Les seleccions de Catalunya i Palestina omplen l'Estadi Olímpic Lluís Companys de solidaritat

Els voltants de l'Estadi Olímpic Lluís Companys respiraven avui una intensitat poc habitual per un amistós de futbol. I és que avui no es tractava només d'un partit o de la tornada de la selecció catalana al terreny de joc, sinó d'un acte de solidaritat internacional i de reivindicació política clara. Un esdeveniment carregat de compromís que ha ajuntat Catalunya amb la selecció de Palestina, després que aquesta visités diumenge el País Basc per jugar contra la selecció d'Euskal Herria.

El partit benèfic, organitzat per la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la plataforma Act X Palestine, s'emmarca en l'inici de la gran campanya internacional engegada per col·laborar en la reconstrucció de Gaza. Tots els diners recaptats aniran destinats a la causa.

 L'aficionat, amb la selecció i amb Palestina  

Abans del partit ja s'havia superat les 23.000 entrades venudes, i l'afluència de gent a l'esplanada de Montjuïc era constant, i finalment una mica més de 30.000 persones han omplert bona part de l'Estadi lluís Companys de solidaritat. Amb el sol marxant i un ambient festiu i familiar, milers d'aficionats i aficionades han pujat a l'anomenada muntanya màgica no només per donar suport a la selecció nacional, sinó sobretot per donar suport a una causa que ha unit a gran part de la societat catalana: el suport a Palestina en contra del genocidi perpetrat per l'estat d'Israel.

L'Adrià Martín, de 42 anys, té clares les seves raons: "Venim perquè l'esport serveixi per unir i per reivindicar", explicava, afegint que trobava a faltar que l'equip de Gerard López jugués partits. La Maria, de 21 anys, visita per primer cop l'Estadi Lluís Companys emocionada: "Que la selecció catalana serveixi per denunciar injustícies m'enorgulleix com a catalana", etzibava, envoltada d'una senyera. Acompanyada d'ella, el seu pare, el Lluís, de 62 anys, que anava una mica més enllà amb el paper que ha de tenir l'equip català: "Ja n'hi ha prou que no puguem jugar partits oficials. Volem que la selecció catalana pugui jugar els mundials o les Eurocopes".

Aquesta és una de les reivindicacions principals que s'han sentit al llarg de la jornada i del partit. La sensació que feia temps que l'equip no jugava i que la reivindicació històrica de l'oficialitat internacional no s'ha complert ha fet que la majoria dels aficionats aprofitessin l'ocasió. Cal recordar que en l'acord d'investidura entre ERC i el PSC es contemplava "treballar" per assolir l'oficialitat de l'equip.

Ahir mateix, de fet, sota la pancarta "Una Nació, una Selecció", es va fer una fotografia de germanor a les quatre barres de les columnes de la plaça d'Espanya amb el seleccionador i representants institucionals i polítics, com Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, o Josep Rull, president del Parlament de Catalunya.

Més enllà de la reivindicació nacional l'estadi també ha estat visitat per refugiats palestins o persones amb familiars al país aniquilat per Israel. I la seva emoció era clarament diferent, més a flor de pell. La Fátima, de 44 anys, acompanya el seu fill, el Mahmoud, de 14. Amb el mocador palestí i la bufanda feta per l'ocasió, en què s'anuncia el partit, i dirigint-se en anglès, ens explica la conjunció de tristor i alegria que viu: "Avui recordem als nostres, i veiem a grans lluitadors molt a prop. Però alhora ens emocionem perquè veiem que el món encara ens escolta", ens explica. Agafada de la mà amb el seu fill, entra a l'estadi per la porta 22. I la suma de catalans que també han dut el mocador era elevada, com també ho ha fet avui Gerard López, el seleccionador nacional, en la fotografia oficial amb l'entrenador palestí.

 La gespa, testimoni de l'emoció  

I un cop entrats al camp, amb una gespa que ja s'acomiada del FC Barcelona, els actes culturals i musicals s'han fet protagonistes del focus públic. Amb més de 800 persones mobilitzades, diverses colles del teixit associatiu i de la cultura popular del país han desfilat pel camp. Després, ha sonat l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors, que ha estat interpretat per una coral dirigida per Selma Bruna i interpretada per components del Cor A-balad. A més, 's'han pogut veure actuacions d'artistes com Ven'nus o Ginestà.

I amb els jugadors ja trepitjant la gespa, envoltant el cercle del mig del camp, ha arribat un dels moments més colpidors de la nit. Per la megafonia s'ha anunciat un minut de silenci per les víctimes del genocidi, mentre El Cant dels Ocells, interpretat en directe, sonava de fons. Un silenci sepulcral i molt sentit.

 No tot ha estat fàcil  

Al llarg del matx s'ha pogut observar un mosaic desplegat amb la conjunció de les banderes catalana i palestina, i tot i que no s'ha omplert l'estadi (l'hora i el dia entre setmana ho posaven molt difícil) els organitzadors s'han mostrat satisfets. La raó és que no ho han tingut gens fàcils. Fins a mitjans de la setmana passada el partit no es va convocar oficialment al Lluís Companys, i els compromisos esportius d'aquest cap de setmana al País Basc no han donat marge a trobar una data més adient per poder omplir la capacitat d'aforament.

Des de l'organització admeten que han patit, però que el resultat final "fa patxoca". I, al cap i a la fi, el més important ha estat la solidaritat i el servei a la causa palestina (amb un rerefons de pujada de l'autoestima del país clar). El seleccionador palestí, a la prèvia del partit, tenia molt clar l'objectiu: "La gent a Palestina ens deman que enviem un fort missatge a tothom, perquè no tenim gaires mitjans per explicar el patiment del nostre poble i el futbol és una gran oportunitat", comentava. A més, afegia que després de l'històric dia que van viure al País Basc diumenge, no esperava menys d'avui: "Estem feliços de ser a Catalunya i estem segurs que aquest dimarts és un dia històric per al futbol palestí i català". Al final, Catalunya es va imposar al marcador 2-1 però a la grada el resultat era el de menys, ha guanyat la solidaritat per golejada.