La llevantada torna a provocar destrosses al litoral català: quines solucions s'han proposat darrerament?

La borrasca Harry ha tonat a castigar el litoral, sobretot l'àrea metropolitana de Barcelona, el delta de l'Ebre i la Costa Brava. Les destrosses sempre solen ser les mateixes: platges engolides pel mar, desperfectes als passejos marítims i piles de canyes i residus a damunt de l'arena. Per tot plegat, els ajuntaments reclamen al Govern espanyol intervencions de caràcter estructural i de llarg termini per revertir la regressió cada cop més freqüent que pateixen les platges. 

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha assegurat en un comunicat que la darrera borrasca ha deixat un temporal marítim "que no es veia des del Glòria", el gener del 2020. Entre les incidències més rellevants, hi ha l'enfonsament d'una part del passeig marítim de la platja de la Barca Maria de Badalona. Algunes platges, com la de Can Camins i la Roberta del Prat de Llobregat han reculat fins a 20 metres, cosa que ha afectat molts equipaments, dunes i espais protegits. A Barcelona, les platges de Sant Sebastià, la Barceloneta i la Mar Bella, sobretot, han perdut sorra i han vist afectades les instal·lacions.

Segons recullen les dades de l'Estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes, les platges del nord de Barcelona han perdut uns 30.100 metres quadrats de sorra en els darrers cinc anys. Al mateix temps, el nivell del mar ha pujat uns 14 cm en 25 anys, i les onades durant els temporals han crescut 30 cm. La pèrdua de sorra  suposa el 13% del seu total en quatre anys.  

L'informe apunta que caldrien 965.045 metres cúbics de sorra per regenerar les platges més afectades del Barcelonès nord i baix Maresme arran de la regressió estructural, l'equivalent al volum de gairebé 400 piscines olímpiques. Les de Badalona i Montgat segueixen en un estat crític i de vulnerabilitat extrema. Aquesta darrera ha perdut el 70% de les seves platges en quatre anys fruit dels temporals.

Els municipis de la Costa Brava  afectats

A Girona, els municipis més afectats pel temporal han estat els litorals de la Costa Brava. A Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) hi ha una acumulació de restes vegetals a Torre Valentina i algun tram de platja s'ha quedat sense sorra. A Platja d'Aro (Baix Empordà) també hi ha una afectació similar i s'ha acumulat sorra a l'extrem sud del passeig marítim. L'empresa de neteja de Tossa de Mar (Selva) també s'ha encarregat de retirar la sorra que hi havia al passeig i buidar els embornals.

A Platja d'Aro, la situació és similar. En aquest cas, l'acumulació de sorra al passeig marítim s'ha centrat sobretot en el sector sud. A l'Alt Empordà, a l'Escala, el temporal de llevant d'aquest gener s'ha afegit al què ja es va viure per Nadal, i que va deixar les platges del municipi pràcticament sense sorra. Aquest cop les d'Empúries també n'han sortit força malparades, perquè el mar gairebé arriba a l'escullera de pedres del passeig ha arrossegat moltes restes vegetals.  

La regressió del Delta 

Tot i que aquesta vegada les pluges no van ser molt fortes, a les Terres de l'Ebre, sobretot a la zona del Delta, cada temporal marítim és un embat que accelera la regressió de l'espai natural. El fort onatge ha danyat el passeig de l'Arenal de l'Ampolla (Baix Ebre), la platja de Migjorn a Sant Jaume d'Enveja o l'Illa de Buda (Montsià). També s'ha tornat a inundar la barra del Trabucador, i s'han vist afectades les platges de la Marquesa, Riumar i la Bassa de l'Arena a Deltebre.

Tot i que el temporal Gloria, del que es compleixen sis anys, va posar el focus en aquesta degradació preocupant de l'espai protegit, encara no s'ha actuat amb contundència i es continua debatent com fer-ho.

Com adaptar la costa catalana als temporals?

Els experts, especialment enginyers de camins i investigadors, coincideixen que les solucions tradicionals basades en formigó (murs, espigons, esculleres) ja no són suficients, i que cal adaptar-se als efectes del canvi climàtic amb enfocaments més sostenibles.

La principal aposta és per les solucions basades en la natura, que imiten i reforcen els processos naturals de protecció del litoral. Això inclou la restauració de dunes amb vegetació, la recuperació de maresmes i zones humides costaneresq ue actuen com a espais d'amortiment de l'onatge, i la protecció de praderies marines, que ajuden a fixar sediments i reduir l'erosió.

Una altra proposta clau és preservar la dinàmica natural de la sorra, evitant infraestructures que interrompin els corrents litorals i permetent que les platges tinguin espai per avançar o retrocedir de manera natural. En aquest sentit, es defensa recuperar sòl al darrere de la platja sempre que sigui possible.

Finalment, els especialistes reclamen planificació a llarg termini i criteris de priorització, ja que no totes les platges es poden protegir igual. Cal decidir on actuar de manera preferent i combinar, en zones molt urbanitzades, solucions naturals amb mesures artificials puntuals. L'objectiu és guanyar resiliència, reduir els danys dels temporals i adaptar la costa catalana a un escenari climàtic més extrem.