L'objecció de consciència coarta el dret a l'avortament a Catalunya

Avortar a Catalunya (i en la resta de l'Estat espanyol) és legal des de 1985. Però que sigui legal no vol dir que sigui fàcil. La llei del 2010 estableix que, quan s'autoritza l'avortament en l'Estat espanyol, la dona ha de sotmetre's a tres dies de reflexió. Les dues modalitats més comunes són l'avortament farmacològic -possible fins a les nou setmanes- i el quirúrgic -legal més enllà de la setmana 22 si un comitè clínic confirma que el fetus té una malaltia incurable-.

En el territori català, els establiments per practicar la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) es divideixen bàsicament en dos tipus de centres: clíniques privades acreditades -la majoria situades a Barcelona- i hospitals.

No es va notificar cap avortament en 16 comarques catalanes durant el 2018

Malgrat això, l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius indica que en 2018 com a mínim 482 dones van haver de desplaçar-se per avortar perquè a les seves comarques no poden fer-ho. Segons les dades proporcionades pel Departament de Salut no es va notificar cap IVE en 16 comarques catalanes (Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Solsonès, Segarra, Conca de Barberà, Terra Alta, Montsià, Priorat, Garrigues, Moianès, Pla de l'Estany, Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà). "No em crec que les dones al Montsià no avortin", sospita la coordinadora de la Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert Garcia.

Una de les principals raons d'aquesta xifra és l'objecció de consciència. L'article 19.2 de la Llei orgànica 2/2010 estableix que pot haver-hi ginecòlegs objectors de consciència -que es neguin a practicar avortaments per creences religioses- però els centres mèdics han de garantir que hi hagi algun professional disposat a fer-ho. Això no passa en gran part del territori català. "El sistema de salut a Catalunya és absolutament pervers, perquè molts dels hospitals catalans són concertats amb l'Església catòlica, com l'Hospital de Sant Pau, el de Manresa o el de la Seu d'Urgell. Es defineixen objectors perquè els caps de l'hospital són els bisbes", denúncia Aldavert.

A Manresa no es pot avortar quirúrgicament

Un dels hospitals concertats és el de Sant Joan de Déu de Manresa. És el centre sanitari de referència del Bages i de la seva gestió s'encarrega la Fundació Althaia. El patronat de la fundació està format per l'Ajuntament de Manresa, Mutuacat i l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Des de fa uns mesos, el col·lectiu feminista Acció Lila ha començat a rebre queixes en les quals dones diuen que són derivades a Barcelona quan sol·liciten un avortament quirúrgic a l'hospital. En el Centre d'Atenció Primària (CAP) Bages, gestionat també per Althaia, sí que se'ls autoritza l'avortament farmacològic, el qual es pot practicar fins a la setmana nou. Ara bé, des de Sant Joan de Déu, que també és un dels centres hospitalaris de referència de la Catalunya Central, se'ls nega l'IVE quirúrgica. Òria, militant d'Acció Lila, assenyala que al principi suposaven que era per motius tècnics, però amb el temps han anat lligant caps.

L' Ordre de Hospitalària de Sant Joan de Déu afirma que els seus treballadors trabajadores "tenen el deure de l'objecció de consciència"

Fonts de la Fundació Althaia remarquen que aquesta derivació es deu al circuit del sistema del Departament de Salut. Ni confirmen ni desmenteixen que l'objecció de consciència sigui un motiu de pes. "A Catalunya el sistema de salut està organitzat en el territori de manera que les demandes assistencials s'atenen des del nivell i centre més adequat en cada cas", afirmen. D'altra banda, fonts de l'Orde d'Hospitalària de Sant Joan de Déu exposen arguments diferents. "Com a entitat catòlica tenim clara la nostra posició", subratllen.

"La inviolabilitat de la vida humana exclou que en les obres de l'Ordre Hospitalària es pugui practicar no sols l'avortament voluntari, sinó altres intervencions que suprimeixin la vida. El personal que treballa en elles, per tant, té el deure de l'objecció de consciència", exposa el punt 5.2.1.3 de la seva Carta d'Identitat.

