L’ús d’aigua regenerada equival ja al 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona

Des del passat mes de novembre hi ha declarada l’alerta per sequera hidrològica a diversos embassaments del territori, fent que l’àrea metropolitana es vegi inclosa en un estat de sequera greu. En aquest context, l’ús de l’aigua regenerada, una de les competències de l’AMB, pren molta importància ja que és una gran alternativa a l’hora d’incrementar la disponibilitat d’aigua per al rec agrari, per mantenir el cabal mínim dels rius o per tal de tenir més aigua potable disponible.

En aquest sentit, en els darrers anys el volum d’aigua reutilitzada ha anat en augment passant de 3,8 hm3 d’aigua reutilitzada l’any 2018 a més de 56 hm3 l’any 2022. És a dir, s’ha utilitzat gairebé 15 vegades més en 4 anys. A més, aquest volum d’aigua reutilitzada en el territori metropolità equival ja al 25% del consum d’aigua potable de tota la metròpolis. O en altres paraules, suposa el 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona.

Com pal·liar el dèficit d’aigua?

Totes les accions destinades a aquest objectiu es vehiculen gràcies al Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA) del territori metropolità que ja alerta que l’any 2050 hi haurà un dèficit hídric d’aigua potable a les ciutats metropolitanes d’aproximadament 130 hm3 a l’any si no es prenen mesures.

Analitzat, doncs, tot el cicle de l’aigua i els escenaris futurs, el PECIA estableix diverses iniciatives de competència metropolitana per pal·liar aquest possible dèficit d’aigua les dècades vinents. Moltes d’aquestes mesures busquen, explica Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB, "trobar nous recursos i impulsar la reutilització de l’aigua a través de la producció i distribució d’aigua regenerada".

Injeccions d’aigua regenerada

Per tant, per tal d’evitar un escenari futur sense recursos hídric i possibles restriccions de consum, el Pla ja està treballant diverses línies estratègiques entre les quals destaca l'aportació aigües amunt de l'ETAP de Sant Joan Despí, perquè la planta capti l'aigua i la potabilitzi de nou, o la injecció d’aigua regenerada a l’aqüífer del delta del Llobregat per frenar la intrusió salina.

Aquesta injecció, mitjançant aigua regenerada de màxima qualitat, aconsegueix “formar una barrera contra la intrusió salina alhora que es millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer del delta del Llobregat”, declara Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB.

Actualment, des de l’ERA del Prat, es fa un ús ambiental de l’aigua regenerada, enviant en continu un cabal d’entre 1 m3/s i 2 m3/s al riu Llobregat per sota de l’ETAP de Sant Joan Despí. Aquesta iniciativa busca garantir el cabal ecològic del tram final del riu Llobregat. Durant el 2022, aquest ús ha estat de 45 hm3/any. També s’està duent a terme l’aportació al canal dret del Llobregat per als regants del parc agrari.

Projectes de futur

Per una altra banda, malgrat que l’ús d’aigua regenerada ja "és una realitat", com comenta l’Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, cal continuar treballant a llarg termini. Així s’han plantejat altres mesures que marcaran l’estratègia futura com, per exemple, el subministrament d’aigua regenerada als municipis de Sant Cugat o Cerdanyola que va en línia amb el repte de subministrar aigua regenerada al màxim d’usuaris del territori metropolità passant per fórmules més innovadores.

En aquest cas concret, pren força la captació dels recursos produïts fora del territori, concretament de la zona de Sabadell, per subministrar-la als municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Bellaterra.

També hi ha altres plans, comenta Maria Induráin, amb un focus més concret com el projecte constructiu del polígon de la Zona Franca i el barri de La Marina. El repte, en aquestes zones, és subministrar aigua regenerada a les fàbriques, oficines, zones verdes o habitatges.

"Les indústries d’aquesta zona fan servir moltíssima quantitat d’aigua i la capten de l’aqüífer del Llobregat. En el moment que se substitueixin aquestes captacions subterrànies per l’aigua regenerada alhora ajudarà a millorar la qualitat de l’aigua subterrània. Per nosaltres té un sentit estratègic tractar-la i fomentar que les empreses cobreixin les seves demandes amb aigua regenerada", considera Fernando Cabello.

Properament, també es connectarà la canonada del tractament bàsic de l’estació de regeneració d’aigües residuals (ERA) del Prat amb la xarxa d’AENA. Amb aquesta iniciativa es vol fer ús d’aquest recurs per a la descàrrega d’aparells sanitaris i per a reg de l’Aeroport de Barcelona. De nou, s’alliberaria així la captació d’aigua a l’aqüífer del Delta de Llobregat.

Tenint en compte tots aquests projectes, més els consums potencials d’aigua, "l’escenari que es presenta en un futur és arribar al 130 hm3/any de reutilització d’aigua a l’àrea metropolitana", puntualitza Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB. Això, afegeix, suposaria "el 98% de l’aprofitament sobre l’aigua disponible i convertir el territori en un referent en la regeneració i reutilització d’aigua".

Les referències que serveixen de guia per impulsar totes aquestes mesures són diverses. Fernando Cabello parla de Califòrnia, per exemple, que són clarament un estat innovador en matèria d’aigua regenerada a causa de les sequeres que pateixen des de fa anys. A més, Paco Salguero, tècnic del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB, afegeix que Singapur és un altre model per ser un "estat sense recursos hídrics que busca la independència de l’aigua i no dependre d’altres països". Per tant, entenen l’aigua regenerada com "una necessitat d’estat".