La llei franquista de secrets oficials encadena al Congrés cinc anys d'espera per sotmetre's a una reforma

La reforma de la llei de secrets oficials, una norma promulgada pel dictador Francisco Franco fa 53 anys, segueix pendent al Congrés. Concretament, han passat ja cinc anys des que la Cambra Baixa admetés a tràmit el primer intent del PNB per aixecar el secret dels documents classificats en un termini de 25 anys i de deu en el cas de les matèries reservades. D'altra banda, l'anunci del Govern espanyol de presentar la seva pròpia proposta de reforma podria dilatar encara més en el temps aquest reclam.

La norma vigent, aprovada l'abril de 1968, entén per matèries classificades "aquelles qüestions el coneixement de les quals per persones no autoritzades pugui danyar o posi en risc la seguretat de l'Estat o els interessos fonamentals de la nació i que constitueixen els veritables secrets oficials". L'octubre de 1978, dos mesos abans d'aprovar-se la Constitució, la iniciativa es va modificar parcialment per delimitar els responsables de determinar aquesta classificació. I, des de llavors, només el Govern estatal, mitjançant el Consell de Ministres, i el Consell de Caps d'Estat Major són els que decideixen sobre si una informació és qualificada de secreta o reservada (segons el grau de protecció).

La desclassificació de documents oficials, reclamada per periodistes, historiadors, investigadors i partits polítics, posaria llum sobre qüestions que encara estan vetades a l'opinió pública, com les actuacions de l'Estat durant la dictadura franquista; el procés de la Transició; la matança del 3 de març a Vitòria el 1976; el cop d'estat fallit del 23F; els assassinats dels GAL durant els Governs de Felipe González; la venda de material armamentístic a dictadures militars (Xile i Paraguai) i a altres règims involucrats en atacs militars (l'Aràbia Saudita o Unió dels Emirats Àrabs); i els viatges del rei i del president del Govern (també dels ministres i altres autoritats de l'Estat "quan les circumstàncies l'aconsellin").

Quart intent de reforma

El 23 de juny de 2020, una àmplia majoria absoluta de la Cambra Baixa —197 vots a favor, 53 en contra (Vox) i 99 abstencions (PP)— va donar llum verda a la tramitació d'una altra proposició del PNB per dur a terme una reforma de la llei. Si bé, aquesta nova oportunitat, la quarta en cinc anys (les quatre últimes legislatures), acumula una contínua pròrroga del termini d'esmenes, el mateix mal que va abocar als anteriors intents de modificació al fracàs.

La proposta del PNB pretén incorporar l'obligació que en tota classificació d'una matèria s'estableixi el termini de la seva vigència, no podent superar els 25 anys per a matèries qualificades secretes i els 10 anys per a les reservades, tret que el Consell de Ministres disposi la seva pròrroga excepcional i motivada, en l'exclusiu cas de les matèries secretes, per un nou període màxim de deu anys.

Aquest partit reconeix que, encara que la seguretat i defensa de l'Estat és un valor constitucionalment protegit i al Govern estatal li competeix el seu resguard —i per això l'accés dels ciutadans a aquelles matèries que poguessin afectar-lo queda vedat—, "no és menys cert que aquest valor i el seu resguard no és absolut, perquè ha de dialogar amb altres valors i principis també constitucionalment protegits".

Per això, el PNB vol homologar aquesta llei al model dels EUA, el Regne Unit, Alemanya o Suïssa, països en els quals existeix un criteri temporal. "Procedeix ara abordar, com a part del procés evolutiu natural de tota regulació, la seva adaptació a la sensibilitat social vigent respecte al valor de la transparència, consubstancial al principi democràtic que fonamenta i regeix la nostra societat", resa el text de la reforma.

L'Executiu espanyol treballa en una altra llei

No obstant això, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar aquest dimarts que l'Executiu treballa per presentar una llei de secrets oficials en entendre que és "bo per a la qualitat democràtica espanyola". En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Sánchez va confirmar aquesta informació, avançada per El País, sense oferir més detalls sobre aquest tema. En aquest sentit, fonts d'Unidas Podemos assenyalen a Público que, fins avui, no tenen constància que existeixi un esborrany sobre el projecte.

Per part seva, el PNB convida al Govern estatal a que aprofiti la seva iniciativa, ja que si elabora un text des del principi, amb tots els procediments que això comporta (redacció de la norma, consultes preceptives, aprovació de l'avantprojecte en el Consell de Ministres i la tramitació ordinària en el Congrés), la reforma de la llei es retardaria durant molt més temps. "Es pot treballar sobre el nostre text, i a partir d'aquí intentar arribar al màxim consens possible. De l'altra forma és molt poc probable que arribi a culminar-se la tramitació de la llei en aquesta legislatura", adverteix la formació jeltzale.

Si el Govern presenta finalment la mesura, es donaria la circumstància que convergirien dues iniciatives sobre el mateix assumpte en el mateix òrgan parlamentari. Per això, la Comissió Constitucional (la que té la competència legislativa plena en aquest cas), haurà de decidir si inclou la proposició del PNB en el projecte de llei o opta per una iniciativa.