Aquest article es va publicar fa 5 anys.
Les bonificacions fiscals disparen les instal·lacions elèctriques d'autoconsum
La supressió de l''impost al sol', la ràpida amortització de la inversió i la reducció de la burocràcia administrativa provoquen que Catalunya compti amb més de 6.300 punts de captació, segons l'Institut Català de l'Energia, i que sorgeixin noves iniciati
Barcelona-
La derogació de l'impost al sol el 2018, el gravamen que penalitzava l'autoconsum elèctric impulsat pel govern del PP, ha obert la caixa de pandora per a l'expansió de l'energia fotovoltaica a nivell ciutadà. Fins llavors, l'evolució de les instal·lacions d'autoconsum s'havia frenat en sec. Tres anys després, les plaques estan començant a conquerir de forma progressiva les cobertes de les cases unifamiliars i les naus industrials. Les bonificacions fiscals, els baixos preus de les instal·lacions i la simplificació dels tràmits administratius han servit com incentius per al desenvolupament d'aquests projectes.
Les dades extretes de l'estudi l'Autoconsum fotovoltaic a Catalunya, elaborat per Paula Rodríguez i David Villar, tècnics de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), mostren que les instal·lacions són més viables a les cases unifamiliars, en què la inversió i la gestió de l'energia es retornen en forma d'excedent a la xarxa elèctrica. L'informe de l'Icaen corrobora que "en els municipis amb un pes més important d'aquestes construccions i amb major nivell de renda per cada 1.000 habitants és on més presència tenen les instal·lacions d'autoconsum".
Les bonificacions d'impostos com l'IBI ha permès que el període d'amortització de la inversió hagi passat de set a tres o quatre anys
La bonificació de l'Impost de Béns Immobles (IBI) ha estat una de les mesures de Departament d'Empresa de la Generalitat que més ha contribuït al boom d'aquestes instal·lacions. L'Icaen recorda que ja l'apliquen 65 municipis catalans. Empresa assegura que la iniciativa ha precipitat la possibilitat que els ajuntaments redactin un model d'ordenança que ha suplert la manca de recursos per desenvolupar la normativa. Des del punt de vista del ciutadà, aquesta opció ha facilitat la rebaixa del període d'amortització de la inversió, que ha passat dels set als tres o quatre anys de mitjana.
L'inici de la transició energètica
Aquesta travessia cap a un nou model energètic ha anat acompanyada d'una empenta legislativa a nivell autonòmic i estatal. Així ho expressa el coordinador de la comissió d'autoconsum del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC), Pere Soria. L'entitat, que agrupa més de 200 empreses i entitats compromeses amb la sostenibilitat, també es dedica al disseny, la producció de l'equip, el muntatge i el manteniment d'instal·lacions que facilitin l'ús de les energies renovables. Soria al·ludeix al Reial Decret 244 / 2019, en què el Govern estatatal va regular les condicions de l'autoconsum i l'impuls de l'energia elèctrica. "La normativa ha permès que la transició energètica sigui una realitat, tot i que encara ens trobem obstacles a nivell local relacionats amb els requeriments dels models d'ordenança municipals".
Pel que fa al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec), que dibuixa un horitzó d'adaptació fins a l'any 2030, Soria parla d'"objectius ambiciosos". Indirectament, la pandèmia ha afavorit el desenvolupament de les instal·lacions d'autoconsum elèctriques. "Ha decrescut la demanda energètica i ha crescut la penetració de les renovables", recorda Soria. L'any passat es va tancar amb un percentatge rècord de producció d'energia verda, ja que aquestes van suposar el 45,6% del total. "Han passat la prova de foc durant els moments més durs del confinament per la Covid-19".
L'incentiu de la fiscalitat
El membre del CEEC advoca per prolongar les bonificacions fiscals perquè la transició sigui més efectiva. "Cal introduir l'harmonització sota el principi de qui contamina, paga, i plantejar que qualsevol mesura d'incentiu vagi encaminada a reduir els impostos que paga el ciutadà". Pere Soria aplaudeix la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (Miteco) de sol·licitar 200 milions d'euros dels Fons de Reconstrucció Europeus Next Generation per impulsar l'autoconsum elèctric i 250 més per facilitar l'eficiència energètica en poblacions de menys de 5.000 habitants. Ara, només falta el vistiplau de la Comissió Europea.
