Lluita contra la violència masclistaEls punts liles, una eina de suport per a les dones contra el masclisme a les festes majors

Per a les dones, una nit qualsevol de festa major als carrers del poble o barri pot ser sinònim de possibles tocaments no desitjats, insistències “bavoses” i tota la llista d’expressions que pren la violència masclista, fins a arribar a la violència sexual. Sense anar més lluny, aquest estiu les denúncies per agressions a festes nocturnes van acumular-se cada cap de setmana, amb fins a cinc violacions denunciades a les Festes Majors del barri de Gràcia, Barcelona, o a la violació recentment coneguda a la Festa Major d’Horta, per la qual es va convocar una manifestació de rebuig el passat dimecres.

Per mitigar aquesta situació, cada cop és més freqüent trobar unes carpes amb senyalitzacions violetes, els anomenats punts liles. L’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat el dispositiu de la Mercè d'aquest 2019, afegint dos estands “antimasclistes” a l’avinguda Maria Cristina i la platja del Bogatell, que se sumen al del Front Marítim, present durant tot l’estiu. "Un dels fets més bonics de la ciutat són les seves festes populars, on tothom té dret a gaudir-ne en llibertat i sense por”, afirma la tinenta de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTB, Laura Pérez.

La política de posar punts liles és una pràctica que es va estendre amb l'entrada dels “governs del canvi” municipals des del 2015 però que té els seus orígens en el moviment feminista, que anys enrere va començar a pensar quines fórmules es podien posar en pràctica per generar espais més segurs per a les dones. Però, com funcionen? Com poden atendre una agressió? Són la solució definitiva contra la violència masclista?

El primer lloc on anar després d'una agressió masclista

Els punts liles són punts d'atenció on hi haurà tècniques (normalment dones) especialitzades en violència masclista, amb la missió de sensibilitzar i informar de tota mena de recursos disponibles, però sobretot d'intervenir en casos d’agressions. En els seus inicis, aquests estands van ser pensants per ser carpes d'informació, però avui en dia la seva tasca principal és ser el primer lloc per acudir en cas que es visqui una agressió masclista.

"Responem a les necessitats de la dona. Potser necessita que apliquem el protocol o potser només vol que l'ajudem a localitzar les seves amigues"

“Quan s’acosta a la carpa una dona, sempre responem amb voluntat de veure quina és la seva demanda. No qüestionarem mai ni la seva vivència, ni la seva percepció, ni la seva resposta, ni emetrem judici de valors”, explica Carla Rigol, membre d’Hèlia, una de les entitats que gestionen aquest servei arreu de Catalunya. ”Potser ella necessita que apliquem el protocol, potser li cal algun servei especialitzat o, potser, només vol que l'ajudem a localitzar les seves amigues”. Però les dones no sempre denuncien. Per això, paral·lelament, Rigol també explica que els punts liles acostumen a comptar amb un altre grup de tècniques itinerants que volten per la festa per repartir informació i identificar agressions.

Aquests protocols es desenvolupen amb els col·lectius de l’entorn, els que organitzen la festa o estan arrelats al poble: “Són comunitaris. Neixen de les organitzacions i les entitats i sempre són consensuats des d’uns mínims de perspectiva feminista”, fet que, tal com explica Rigol, fa que tothom que participa de les festes se’l faci seu. “En realitat, el punt lila és la punta de l’iceberg. Una de les tasques més importants és el contacte amb l’entorn, la inclusió de la perspectiva feminista en comissions de festes, que van més enllà de l’abordatge durant la nit”, com ara promoure que existeixi paritat sobre l’escenari o a les comissions d’organització, explica.

Rigol posa d'exemple el protocol del col·lectiu feminista Manada Periferika de Nou Barris, Barcelona. "El 2017 vam veure oportú fer un protocol des de la comissió del barri de la Prosperitat. Després de reflexionar-hi entre unes cinc persones, vam convocar una assemblea oberta o van venir 40 persones representant a unes 15 entitats. D'aquesta manera va sortir un text arrelat als veïns i veïnes", explica Irene Giménez, membre de l'assemblea. Però les feministes veuen el seu manual d'intervenció com una eina "per aturar el cop", però que ha d'estar acompanyada d'altres mesures: "Es tracta d'una intervenció a curt termini. Però el sistema patriarcal i la societat masclista en la que vivim requereixen canvis polítics que van més enllà de protocols i punts liles, tot i que segueixin sent absolutament necessaris".

Una solució definitiva?

Tanmateix, els punts liles no sempre poden respondre a les situacions que es donen en la festa. “No es pot protocol·litzar tot”, opina Anna Salas, membre de la comissió de Festes de Sant Cugat del Vallès, del punt lila del festival Bioritme i que ha fet recerca acadèmica sobre els protocols i punts liles, un àmbit poc explorat a les universitats. “Per això, l’autodefensa és també una solució per donar resposta a allà on un protocol no pot arribar i legitimar l’opció de la dona”, però no tot el circuit institucional l’avala.

Per exemple, els estàndards dels punts liles de les Festes Majors de Gràcia –gestionats per entitats, l’assemblea feminista de la Vila de Gràcia i l’Ajuntament – sí que promocionaven l’autodefensa feminista en els seus tríptics, animant que les dones responguin fent allò que consideressin necessari: “Pots sola? Tu poses els límits, actua com vulguis“, diu un gràfic del pamflet. Altres ajuntaments i institucions, però, no són tan proclius a donar empara a aquesta manera de fer i opten per les vies clàssiques d’intervenció: “Els protocols més institucionals fan passar les denúncies exclusivament per circuits oficials, com ara la policia, on les dones es troben qüestionaments, males praxis i més violència”.

"Si una dona s'apropa al punt lila, podrem ajudar-la avui, però quan s’acabi la festa ja no hi podrem fer res i el problema seguirà existint"

Sala també explica que els punts liles presenten algunes limitacions inevitables que els allunyen de ser la solució definitiva: “Per exemple, si ve una noia a demanar ajuda perquè una conversa amb la seva parella o un amic s’ha tornat molt violenta, podrem ajudar-la avui, però quan s’acabi la festa ja no hi podrem fer res i el problema seguirà existint”, explica. D’altres limitacions tenen a veure amb l’espai, com ara per separar l’agressor d’una dona agredida: “Com ho fas si el lloc on es fa la festa és a una plaça oberta?”.

Tanmateix, Carla Rigol insisteix en l’impacte positiu que generen els punts liles, com ara en el fet que es denunciessin les violacions a les Festes de Gràcia: “No és que hi hagi més agressions, és que s’estan visibilitzant més. Hi ha una resposta molt directa per part de col·lectius feministes, de la societat, dels mitjans de comunicació i de les institucions”. Per a Rigol, el volum de denúncies d’aquest estiu no tenia res a veure amb un suposat “clima d’inseguretat” a Barcelona, sinó amb una major visibilitat d’una violència que ja estava allà, però que les dones no estaven denunciant.

Així mateix, Rigol cita el cas del Front Marítim de Barcelona, on les intervencions dels punts liles són de gran importància, segons la tècnica, ja que els bars nocturns de la zona han obstruït qualsevol iniciativa institucional per intervenir contra agressions, com ara negant-se a participar de la campanya per lluitar contra la violència masclista a espais privats d’oci impulsada pel consistori: “És una zona de moltíssim risc, amb zones fosques, molt volum de persones, amb oci nocturn i factors que fan augmentar la sensació d’impunitat dels agressors. L’any passat, vam detectar moltíssimes agressions en comparació amb altres zones. Per això la tasca dels punts liles és tan important”.