Enfront d'aquesta explicació, Òria recorda que l'Hospital de Sant Joan de Déu rep diners de la Generalitat -el Servei Català de la Salut (CatSalut) assumeix i paga més del 70% en la contractació de serveis- i que "hauria d'estar totalment subordinat a la llei pública".

... i a Lleida tampoc

A Manresa es pot avortar farmacològicament, però a les comarques de Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça no. A l'hospital Comarcal del Pallars, les dones d'aquestes tres comarques són derivades al CAP de Balaguer, ja que els dos ginecòlegs del seu hospital de referència són objectors de consciència, afirmen des del col·lectiu Feministes Pallars Jussà. "En tota la província de Lleida no es pot practicar l'avortament quirúrgic", afegeixen. Això provoca que hagin de traslladar-se fins a Girona, Tarragona o Barcelona. Un altre dels motius d'aquest desplaçament, sense ni tan sols passar pel CAP o l'hospital, és que les dones se senten jutjades. "Quan ets d'un poble petit la teva confidencialitat està més amenaçada perquè l'avortament està estigmatitzat", apunta Aldavert.

Les activistes asseguren que a l'Hospital Comarcal del Pallars hi ha els recursos necessari per practicar l'avortament 

El Departament de Salut reconeix que a Alt Pirineu i Aran les dones "s'han de desplaçar per arribar als serveis on es disposen dels recursos necessaris per a la realització de la IVE". "Actualment s'està treballant per acostar el punt d'accés a la prestació de la IVE i disminuir així els desplaçaments, però totes les dones que passen per aquest procés tenen garantits els seus drets", apunten.

Ara bé, Feministes del Pallars Jussà assegura que a l'Hospital Comarcal del Pallars, gestionat per l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, sí que hi ha els recursos necessaris per practicar l'avortament. "A tu t'envien a Balaguer, però si tens algun problema t'atenen els ginecòlegs -de l'Hospital Comarcal del Pallars-, els mateixos que no t'han volgut donar el tractament", denúncia el col·lectiu.

"Mira com li batega el cor"

A més de negar-los-hi els fàrmacs, diverses usuàries s'han trobat amb una doble dosi de moralitat no desitjada. La Laura -nom fictici- es va quedar embarassada i tenia "claríssim" que no volia tenir fills, així que va anar al seu hospital de referència, l'Hospital Comarcal del Pallars, per sol·licitar la IVE. Una visita que hauria d'haver durat deu minuts es va allargar una hora i mitja. La van informar de tots els recursos als quals podia accedir -seguint el procediment establert per llei-, sobretot centrant-se en la maternitat. Després, li van fer l'ecografia. "Van girar la pantalla per dir-me 'mira com li batega el cor', 'a veure si podem escoltar-li", narra. "Vaig entrar molt mentalitzada a la consulta, però vaig sortir amb un sentiment de culpa bestial. Per acabar de rematar em van donar una foto de l'ecografia amb els papers informatius", relata.

"Amb el coronavirus les dones han hagut de desplaçar-se diverses comarques per avortar"

Laura, com la majoria de dones, va ser derivada a al CAP de Balaguer, on sí autoritzen l'avortament farmacològic. "Vaig estar molt nerviosa després de l'experiència que havia tingut i res a veure. Va durar deu minuts, em van fer una ecografia rapidíssima i em van explicar pas per pas el tractament ", explica la Laura. Ara bé, si l'embaràs té més de nou setmanes les deriven fora de la província de Lleida per sotmetre's a una IVE quirúrgica. "Amb el coronavirus les dones han hagut de desplaçar-se diverses comarques per avortar", denuncien des de Feministes Pallars Jussà.

Malgrat que l'Ajuntament de la Torre de Capdella (Pallars Jussà) ha aprovat aquest mes de juliol una moció perquè es garanteixi la IVE de moment no hi ha hagut avenços, segons les activistes feministes. El col·lectiu proposa diverses solucions: que com a mínim hi hagi un ginecòleg que no sigui objector de consciència a les comarques; que es desplaci algun ginecòleg del territori per poder practicar l'avortament quirúrgic o farmacològic quan sigui necessari; o que ho facin les llevadores, "ja que en la seva gran majoria no són objectores", conclouen.