De la iniciativa ciutadana ha sorgit un projecte, promogut per l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Raimat, dependent de Lleida, que ha permès instal·lar 70 plaques fotovoltaiques a les teulades de la localitat, que permetran un estalvi del 50% en el rebut de la llum, aconseguint amortitzar la inversió en un termini màxim quatre anys. El repte ha estat possible gràcies a la fórmula de la compra veïnal col·lectiva.
A Raimat s'han instal·lat 70 plaques fotovoltaiques a les teualades, que permetran un estalvi del 50% en el rebut
El responsable de màrqueting i comunicació de Becquel (l'empresa encarregada de el projecte), Carles Rabada, explica que "hem intentat adaptar-nos a les necessitats de cada veí, que han acabat veient com és una realitat que funciona". La primera ronda d'instal·lacions va finalitzar després de l'estiu de l'any passat i ha rebut el suport de l'Ajuntament de Lleida, que a més de les tasques d'assessorament, aplicarà una rebaixa del 10% en l'IBI durant cinc anys. "Amb aquesta mesura, t'estan pagant gairebé la instal·lació", matisa Rabada.
A setembre de 2020, Catalunya comptava amb 6.377 instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic, fet que suposa una potència total de 68,57 MW. Aquesta suposa l'equivalent al subministrament de 22.440 habitatges durant una hora. L'Icaen apunta a un pes cada vegada més important de l'autoconsum domèstic. Ara, el repte pendent d'alguns ajuntaments és adaptar el decret de la Generalitat que autoritza l'exempció de la llicència d'obres per iniciar una instal·lació, sent necessària només la comunicació del projecte.
La factura de la llum s'encareix pel dèficit en renovables
Els enginyers industrials proposen que el Govern espanyol assumeixi la part del rebut que cobreix el finançament de l'energia verda
La seqüència es repeteix cada vegada que es produeix un temporal. En aquesta ocasió, a partir de la irrupció del Filomena, l'increment del preu de la llum en plena onada de fred reobre la ferida del debat tarifari i de la formació dels preus de l'electricitat. Bàsicament, el rebut puja per l'increment de la demanda, però també per un sistema d'assignació denominat marginalista, en què es penalitza a les energies més barates de produir, com les renovables, en el moment de la subhasta diària que estableix el valor mitjà de l'quilowatt per hora. Durant el temporal, va ser impossible generar energies alternatives, com l'eòlica o la solar, de manera que els preus encara van pujar més, ja que l'elèctrica es va quedar com a única opció.
De fet, el repte de el sistema actual de conformació de preus és introduir les renovables en el mercat per dotar-lo d'estabilitat. En el cas del Filomena, la producció d'energia fotovoltaica va caure un 40% en només una setmana, el que inevitablement encareix les tarifes pel monopoli subministrador.
Davant d'aquest panorama, el col·lectiu d'Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) coincideix que "la demanda és un dels factors de la pujada del preu de la llum". No obstant això, el president de la Comissió de l'Energia de l'entitat, Josep Maria Montagut, precisa que "estem pagant el poc desplegament de les energies renovables, que tenen una producció més econòmica". A aquesta combinació de motius, també s'afegeixen la major demanda, la posada en marxa de les centrals de cicle combinat (per la parada de les renovables) i l'augment del preu de el gas. Per aquesta raó, Montagut creu que unes de les solucions que s'hauria d'aplicar el Govern estatal, i que sembla que s'està plantejant, "és assumir la part de la factura de la llum que cobreix el finançament de les energies renovables".
La demanda d'electricitat va arribar al seu màxim històric a l'Estat espanyol fa dues setmanes. De totes maneres, Montagut considera que va ser una situació puntual, ja que en el mercat portuguès, que serveix com a indicador per a l'evolució de la península Ibèrica, la demanda també s'ha reduït. Per esmorteir l'augment temporal dels preus de la llum, les associacions de consumidors recomanen, entre altres accions, revisar a la baixa la potència contractada, el que permet un estalvi de fins a 50 euros anuals, reduint només un quilowatt per hora.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.