Un laboratori per dissenyar la lluita contra el canvi climàtic a Catalunya

El Centre de Resiliència Climàtica (CRC) d'Eurecat a Amposta ha posat en marxa el Living Lab Ebre Bioterritori, un espai creat per fomentar "la bioeconomia" a través de projectes participatius consensuats amb el territori. D'una banda, es treballa en definir propostes de noves infraestructures verdes, prioritzar-les i planificar-les per afavorir un desenvolupament sostenible, en aquest cas, del delta de l'Ebre. El laboratori també treballa, a través del BioResilMed, per formar els agents socioeconòmics en pràctiques "més sostenibles". El CRC tindrà aviat la nova seu a Amposta. Serà "l'edifici llavor", el primer que monitora el clima i la interacció dels seus usuaris i que es pot "desconstruir", una aposta per "generar zero runes".

L'acabat d'inaugurar Living Lab del Centre de Resiliència Climàtica d'Eurecat, amb seu a Amposta, ha iniciat els primer projectes per "fomentar la bioeconomia". Com ha detallat Nil Álvarez, investigador de la línia de Canvi Climàtic, un dels projectes en marxa és el PECT EbreBioTerritori, un programa per desenvolupar infraestructures verdes - com rutes ciclables, noves comunicacions o complements actius per al turisme sostenible -, que es treballen des del nou laboratori amb la participació i l'opinió de les actors territorials.

De moment, han fet un procés participatiu amb agents socioeconòmics, administracions, empreses i ciutadania per "recollir diferents propostes". Ara les han de prioritzar i fer un pla de desenvolupament que les administracions "puguin fer seu i dur a terme en un futur, de manera sostenible".

El Living Lab del CRC també tindrà "un paper rellevant" en el projecte BioResilMed, de la Fundació Biodiversitat, que es finança amb fons europeus Next Generation, i que vol "fomentar la bioeconomia dels paisatges mediterranis". La recerca des d'Amposta "se centra" en el delta de l'Ebre, però també formen part del projecte espais com l'Albufera valenciana, Doña Ana o els cultius de secà de l'interior de Granada, Almeria i Murcia.

A través del Living Lab "transferiran coneixements" i se centraran en "formar" els agents socioeconòmics "en practiques més sostenibles", ja sigui sobre el cultiu ecològic de l'arròs o dels cultius llenyosos dels altiplans interiors, sober fomentar el vincle entre ecologia i biologia, o com obtenir un "possible benefici" per reduir gasos d'efecte hivernacle. Álvarez recorda que Europa desenvolupa una llei sobre els mercats lliures de carboni i els "crèdit de carboni" per als agricultors - compensacions econòmiques per reduir emissions -.

Laboratoris en xarxa

El CRC vol generar altres Living Lab arreu del país. El director científic del centre i de la línia de Canvi Climàtic d'Eurecat, Carles Ibáñez, ha fet valer que les Terres de l'Ebre siguin "el quilòmetre zero" de la investigació sobre el canvi climàtic, però apunta que "volen arribar a totes les necessitats del país" i "treballar amb institucions, ONG, centres de recerca i administracions" per "generar projectes transversals". El centre ja treballa per trobar sinergies amb altres laboratoris que ja existeixen i crear-ne de nous.

Ibáñez ha refermat que els Living Lab són espais per "treballar amb els actors econòmics i socials, crear una dinàmica de col·laboració i de millora continuada, i establir objectius que interessin a la societat i l'economia local". A l'Ebre, el centre "ha de detectar necessitats, plantejar reptes realistes i buscar fons de finançament per poder ser catalitzadors de la transició ecològica al territori".

Prendre exemple

Els investigadors apunten que la sequera extrema d'enguany "ha de ser una oportunitat per veure com pot ser la situació del delta de l'Ebre en el futur", i generar dades valuoses, amb l'anàlisi dels impactes actuals, i eines d'adaptació. En aquesta situació, el nou Living Lab ha trobat menys reticències i discrepàncies entre les agents territorials i estan apareixent "moltes oportunitats per treballar conjuntament de forma efectiva", sota el lideratge del Centre de Resiliència Climàtica. Com més suport es rebi, "més resultats s'aconseguiran", remarca el director científic.

Actualment, el CRC ha generat 14 llocs de treball a Amposta, una desena dels quals en la línia de Canvi Climàtic. Les perspectives de creixement, per als pròxims cinc anys, és augmentar fins a la trentena el nombre de projectes. "Al ritme que anem ho podrem assolir", ha dit Carles Ibáñez.

"Edifici llavor"

El CRC tindrà com a seu "l'edifici llavor". El cap de desenvolupament corporatiu Joan Marc Escudero ha destacat que aquest immoble està dotat de diferents sensors i un monitoratge exterior que permetrà fer "un bessó digital de tot edifici". Les dades que es recolliran són temperatura, humitat i fluxos d'aires, unes dades de la situació climàtica del delta de l'Ebre que es poden extrapolar a altres zones.

A través del projecte europeu IClimaBuild, l'immoble s'ha dissenyat amb panells de fusta i façanes intercanviables de diversos materials per fer proves i testos sobre la interacció que els materials generen en els usuaris. L'objectiu és l'estalvi energètic i treure conclusions sobre "les millors estratègies de construcció" per a "edificis més sostenibles". També serà el primer immoble que es podrà desconstruir.

La construcció es fa en sec, amb unions caragolades i estructures de fusta. "Es podria desmuntar com qualsevol peça de Lego i reaprofitar-lo en altres construccions i equipaments", ha explicat Escudero. Que sigui de fusta no ha de suposar més risc en cas d'incendi. "El temps de combustió amb el qual es vincula temps d'evacuació és més alt en un edifici de fusta perquè l'acer del formigó es deforma de seguida i l'estructura cau", ha detallat.