Les darreres inundacions al Montsià enceten el debat d'expropiar i enderrocar habitatges en zones inundables

Expropiacions, desconstruir, enderrocar, desplaçaments climàtics... Són paraules que ja comencen a ressonar als pobles més afectats pels cada vegada més habituals -i violents- temporals, que provoquen importants inundacions. En els darrers dies hem vist imatges desoladores i escenes de pànic a molts municipis del Montsià degut a l'última barrancada, la del 12 d'octubre: carrers enfangats, baixos i cases inundades, cotxes amuntegats, rescats in extremis i carreteres destrossades. 

Una situació que en els darrers anys -el 2018, el 2021, el 2023 i, ara, el 2025- s'ha repetit masses vegades en municipis com Alcanar, Santa Bàrbara, el Godall, la Ràpita o Amposta. Tal com assenyalen els experts, l'efecte de l'emergència climàtica en l'agressivitat i devastació d'aquests temporals -relativament comuns en el clima mediterrani- és evident, però el problema de fons és la urbanització al mig de barrancs o a prop de zones inundables durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, com és el cas d'Alcanar Platja i la Ràpita. 

Un pla d'execució a llarg termini"

Segons els experts, la solució pels territoris ubicats en zones inundables passa per planificar i executar polítiques d'adaptació a l'emergència climàtica que comporten trasllar línies ferroviàries, reformar passejos marítims i, fins i tot, tirar a terra edificis en les zones de més risc d'inundació on no s'hi hauria d'haver construït mai. "Cal fer un mapa de punts crítics i una anàlisi global d'una zona concreta per fer intervencions locals però coherents entre elles dins un pla d'execució a llarg termini", detalla Carles Ibáñez, director científic del Centre en Resiliència Climàtica (CRC), un espai dedicat a impulsar la recerca i la innovació en l'adaptació a l'emergència climàtica. 

"No s'hauria de tornar a reaccionar simplement reconstruint el més ràpid possible. No hi ha més remei que actuar d'una forma més proactiva", conclou l'expert. En aquest sentit, i arran dels últims aiguats, el Govern ha aprovat un pla director que fixa les actuacions en una sèrie de cursos fluvials de les comarques del Montsià i el Baix Ebre, amb l'objectiu de restituir els danys causats per la borrasca Alice i reduir, de manera estructural, els riscos d'inundació. S'hi destinaran un total de 37,5 milions, que es duran a terme de manera progressiva en els pròxims cinc anys.  

No s'hauria de tornar a reaccionar simplement reconstruint el més ràpid possible, calen canvis estructurals

Els treballs previstos consistiran en la construcció de basses de laminació, ampliar i recuperar l'amplitud de la llera, millorar els endegaments, la protecció de talussos, i també tasques de manteniment i conservació de lleres en els trams afectats. Però més enllà d'aquestes actuacions, per primera vegada, el Govern ja estudia l'enderroc de cases que en els darrers anys s'han inundat diverses vegades. Es tracta d'una desena de cases situades enmig del barranc del Llop, a la urbanització l'Estona d'Alcanar Platja (Montsià). 

La decisió de tirar a terra aquestes cases ja fa anys que es planifica a l'Ajuntament d'Alcanar. De fet, el febrer de 2024 es va constituir una taula tècnica amb experts per trobar solucions preventives a les recurrents catàstrofes per pluges torrencials i barrancades que pateix Alcanar, i ja va identificar "tres zones calentes" al municipi. A més del barranc del Llop a la zona del càmping dels Alfacs, també preocupava el Fondo de Jan i al barranc de les Cases.  

El consistori proposa renaturalitzar les urbanitzacions i traslladar els habitants del barranc del Llop. L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, destaca que els veïns han comprès la necessitat del trasllat: "En aquesta última barrancada, hi ha hagut 56 actuacions dels bombers de rescat, i dos d’elles in extremis. Tots els veïns ja tenen clar que han de marxar d'aquí", assegura, tot i que falta definir la qüestió econòmica i veure "com se'ls pot ajudar perquè aquest trasllat sigui el més còmode possible". 

Segons Roig, la paraula que ha utilitzat la Generalitat és "adquisició", però no sabem si serà una "expropiació o una compra" o una "permuta". "S'ha d'analitzar com s'ha de fer tot plegat", conclou. Pel que fa als terminis, l'alcalde vol que abans de la tardor de l'any que ve, "que és quan venen les pluges torrencials", "aquestes 10 famílies puguin estar fora de les cases i ja tinguin una alternativa".

En els darrers anys, el municipi ha executat obres clau per ser més resilients als aiguats i les pluges torrencials. Segons explica l'alcalde, s'han obert passos del passeig marítim de les Cases d'Alcanar al Fondo de Jan, s'han fet bases de laminació i un bypass a l'encreuament de la carretera N-340. A principi d'aquest mes d'octubre, es va aprovar l'enderroc del pou de la urbanització l'Estona i es preveu enderrocar també una central elèctrica al mateix lloc, i es farà una altra bassa de laminació a la part inferior del càmping.

