El laberint legal per dissoldre associacions i partits neonazis més enllà de la Fundació Francisco Franco

El Ministeri de Cultura va avançar dilluns passat que els tràmits per il·legalitzar la Fundación Francisco Franco avançaven en la bona direcció. El Protectorat de Fundacions va donar per finalitzada la fase de recopilació de proves i va fer públiques les seves conclusions. L'entitat, segons consta en una resolució signada pel mateix Ernest Urtasun, no persegueix "finalitats d'interès general", ja que fa "apologia del franquisme" i "humilia la dignitat de les víctimes". El procés per dissoldre la plataforma va començar el juny de l'any passat i afronta ara la seva recta final. La Fundación Francisco Franco, tanmateix, no és l'única que desvirtua els límits de la legalitat i atresora motius per desaparèixer del mapa.  

Devenir Europeo i Alianza Nacional figuren en el registre legal d'associacions i tenen com a finalitat última l'exaltació neonazi. Núcleo Nacional proclama la defensa "racial" i entrena els seus membres en tècniques de combat. Els discursos d'odi i la xenofòbia són dues de les seves raons de ser. El grup també està inscrit com a associació. Falange Española de las JONS exhibeix –sense cap mena de pudor– simbologia franquista i organitza "entrenaments" de "defensa personal" per als seus militants. L'organització va protagonitzar el mes d'octubre passat disturbis i enfrontaments contra manifestants antifeixistes a Vitòria-Gasteiz. Falange no està registrada com a associació, sinó com "un partit polític legalment constituït". Així figura a la seva pàgina web, on la formació es defineix com "la casa comuna de tots els falangistes". Per què aquests grups i plataformes continuen comptant amb suport legal? Per què cap organisme inicia els tràmits per a la seva dissolució? Què diu al respecte la normativa vigent?

Falange està constituïda com a partit i es regeix en conseqüència per la Llei de Partits, modificada pel Govern espanyol de José María Aznar l'any 2002. La possible il·legalització o "suspensió judicial" de les formacions hi està recollida a l'article 10, tant per "decisió dels seus membres" com "per decisió de l'autoritat judicial competent".

La norma exigeix, per iniciar un procediment d'aquest tipus, que es produeixi una vulneració "reiterada i greu" dels "principis democràtics" i que el partit en qüestió busqui "eliminar el sistema democràtic" utilitzant per a això "conductes" que es basin en la "violència" o el "terrorisme". Els termes utilitzats no són casuals. El text va tirar endavant en plena activitat terrorista d'ETA. Aznar va aprofitar aquesta regulació per mantenir vigilada l'esquerra abertzale.

La Llei de Partits va néixer realment a finals dels setanta, però es va reformar el 2002. "I es va reformar ad casum, és a dir, per a un cas concret: fer front al terrorisme d'ETA i sobretot il·legalitzar partits com Batasuna", recorda Marc Carrillo, catedràtic emèrit de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

El professor subratlla que "en tot cas, es tracta d'una llei administrativa, no penal", que permet ordenar l'extinció de "qualsevol partit polític que doni suport de manera flagrant i directa a accions terroristes". El Tribunal Constitucional va avalar aquesta reforma l'any 2003. El Partit Comunista de les Terres Bascas (PCTV) i Acció Nacionalista Basca van ser il·legalitzats amb els mateixos arguments que Batasuna el 2008.

Falange Española de las JONS defensa "ideològicament" –matisen al seu web– un "sistema socioeconòmic denominat nacionalsindicalisme", que busca superar la "divisió artificial de la societat en classes socials, ideologies i separatismes". El partit no parla d'actituds violentes ni esmenta en els seus estatuts el terrorisme. Els cursos de "defensa personal" per als seus militants els anuncien amb absoluta discreció.

"La Falange no dona suport exprés ni tàcit a cap tipus de terrorisme i se suposa que tampoc contempla en els seus estatuts les actuacions violentes; una altra cosa és que en la seva activitat quotidiana vulneri sistemàticament les llibertats i legitimi aquesta violència", assenyala Fernando Flores Jiménez, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, per afegir tot seguit: "Aquestes formacions solen estar molt ben assessorades i tenen clar fins on poden arribar i què poden dir públicament; saben quan es poden activar els mecanismes per a la seva il·legalització."

