibilitat d'abandonar el FLA i captar els recursos als mercats. Tant el Govern com Hisenda admeten que el Fons és "un mecanisme de suport financer extraordinari". Els deures que marcava l'Administració perquè fos viable la sortida implicaven reduir el dèficit i complir els objectius d'estabilitat. Una vegada complert aquest objectiu, des de la Cambra de Comerç de Barcelona, el seu president, Miquel Valls, recorda la necessitat d'executar les inversions pendents en infraestructures, que permetrien oferir més rigor i credibilitat davant els mercats a l'hora de sol·licitar finançament.

Una de les conseqüències derivades de la crisi és que s'ha prioritzat la despesa social envers la inversió en infraestructures. Aquesta situació, segons l'anàlisi de la Cambra de Comerç, comporta que Catalunya perdi una mica de pes en el mapa global de les infraestructures.

A Catalunya, on continua vigent l'aplicació de l'article 155, sembla difícil que es reprodueixi la petició d'Andalusia, que de manera formal ha demanat sortir del FLA per acudir als mercats a buscar finançament. Estar sota el paraigua del FLA implica, més enllà de la intervenció dels comptes de la Generalitat per motius polítics, limitacions a l'hora de disposar dels recursos, destinats bàsicament al pagament de proveïdors i la reducció del deute.

L'aval dels mercats

Andalusia també disposa de la valoració positiva del seu deute per part de les agències de qualificació. Fins i tot la seva presidenta, Susana Díaz, admet que escapar del FLA permet aconseguir crèdit en condicions més avantatjoses perquè estalvia el pagament d'interessos i amplia l'autonomia fiscal dels territoris. Tot i que el Fons de Liquiditat es va constituir el 2011 com un mecanisme per concedir préstecs a les autonomies en un moment en què la banca no confiava en aquestes administracions, el sanejament dels comptes, la reducció del dèficit i el pagament en un termini legal als proveïdors haurien de ser avals suficients per deixar el FLA.

"Catalunya no té cap necessitat que l'Estat li condoni part del deute perquè aquest s'ha format a través del FLA", assegura el professor del Departament d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell. Per rebaixar la tensió financera que pateix la Generalitat, Mas-Colell creu que la mesura serà rebaixar els tipus d'interès. Així, el valor del deute serà inferior perquè abaixarà el preu dels diners. Amb aquest moviment, Mas-Colell vaticina que Montoro seguirà mantenint el control de la caixa autonòmica i "continuarà utilitzant el pes del deute com a amenaça permanent". Una amenaça que impedirà desfer-se de moment dels tentacles del FLA.