El lleure educatiu, en alerta per la manca de previsió del Govern: "Hem fet els pressupostos de l'any a cegues"

Diverses entitats del lleure educatiu català, com Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans o Esplai Català (Esplac), han fet un crit d'alerta pel retard i la manca de previsió del Departament de Drets Socials de la Generalitat en la convocatòria d'ajuts públics que financen l'activitat ordinària d'agrupaments escoltes, esplais i casals de joves. En un comunicat conjunt, denuncien que, per primera vegada, l'any ha començat sense una convocatòria anticipada i sense cap calendari clar, fet que genera una "incertesa econòmica" que posa en risc l'estabilitat del sector.

Les organitzacions alerten que no saber amb antelació de quins recursos disposaran dificulta greument la planificació de les activitats, especialment tenint en compte que la majoria d’entitats inicien el curs entre els mesos d’octubre i novembre. "Aprovem pressupostos sense saber si rebrem els diners i podem passar vuit o nou mesos fent activitat sense tenir cap certesa sobre el finançament", explica en declaracions a Públic la comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Laura Gibert. 

L'any passat, tot i que la convocatòria sí que es va publicar de manera anticipada, la resolució no va arribar fins al 8 d'agost. Aquest retard, assegura Gibert, va fer impossible qualsevol previsió econòmica i va impedir a moltes entitats accedir a crèdits per cobrir les despeses dels primers mesos de l'any. "Sabem que els diners arriben, però arriben tard, i això obliga les entitats a avançar-los", assenyala. 

Aquesta situació afecta especialment les associacions més petites, que no disposen de múscul econòmic ni d'estructura tècnica suficient 

"És 16 de gener i encara no sabem les normes del joc", assegura per la seva banda Gerard Trias, copresident d'Escoltes Catalans. Les entitats han hagut d'elaborar pressupostos basant-se en extrapolacions d'anys anteriors, però sense cap garantia que els imports es mantinguin. "Si ara resulta que per X o per Y les condicions canvien de manera radical, ens trobem que el que esperàvem no arriba. Hem fet els pressupostos de l'any a cegues", adverteix. 

Aquesta situació afecta especialment les associacions més petites, que no disposen de múscul econòmic ni d'estructura tècnica suficient per assumir aquests avançaments. Tot i que algunes entitats grans poden suportar aquest sobrecost temporal, d'altres es troben amb serioses dificultats per garantir la continuïtat de l'activitat.

Burocràcia creixent i bases poc adaptades al voluntariat

Més enllà dels tempos, les entitats també critiquen el funcionament de la convocatòria, que consideren excessivament burocràtica i poc adaptada a la realitat del lleure educatiu, basat majoritàriament en el voluntariat. Denuncien formularis complexos, canvis durant el procés de sol·licitud i manca de claredat en els models de justificació, que sovint arriben tard.

"Això suposa una sobrecàrrega molt gran per als equips tècnics, que en alguns casos són mínims o inexistents”, explica Gibert. A més, alerta de la paradoxa que, mentre encara no s'ha publicat la convocatòria d'enguany, ja se'ls exigeix la justificació de l'any anterior.

També assenyalen mancances en línies específiques, com les beques per a infants en situació de vulnerabilitat o el suport a la inclusió d'infants amb necessitats especials. Segons les entitats, els recursos destinats a beques són insuficients per cobrir totes les necessitats detectades, i algunes línies, com la de suport educatiu, exigeixen requisits de contractació que no encaixen amb el model voluntari de les associacions.

Reclamacions sense resposta clara

Al juliol, les entitats van fer arribar una carta a la consellera de Drets Socials reclamant més previsió en l'obertura de convocatòries, la bianualitat de les línies de finançament sempre que fos possible, una reducció de la càrrega burocràtica i canals d’interlocució directes. També demanaven participar en la revisió de les bases.

La resposta, però, no va arribar directament de la consellera, sinó en forma d'una reunió amb altres càrrecs del Departament. Tot i que des de la Direcció General de Joventut s'ha expressat la voluntat de revisar les bases, les entitats lamenten que no hi hagi encara un pla concret ni un calendari clar. "La interlocució costa i no sabem ni quan ni com es faran els canvis", explica Gibert.

Un sector clau per a 60.000 infants i joves

Les organitzacions recorden que esplais, agrupaments escoltes i casals de joves donen servei a prop de 60.000 infants i joves arreu de Catalunya, i que el seu objectiu és evitar que la incertesa econòmica acabi repercutint en les famílies o en els infants, especialment els més vulnerables. Aquest impacte es tradueix en tensions econòmiques que poden afectar directament les activitats. Les entitats recorden que les famílies no paguen el cost real del lleure educatiu i que les quotes estan pensades per ser accessibles.  

A tot això s'hi suma que les línies de beques i suport a la inclusió són insuficients i poc adaptades a la realitat comunitària. "Fa temps que reclamem que el topall de les beques s'augmenti. No podem cobrir totes les necessitats que identifiquem", lamenta Girbert. 

Entre les entitats signants del comunicat hi ha Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplai Català (Esplac), Fundació Pere Tarrés, Casals de Joves de Catalunya, Acció Escolta de Catalunya, Fundesplai, el Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans, el Centre Marista d'Escoles i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.