CRISI MIGRATÒRIA A CEUTALes devolucions en calent tensen de nou el Govern espanyol en mig de la crisi migratòria de Ceuta

El de la immigració és un dels conflictes latents en el si del Govern espanyol de coalició, igual que el de la monarquia o el d'unes certes posicions respecte a la política exterior. Aquest tipus de conflictes són habituals i no solen enterbolir la convivència entre el PSOE i Unidas Podemos a l'Executiu, tret que es produeixi una situació excepcional o fora de l'ordinari, i la crisi migratòria i humanitària que aquests dies es viu a Ceuta i Melilla ho és.

Dos dies després que comencessin a arribar persones procedents del Marroc de manera massiva a la costa de Ceuta, les reaccions dels dos socis del Govern espanyol han estat diferents. En les primeres hores, tant el ministre de l'Interior com el president del Govern es van afanyar per mostrar contundència i enviar missatges que garantien el control primerenc dels fluxos migratoris a les ciutats autònomes.

En aquesta línia, tant Pedro Sánchez com Fernando Grande-Marlaska (que es van desplaçar dimarts a Ceuta i Melilla per coordinar la situació) es van comprometre a ser "fermes" i a retornar amb la màxima celeritat a les persones que han arribat de manera irregular en els últims dies a l'Estat espanyol després que el Marroc relaxés el seu control fronterer.

"El Govern serà contundent en la defensa de les nostres fronteres" va assegurar el titular d'Interior el dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. "La meva prioritat és garantir el control del trànsit de la frontera amb el Marroc, dotar a Ceuta de tots els recursos necessaris i procedir a la devolució immediata de tot aquell que hagi entrat il·legalment a Ceuta i Melilla", va afegir el president en una declaració institucional que va pronunciar tan sols uns minuts després de la intervenció de Marlaska.

En canvi, les dirigents d'Unidas Podem a l'Executiu estatal han centrat el focus a destacar el drama humanitari d'una crisi que consideren diplomàtica i a demanar "respecte per als drets humans" en la gestió que Interior i altres ministeris estan desenvolupant.

"Hem de cenyir-nos a l'estricte compliment de la legalitat internacional quan parlem de menors. Recordem que parlem de persones, de drets humans", va defensar el dimarts la vicepresidenta tercera de Treball, Yolanda Díaz. Una posició compartida per la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, que a més va demanar una "reflexió per pensar la política migratòria de l'Estat espanyol i d'Europa i articular vies segures i legals per migrar, perquè el contrari són aquestes crisis humanitàries".

Tensió per la construcció d'un CIE a Algesires

Des d'Unidas Podemos s'ha evitat fer qualsevol crítica pública a la gestió d'Interior o del Ministeri d'Exteriors, i Belarra va assegurar aquest mateix dimecres que hi havia una bona coordinació en el si del Govern estatal per abordar una crisi que va definir com a "molt complicada". No obstant això, les tensions existeixen i en l'espai confederal no ha agradat que s'hagi recorregut a les devolucions en calenta, sobretot en el cas dels menors no acompanyats.

A última hora d'aquest dimecres eren gairebé 6.000 els immigrants retornats al Marroc, segons el Ministeri de l'Interior (es calcula que han arribat unes 8.000 persones des del Marroc a Ceuta en aquesta crisi migratòria). "El que estem veient són devolucions i el que diu la legislació del nostre país és que s'han de fer amb vigilància judicial", va advertir aquest dimecres Belarra en una entrevista en televisió.

Les ministra de Drets Socials va mantenir aquest dimecres una reunió amb les comunitats autònomes per reallotjar als menors migrants en els diferents territoris amb l'objectiu d'alleujar la pressió que en aquests dies es viu a Ceuta (el seu ministeri va proposar a les autonomies acollir ja a 200 migrants que són a la ciutat autònoma). Preguntada per la seva posició sobre aquestes devolucions, no va voler anar més enllà de l'advertiment sobre la vigilància judicial, però sí que va deixar anar que la seva posició, i també la d'Unidas Podemos, era coneguda.

El partit lila sempre s'ha mostrat en contra d'aquesta pràctica i han demanat la seva derogació a través de la reforma de la denominada Llei Mordassa. El novembre del passat any Unidas Podemos va criticar que es donés llum verda a la construcció d'un nou centre d'internament d'estrangers (CIE) a Algesires, un projecte pressupostat en més de 21 milions d'euros; aquest fet es va aliar amb la validació del Tribunal Europeu de Drets Humans al rebuig en frontera, anul·lant una condemna que l'Estat espanyol havia rebut per utilitzar aquesta pràctica a Ceuta i Melilla.

Els de Pablo Iglesias van expressar llavors la seva preocupació perquè l'aval del tribunal europeu establís jurisprudència en el Tribunal Constitucional i, a més, fomentés aquesta pràctica en el Ministeri de l'Interior dirigit per Marlaska. En aquest sentit, Belarra (llavors secretària d'Estat de l'Agenda 2030) va demanar establir a l'Estat espanyol "un procés de devolució que compleixi amb els drets humans i permeti identificar a nens i nenes, a dones víctimes de tràfic i a sol·licitants d'asil, i prohibir la pràctica d'obrir la porta de la tanca i expulsar".

Encara que en públic les dirigents d'Unidas Podemos al Govern estatal s'han limitat a demanar "respecte per als drets humans" i a tractar de gestionar pel seu compte àrees competencials determinades de la crisi migratòria (com el reallotjament de menors), en privat el malestar per les devolucions en calent és evident, encara que no està previst que esclati i provoqui un conflicte entre els socis, almenys de moment.

Escrupolós compliment dels Drets Humans

Des de la part socialista del Govern espanyol s'insisteix que s'està sent escrupolós amb el compliment dels Drets Humans en aquesta crisi, però, alhora, es recorda que la normativa europea contempla les anomenades "devolucions en calent" i que també van ser avalades pel Tribal Constitucional, excepte per als menors d'edat.

Fonts socialistes consultades asseguren que és el mateix Govern estatal el màxim interessat a no vulnerar la legalitat ni en aquest aspecte, ni en cap altre; alhora que intentar que no es produeixin situacions de violència o enfrontament que puguin agreujar el conflicte. No obstant això, es considera que aquesta pràctica de les "devolucions en calent" és l'única solució per afrontar el problema en una situació tan extrema com la que s'ha viscut a Ceuta els últims dies.

Aquestes fonts creuen per això que no hauria de ser aquest assumpte objecte d'un nou enfrontament en el si de l'Executiu estatal, sobretot, per la gravetat de la situació.