Les platges nudistes es tapen amb banyador

Els banyadors estan conquerint algunes de les platges nudistes més emblemàtiques de Catalunya, com ara la Illa Roja (Begur) i Waikiki (Tarragona). Aquesta és la tendència generalitzada en els darrers anys i que, amb l’estiu de 2019 en el seu zenit, ha tornat a provocar les queixes dels usuaris naturistes. Tant és així que a principis de juliol van realitzar cadenes humanes simultànies a totes les platges nudistes de la costa del Principat, de Portbou a l’Ebre, per reivindicar el seu terreny. Van aplegar 1.900 manifestants, a més a més de realitzar un cens de persones despullades en aquell mateix instant al conjunt de platges, tot comptabilitzant devers 6.000 nudistes.

“La clau és que les platges naturistes acostumen a ser verges, sense construcció al seu voltant... I acaben sortint a totes les guies i revistes de viatge”, explica Segimon Rovira, president del Club Català de Naturisme. I és que en els anys 70 i 80, quan es consolida aquesta cultura, s’opta per espais on no hi hagi hotels. I per tant s’eviti la presència indesitjada de tafaners als voltants. I al revés: amagar els nudistes en racons allunyats, per no embrutar la moral catòlica. D’aquí que, amb la construcció massiva del litoral que ha comportat el pas dels anys, les platges nudistes han esdevingut espais naturals cada vegada més privilegiats.

La incomoditat que els turistes es facin fotos a l’Illa Roja

Segons les queixes rebudes pel Club Català de Naturisme, la presència de ‘tèxtils’ també ha crescut a Boadella (Lloret de Mar) i Cala Becs i La Savina (Tarragona), a banda de la ja esmentada Waikiki (el nom real és Cala Fonda, però popularment és més coneguda amb la referència hawaiana). Cal fer esment especial a l’Illa Roja (Begur), ja que la incomoditat pels banyistes nudistes és doble: no només estan envoltants de cada vegada més banyistes amb banyador, sinó que centenars de persones recorren diàriament aquest tram del camí de ronda del litoral de Begur (tot aturant-se a contemplar la bellesa de la icònica roca ‘roja’ i fent fotos de la platja nudista i els seus usuaris).

“Quant més gent hi ha amb banyador, més incòmode et sents”, explica Rovira. Els principals grups socials que estan envaint aquestes platges són les colles de joves (tant adolescents com en la vintena) que pateixen més pudor a la nuesa. I és que la pressió estètica sobre els nostres cossos juga un paper fonamental en aquest debat, degut a la baixa autoestima i vergonya que sent una gran part de la població envers els seus genitals i el cos nu en general.

Insults contra els nudistes: “fora d’aquí, conill!”

El president del Club Català també reconeix “comentaris despectius” contra els nudistes. Ho corroboren alguns dels testimonis recollits. El jove terrassenc Màrius Intente, per exemple, explica com s’estava llevant la saladina a unes dutxes d’una cala d’Eivissa i de tot d’una li van tallar l’aigua. “Llavors va sortir la dona del xibiu i em va dir ‘conill, fora d’aquí’. I és clar, entre que vas en pèl i que et renyen, doncs va ser violent”. Intente creu allà on es produeixen més escenes de tensió és a les platges que compten amb un bar o xibiu: “Et diuen que allà hi ha nens, com escandalitzats, quan els nens són els primers als quals els importa un pebrot anar despullats”.

A Menorca també s’ha constatat un retrocés de la pràctica naturista. “A Cala Macarelleta cada vegada és més difícil veure gent en pilotes”, diu, per afegir de seguida que hi ha un cert factor psicològic: “Si no veus pràcticament ningú sense banyador, doncs la gent se l’acaba posant”. Més complicades han estat altres escenes, com la viscuda a una cala de Sa Ràpita (Mallorca), quan una dona va amenaçar un grup de naturistes valencians amb telefonar la Guàrdia Civil i fins i tot va amagar amb llençar-los una pedra.

