De les indústries als pisos de luxe: el litoral que Badalona somniava

La memòria és força selectiva i, moltes vegades, costa recordar el temps que una ciutat ha estat esperant un gran projecte urbanístic. Aquest estiu es compleixen 10 anys de la inauguració del Passeig Marítim de Badalona, un tram d’1,2 quilòmetres del total de 5 d’un litoral urbanitzat entre la platja i un conjunt de blocs de pisos construïts a primera línia de mar. S’ha convertit en una nova centralitat a la ciutat, un passeig ple de negocis de restauració i milers de ciutadans que hi caminen diàriament. Un canvi de fesomia d’un litoral que passava d’estar ple de fàbriques fumejants amb el so de les sirenes que tant l’havien caracteritzat a convertir-se en una zona de luxe.

Però Badalona va estar molts anys esperant aquest passeig, tants que el mateix alcalde d’aleshores, el popular Xavier García Albiol, assegurava que era "un deute històric amb Badalona". I és que els diners per finançar-lo provenien del Ministeri de Medi Ambient i l’ajuntament va haver d’estar pendent durant molts anys de si el projecte local s’incloïa en els pressupostos de l’Estat. Per aquest motiu, tot i projectar-lo a inicis de segle, al costat de la construcció del port i dels habitatges del nou front marítim, no va ser fins al 2012 quan es va materialitzar.

"Va ser una fita que vam aconseguir entre tots, els veïns i els representants de l’Ajuntament"

"Va ser una fita que vam aconseguir entre tots, els veïns i els representants de l’Ajuntament", recorda Aniceto Ramírez, cofundador de l’Associació de Veïns del Front Marítim. Els primers pisos que es van aixecar es van començar a construir l’any 2002 i al 2004 ja estaven habitats. Va ser l’any en què Ramírez hi va anar a viure, traslladant-se amb la seva família des del barri de Lloreda. Tot just s’inaugurava el port esportiu i pesquer de Badalona però davant de casa seva el que hi havia era un mur que separava els habitatges de la platja. Era el que protegia les indústries dels temporals. "Durant els primers cinc anys vam haver de conviure amb aquest mur, es van fer unes escales de fusta per pujar i baixar i poder accedir a la zona de bany", recorda Ramírez.

El Ricard Navarro també fa 18 anys que viu al front marítim. Va anar a viure a un dels primers edificis que es van construir. "Teníem davant de casa un passeig sense urbanitzar, era tot molt salvatge", recorda Navarro, "la construcció del passeig va ser una gran millora per a la zona i per a tota Badalona".

El millor i pitjor dels vestigis industrials

Els nous veïns van haver de conviure durant molt temps amb els vestigis industrials. La descontaminació de la zona va ser una de les tasques més importants ja que entre les fàbriques que van estar en funcionament s’hi trobava la Campsa, on hi desembarcaven vaixells petrolífers. D’aquí sorgia el pantalà que es va construir per rebre les embarcacions, l’anomenat Pont del Petroli i que l’any 2009 es va obrir a la ciutadania com a passeig que s’endinsa al mar (i que es troba tancat des que el temporal Gloria del 2020 el va partir en dos).

Ara, dempeus, només queden dues fàbriques. Una, la CACI, un edifici que havia d’acollir el Museu del Còmic i la Il·lustració però que, després d’anys d’espera, continua buit. L’altra fàbrica és l’Anís del Mono, de fet l’única que continua activa. "Hi havia veïns que no la volien", lamenta Aniceto Ramírez que recorda com un grup de veïns van batallar per defensar la continuïtat d’una empresa que ha portat el nom de Badalona arreu del país. Fins i tot, l’any 2007 quan van crear l’Associació de Veïns del Front Marítim van decidir nomenar president d’honor el gerent d’Anís del Mono per incloure la fàbrica al nou entorn que s’estava creant.

"Sembla que Badalona s’acabi al port, aquesta zona no ha millorat gens"

Aquests són alguns dels beneficis que la zona n’ha extret del passat industrial. Però encara queden inconvenients. A l’altra banda del port, la Platja de la Marina no es va poder obrir fins fa un any a causa de la contaminació de la sorra. Encara contenia elements provinents de les indústries que havien funcionat a la zona. Va trigar molts anys en descontaminar-se. Al costat, la Platja de la Mora, es va veure afectada pel temporal Gloria del gener del 2020 ja que va provocar el trencament del col·lector de Llevant i més tard es van trobar elements contaminants al passeig marítim. "Tot això va provocar una crisi que va deixar la zona a mitges", denuncia José Antonio Hernández, de l’Associació de Veïns de La Mora. Ell viu a aquest nou barri des de fa 16 anys quan es va construir el primer bloc de pisos. "Sembla que Badalona s’acabi al port, aquesta zona no ha millorat gens", lamenta Hernández.

Poca connectivitat i molta brutícia

Deu anys després de la inauguració del Passeig Marítim, el veïnat creu que encara hi ha molts serveis per millorar. Un d’ells és el de la mobilitat. Un autobús que recorre l’Avinguda Eduard Maristany és l’únic transport públic del que disposen els veïns per traslladar-se a altres barris de Badalona. "Representa que passa cada 15 minuts però a vegades t’hi esperes 20 o 25 i encara no ha passat", diu la presidenta de l’Associació de Veïns del Front Marítim, Eva Castilla.

"No volem que això es converteixi en un Port Olímpic"

Fa anys que es va projectar el perllongament del Tramvia des de l’estació de Sant Adrià de Besòs fins a l’estació de Badalona, passant pel port. Però la ciutat encara l’espera. El veïnat creu que millorarà la connectivitat però també temen que això signifiqui un allau més gran de persones al barri. "No volem que això es converteixi en un Port Olímpic", assegura Castilla, "volem un ambient familiar, no més botellots o gent fent soroll fins les 3 de la matinada".

L’augment de banyistes i ciutadans que passegen per la zona també ha fet incrementar l’oferta de restauració. Però el que no han augmentat són els contenidors. "Els restaurants tiren les escombraries als contenidors dels veïns i és impossible", diu la presidenta de l’entitat veïnal. La brutícia els preocupa, i molt. "Distingiràs fàcilment qui és veí o qui ve de fora perquè el veí el veuràs recollint papers de terra constantment", explica Aniceto Ramírez. Assegura que un dissabte hi poden passar fins a 70.000 persones per un passeig que fa deu anys només n’acollia pocs centenars. "Necessitem més seguretat i més neteja", diu Ramírez.