"Un punt d'inflexió"

Tant Roig com Ibáñez, com Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i expert en planificació i ordenació territorial, creuen que l'últim temporal ha estat "un punt d'inflexió". Malgrat el canvi de "narrativa", Ibáñez apunta que "caldrà veure si això porta realment a fer un plantejament diferent en les intervencions al territori, d'adaptació de les infraestructures i de donar espai a l'aigua".

Què vol dir donar espai a l'aigua? Ibáñez explica que hi ha dos tipus d'intervencions. D'una banda hi ha infraestructures que es poden readaptar, dissenyar o modificar perquè l'impacte de la inundació sigui menor. Després hi ha casos en què simplement cal assegurar que els barrancs i la xarxa hidrològica tinguin prou espai. "A vegades això no implica adaptar infraestructures, sinó fer-ne de noves per reduir riscos, com per exemple, un pont que abans no existia", comenta. 

El director científic del CRC subratlla que calen "polítiques d'adaptació al canvi climàtic", però puntualitza que s'ha d'anar "cas a cas". "Hi ha casos molt evidents, com construccions al mig d'un barranc, o molt a tocar, o en zones molt baixes que s'inunden sovint i no poden desaiguar que poden requerir expropiació, però seran puntuals". "En molts altres, no es tracta tant d'expropiar com de redissenyar, modificar o canviar infraestructures, sobretot les que són públiques", detalla. 

En alguns casos no es tracta tant d'expropiar com de redissenyar, modificar o canviar infraestructures

Saladié creu que s'ha d'anar més enllà de les "solucions puntuals" i revisar la Llei de Política Territorial, que és de l'any 1983, per "incorporar totes aquestes noves variables de vulnerabilitat" davant de futurs temporals i inundacions, però també d'altres fenòmens provocats per l'emergència climàtica. L'expert aposta per elaborar nous planejaments territorials adaptats a aquestes noves circumstàncies per "donar una cobertura normativa, legal i de seguretat jurídica". 

Tot plegat, assenyala Saladié, ha d'anar "acompanyat de recursos públics". En aquesta línia, Ibáñez indica que "no és una cosa que es pugui fer en dos anys, segurament necessitem 10, 15 o 20 anys per executar modificacions que redueixin riscos", sentència. 

Refugiats climàtics o desplaçats urbanístics?

L'alcalde d'Alcanar comenta que les persones que viuen en aquesta desena de cases que es preveu enderrocar seran els "primers refugiats climàtics" del país. Ara bé, tant Saladié com Ibáñez comparteixen que és concepte que "s'ha d’utilitzar amb precaució". "Si és una construcció que està al mig d'un barranc, no ho consideraria 'refugiat climàtic', és mala planificació urbanística. En canvi, si la construcció estava a prop d'un barranc i ara, pel canvi climàtic, aquest porta més força i provoca danys, aleshores sí que tindria sentit", comenta Ibáñez.

"Més que refugiats climàtics serien desplaçats urbanístics, o víctimes d'un urbanisme irresponsable", explica Saladié, que remarca que el canvi climàtic ha accelerat aquests comportaments extrems, amplificat els danys i "ha posat en evidència que algunes construccions es van fer en llocs on no es podia construir i que no es corresponen amb la realitat hidrològica". 

Més que refugiats climàtics són desplaçats urbanístics, o víctimes d'un urbanisme irresponsable

Projectes urbanístics en zones inundables

En el cas concret de Catalunya, el 15% de la superfície urbanitzada es troba en zona inundable, ja sigui fluvial o marítima, segons l'informe RiskCat, que s'encarrega d'avaluar els riscos dels fenòmens naturals. El Baix Ebre i el Montsià, parts del litoral del Maresme i la Selva -sobretot el tram final del Tordera, entre Malgrat de Mar i Blanes-, les zones més properes al Llobregat -especialment al Delta- i al Besòs de l'àrea metropolitana de Barcelona, punts de l'Alt Empordà i zones de la ciutat de Lleida o Girona estan entre les de major risc d'inundació, en part també perquè la majoria tenen un elevat nivell d'urbanització. En total, hi viuen unes 700.000 persones, prop d'un 9% de la població de Catalunya. 

Malgrat el canvi de narrativa del Govern pel que fa a les zones inundables, es continuen projectant plans urbanístics en llocs susceptibles d'inundar-se, encara que sigui poc o molt poc probable. Al voltant de les Tres Xemeneies, a la desembocadura del Besòs, hi ha aprovat un pla urbanístic que preveu la construcció de 1.800 habitatges i 100.000 metres quadrats d'activitat econòmica, des d'un hub audiovisual fins a hotels i comerços.

A tocar del riu Llobregat també hi ha projectes urbanístics sobre la taula. Els més importants, els de Ribera Salines, a Cornellà, i el de l'Eixample, al Prat. Entre els dos s'hi han de fer uns 5.000 habitatges. Els mateixos que s'han d'aixecar, també, a Gavà, en el macroprojecte del Pla de Ponent. 

A Catalunya, el 15% de la superfície urbanitzada es troba en zona inundable, ja sigui fluvial o marítima

L'entitat ecologista GEPEC denuncia que s'està projectant una  planta de biogàs en una zona inundable del Godall (Montsià), un dels municipis que més ha patit les conseqüències de la darrera barrancada. "Cal aplicar el principi de cautela i no permetre res si no hi ha una evidència clara que els sòls no són inundables", reclamen.