Un altre naturista, jove però veterà en la recerca d’espais, és el cornellenc Txus Garcia. “És cert que hi ha platges en les que acabes sent minoria, com la de Sant Pol, malgrat que entre setmana encara hi ha molta gent naturista”, explica. Entre les platges que més li agraden destaca el Torn (l’Hospitalet de l’Infant) i el Trabucador (Delta de l’Ebre), totes dues a la demarcació de Tarragona. “Són de les poques platges nudistes grans, llargues, no pas una cala petitona”. En aquest grup de ‘caletes’ inclou Montgat, que “just deu fer 100 metres”. També destaca la zona específica al Remolar (Prat de Llobregat), que està ben senyalitzada. De fet, Garcia destaca que senyalitzar correctament és la clau de l’èxit. “No només ha de quedar-hi clar que es tracta d’una platja naturista, sinó que també ha de dir que el banyador hi està prohibit”, defensa García com a mesura de protecció.

Altres problemàtiques que troben els usuaris és la poca quantitat d’espais oficials per fer naturisme i les limitacions que pateixen. Com ara l’explicada per Martí Cardús, qui es queixa de la manca d’adaptació dels espais a la presència d’animals. I concretament del seu gos. “O vaig a una platja de gossos o a una nudista, però a les dues a la vegada no es pot”, lamenta. “I per mi és un problema, perquè em limita molt”.

El Síndic demana als ajuntaments que habilitin platges nudistes

Tant aquest tipus de queixes com altres peticions del Club Català de Naturisme  (que funciona, en part, com un grup de pressió davant les administracions públiques) han forçat una intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya, en la qual dona la raó clarament a les queixes formulades pels banyistes, reconeixent que aquests no són tractats amb equitat, ja que mentre que a les platges nudistes no s’exclou als “banyistes tèxtils”, alguns ajuntaments sancionen als nudistes que van a platges no nudistes.

De fet, Rafel Ribó va emetre aquest hivern un informe en el que reconeix de facto el dret a practicar nudisme: “Atès que les persones nudistes no estan condicions d’igualtat amb les persones banyistes tèxtils, cal fer una discriminació positiva cap a aquest col·lectiu, de manera que hi hagi zones d’ús preferent per al nudisme on se’n faci una defensa i una promoció actives”. I llança un avís als consistoris catalans: “Cal que tots els ajuntaments de Catalunya revisin la regulació del nudisme en les ordenances municipals respectives, d’acord amb els criteris i les recomanacions d’aquesta resolució”.

No tots els ajuntaments hi col·laboren

Ara bé, s’està complint aquesta directriu del Síndic català? Sempre segons Segismon Rovira, ajuntaments com El Vendrell no hi estan col·laborant, quan podrien habilitar la zona de Les Madrigueres. Ni ho fa Palamós, amb Cala Castell. Rovira també critica que el consistori de Begur es negui a senyalitzar correctament l’Illa Roja (que hi pertocaria, degut a la gran quantitat d’afluència tèxtil). I destaca que Barcelona no ha atès les seves demandes. Per contra el president del CCN destaca Santa Susana (Maresme) i l’ajuntament de Tarragona com a consistoris que sí que han fet polítiques de protecció. “No depèn del color del partit polític”, conclou.

Algunes d’aquestes mesures correctives són, per exemple, les que limiten l’impacte de tafaners i agressors sexuals. El mateix Síndic ho recomana al seu informe: una dona que pren el sol nua no pretén provocar cap tercera persona i no és responsable de la conducta que aquesta altra persona pugui tenir. Cal garantir que les dones puguin exercir aquesta pràctica sense tafaners que els causin cap tipus d’incomoditat”.

El problema dels tafaners també ha afectat sempre la platja de la Mar Bella (Barcelona), on fins i tot s’hi van detectar agressors amb prismàtics. D’aquí una campanya de denúncia, amb xiulets inclosos, per alertar de la seva presència i expulsar-los.

Piscines nudistes: l’experiment Terrassa

No és molta, però hi ha vida nudista més enllà de la mar. Per exemple, a certs allotjaments. A Catalunya existeixen dos càmpings nudistes, ubicats a Platja d’Aro i l’Hospitalet de l’infant. Així mateix, les piscines cobertes Picornell –de Barcelona- fa anys que s’hi va habilitar una franja horària nudista setmanal. Basat en aquest model, la CUP va proposar un pla pilot a l’Ajuntament de Terrassa habilitar una franja nudista de dues hores setmanals, durant la temporada d’estiu, a les piscines públiques. Finalment s’han implantat dos dies sense banyador (tal com es fa a Madrid), tot i que amb un seguiment escàs.