Les llars d'origen estranger de Barcelona destinen més del 40% dels ingressos a l'habitatge, més del doble que les autòctones

Les llars d’origen estranger de Barcelona destinen de mitjana un 41,6% dels seus ingressos a cobrir les despeses d’habitatge, mentre que les llars autòctones hi dediquen un 18,5%. Ho recull el primer informe de l'Observatori de les Migracions i el Refugi que s'acaba d'impulsar des de l'Ajuntament, i que s'ha presentat aquesta setmana. L’alt cost dels lloguers és determinant per explicar aquestes diferències: més del 70% de la població migrant viu en aquest règim de tinència, mentre que aquest percentatge és inferior al 20% entre la població nascuda a l’Estat.

L'Observatori vol ser un instrument a través del qual el consistori disposi d’informació detallada de les dinàmiques migratòries i el seu impacte en la ciutat. A través d’informes que tindran una periodicitat anual, s’abordaran les diferents dimensions del fet migratori, que ajudin a guiar polítiques públiques més efectives. El primer informe és un "punt de partida" i ofereix una radiografia detallada de la realitat migratòria a Barcelona i posa en relleu dades significatives que han de guiar les actuacions municipals. 

Segons aquestes dades, el 2023 el 31,3% de la població resident a Barcelona és nascuda a l’estranger, gairebé una de cada tres persones. L’any 2000, en canvi, només representaven un 5%. La nacionalitat més nombrosa entre les persones residents estrangeres a Barcelona és l’argentina (8,1%), seguida de la colombiana (7,4%) i la peruana (6,8%). A més, prop de dos terços de la població nascuda a l’estranger es concentra al voltant del centre històric (Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc), el litoral (Sant Martí) i la zona nord (Nou Barris).

L'informe també apunta que la població estrangera es troba majoritàriament en edats centrals d’activitat. En les franges de població entre 25 i 39 anys hi ha més persones nascudes a l’estranger que a l’Estat espanyol. Concretament, en les franges d’edat dels 25 als 29, dels 30 als 34 anys, i dels 35 als 39 anys, les persones nascudes a l’estranger són majoria entre les residents a la ciutat de Barcelona (56,4%, 59,7% i 54,8% respectivament).

Segons el document, hi ha concentració de migrants en sectors professionals de baixa qualificació i alts nivells de precarietat. Apunta que un 29,5% de la població activa assalariada a la ciutat de Barcelona és de nacionalitat estrangera. Pels autors, aquesta tendència reflecteix l’augment de la immigració a la ciutat en les darreres dècades, així com la vulnerabilitat estructural de la seva inserció laboral. 

El cas del treball domèstic és especialment significatiu: el 60,5% de les treballadores de la llar i les cures són estrangeres, en un sector altament feminitzat, precaritzat i amb escassa cobertura de drets socials. A més, el 47% dels assalariats a l’hostaleria són de nacionalitat estrangera, mentre la seva presència és inferior a la mitjana en sectors amb millors condicions laborals. En general, la població d’origen estranger ingressa rendes més baixes i està més exposada a la pobresa.  

Segons una nota de premsa de l'Ajuntament, els mecanismes de protecció social són menys eficaços amb la població d’origen estranger. La proporció de persones d’origen estranger en risc de pobresa o exclusió (taxa AROPE) és del 44% abans de rebre ajudes públiques i del 39% després. Entre les persones autòctones, per contra, la mateixa taxa abans de les transferències públiques és del 44,5% i després és del 12,7%.

L'informe també alerta que hi ha un alt nivell educatiu de la població estrangera a Barcelona, però es troben barreres que impedeixen la plena utilització de les seves qualificacions. El nivell educatiu de la població amb nacionalitat estrangera empadronada a Barcelona és superior al de la població amb nacionalitat espanyola. Tot i això, també destaca que l’alumnat d’origen estranger té una presència notable en les etapes obligatòries, però es redueix dràsticament en els estudis postobligatoris "de més prestigi". 

 La percepció social de la migració  

L'informe també apunta que la percepció social de la migració està marcada per visions contradictòries sobre el seu impacte i sobre el procés d’integració. La migració és vista com a font de riquesa econòmica i cultural, i alhora com a possible amenaça social. Tot i reconèixer-ne els motius legítims i la contribució laboral, quan la seva presència es percep com excessiva, sorgeixen sentiments de saturació i rebuig. 

"Aquest biaix perceptiu genera prejudicis i tensions que poden dificultar la convivència", admet una nota de premsa de l'Ajuntament. Paral·lelament, la integració es concep de manera reduïda, centrada només en l’adaptació cultural i laboral dels migrants. D'altra banda, el 94% de les persones de nacionalitat estrangera i el 87,7% de les de nacionalitat espanyola valoren positivament o molt positivament la diversitat d’orígens.