La legislació vigent contempla, a més, la possibilitat d'actuar contra els partits que de manera "reiterada i greu" vulnerin els "principis, valors i drets" recollits a la Constitució. Aquest precepte també té els seus matisos. "No significa en absolut que un partit contrari al model constitucional hagi de ser il·legalitzat. Espanya no té un sistema de democràcia militant. Què significa això? Doncs que qualsevol pot constituir un partit amb plantejaments contraris a la Constitució. La Falange i Vox en són dos bons exemples. És motiu suficient per il·legalitzar-los? No. Ho seria si aquests discursos i missatges quotidians anessin acompanyats d'actes explícits i clarament identificables de violència", reitera Marc Carrillo.

Alemanya i altres països europeus sí que tenen democràcies militants que permeten il·legalitzar partits i formacions pels seus posicionaments ideològics. Aquesta conjuntura va permetre l'extinció del partit nazi després de la Segona Guerra Mundial. Els dubtes sobre l'efectivitat de la norma, tanmateix, han tornat al centre del debat amb la irrupció al tauler polític d'Alternativa per Alemanya (AfD).

La discussió sobre els supòsits en què s'hauria de sol·licitar l'extinció d'un partit a Espanya també ha arribat a la meitat dreta dels hemicicles. El PP i Vox han demanat en reiterades ocasions il·legalitzar els partits "separatistes". La jurisprudència, tanmateix, remarca la necessitat que existeixi una línia d'actuació "al marge dels procediments legalment instaurats". 

Público s'ha posat en contacte amb els ministeris de Justícia i Interior. Les dues carteres s'han remès a la Llei de Partits i reconeixen que qui ha de prendre la iniciativa per sol·licitar la il·legalització d'un partit polític és la Fiscalia. El Ministeri Fiscal, també consultat per aquest diari, s'ha remès al mateix text, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) fa més de vint anys. La Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de l'organisme no ha volgut entrar a valorar si hi concorren o no motius per posar en marxa el procediment de dissolució davant un cas com el de Falange.

La Llei d'Associacions, més concreta en els seus termes  

Les associacions que no estan registrades com a formacions polítiques rendeixen comptes sobre la base d'una norma diferent, també impulsada el 2002. El text, aquesta vegada sí, té una disposició posterior que contempla específicament l'obertura d'expedients d'il·legalització contra les organitzacions les activitats de les quals "constitueixin apologia del franquisme, bé exaltant el cop d'estat de 1936 o la dictadura posterior, o bé enaltint els seus dirigents".

La dissolució també serà viable quan les entitats menyspreïn i humiliïn "la dignitat de les víctimes" o incitin "directa o indirectament a l'odi contra les mateixes". El Ministeri Fiscal i les associacions memorialistes són qui poden prendre aquí la iniciativa, tal com confirmen a aquest diari des del Ministeri de Justícia. Aquests matisos s'han introduït en la norma arran d'una proposició de llei registrada en l'actual legislatura pel Grup Parlamentari Socialista.

"Les organitzacions també poden ser il·legalitzades si tenen com a finalitat la comissió de delictes o utilitzen estructures paramilitars, però cap associació que pretengui cometre delictes o utilitzar la violència ho posarà als seus estatuts", sosté Marc Carrillo. Aquests buits i la interpretació que apliquin en la pràctica els organismes competents són dos dels elements que permeten –a priori– que continuïn florint grups neonazis i plataformes obertament xenòfobes com Núcleo Nacional o Devenir Europeo. Les investigacions policials i el recorregut de les denúncies –quan prosperen– solen ser llargs i complicats. "Els tribunals normalment tendeixen a protegir la llibertat d'associació i de participació política", reconeix Fernando Flores Jiménez.

Les fundacions, per la seva banda, són les úniques que depenen del Ministeri de Cultura, ja que és qui gestiona el Protectorat de Fundacions. L'inici dels tràmits per procedir a l'extinció de la Fundación Francisco Franco, "la primera que afronta un procés d'aquestes característiques", aporta una mica de llum a un debat que feia anys que estava encallat. 

La complexitat del procés i la necessitat d'aportar proves sòlides en el seu recorregut judicial, tanmateix, fan que els criteris aquí aplicats no siguin sempre extrapolables a altres entitats, molt menys a organitzacions i partits polítics. "Aquesta no és l'única fundació que fa apologia del franquisme. Estem estudiant més casos", assenyalen en una conversa amb Público fonts del departament que dirigeix Ernest Urtasun. Cultura no té competències ni capacitat per actuar més enllà de les fundacions. Justícia i Interior asseguren que tampoc poden demanar l'extinció de cap associació o formació política, per molt que vulnerin de manera "reiterada i greu" els principis democràtics. L'última paraula la té en aquests casos la judicatura. I la primera, correspon al Ministeri Fiscal.