Dret a l'habitatgeEl lloguer guanya pes i ja representa el 35% dels habitatges de Barcelona

El preu de l’habitatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb independència que sigui de compra o de lloguer, segueix creixent, malgrat una certa moderació en l’increment. En aquest context, el lloguer no deixa de guanyar pes -i ja representa el 35% d’habitatges de la ciutat de Barcelona, cinc punts més que el 2011-, però alhora cada cop més persones es veuen obligades a abandonar el seu municipi per accedir a una casa que puguin pagar. Aquestes són algunes de les conclusions del segon informe anual elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB), i que s’ha presentat aquest dimecres.

L’estudi incideix en què fa uns anys es va sobreestimar el parc d’habitatges metropolitans, així com el volum dels que estaven buits, si bé reconeix que des de 2011 fins ara molts dels immobles on no hi vivia ningú s’han col·locat. En concret, mentre que el cens de 2011 assegurava que a Barcelona hi havia més de 88.000 habitatges buits (el 10,9% del parc), la conclusió dels treballs realitzats per l’Ajuntament és que la xifra actual és de 10.052, és a dir, l’1,2% del parc. Al conjunt de l’AMB, el cens de 2011 parlava de poc més d’1,5 milions de pisos, quan en realitat el parc estaria conformat per 1,43 milions, és a dir 70.000 menys.

El lloguer creix, tot i que els preus es disparen

Els darrers anys el lloguer ha guanyat pes, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta de l’AMB. A la capital, ja representa el 35% del parc, 4,9 punts per damunt del 2011, mentre que a la resta de l’AMB ha passat del 16,1% al 20% durant el mateix període. Els darrers anys, però, els preus dels lloguers s’han disparat. L’estudi indica que des del moment més baix, registrat al 2013, les rendes de lloguer han crescut un 33,8% i, per exemple, el preu mitjà actual se situa en gairebé 1.150 euros mensuals a Sant Cugat del Vallès, 1.058,9 a Sant Just Desvern, 929,6 a Barcelona i 860,5 al conjunt de l’àrea metropolitana. Només l’any passat, els preus van créixer un 6% a Barcelona, amb tot un increment inferior al del 9,5% registrat l’any precedent.

Pel que fa a la compravenda, l’obra nova va registrar un creixement del 4,6% de preu durant el 2018, i acumula un creixement del 21,5% des del 2014, per situar-se en 3.068 euros /m2, amb Barcelona com a municipi més car (4.416 euros /m2), per davant d’Esplugues (3.586) o Sant Cugat del Vallès (3.410). L’encariment encara ha estat més accentuat en el cas del mercat de segona mà, amb un increment del 34,2% des del 2013, amb una mitjana metropolitana de 3.126 euros / m2, un cop més amb Barcelona, com a municipi més car, amb quasi 3.950 euros /m2.

Una de les conseqüències dels encariments és que cada cop més persones que canvien de pis han de deixar el seu municipi. Si el 2013, el 77,6% dels canvis es feien al mateix municipi, el 2017 la xifra havia baixat al 72,7%. Si el radi es posa en el mateix barri, la caiguda també és d’un cinc punts, i passa del 41,8% el 2013 al 36,4% el 2017.

Més del 10% dels pisos, en mans d’empresa

Gairebé el 85% dels habitatges metropolitans estan en mans de persones físiques, que en tenen, de mitjana, 1,3 per cap. Les administracions públiques en controlen poc més de 12.000, el que representa l’1,6% del total del parc, mentre que les empreses n’acumulen més de 82.800, el 10,7% del global. Ara bé, si el focus es posa en els grans contribuents, el domini corporatiu és evident, ja que són més de la meitat dels 1.087 grans tenidors d’habitatges de Barcelona. En concret, només entre 547 societats privades acumulen més de 40.600 immobles, és a dir, una mitjana del 74,3 per companyia. A Barcelona tenen una presència molt important a la Dreta de l’Eixample, el Raval, la Vila de Gràcia i la Sagrada Família, barris on aquests grans tenidors controlen més del 4% dels habitatges.

L’informe també conclou que les persones cada cop han de fer un esforç econòmic més important per accedir a un habitatge.