L'independentisme, dividit en la interpretació de la confirmació de les inhabilitacions a Junqueras i Turull

Indignació compartida i interpretació divergent. Així podria resumir-se la reacció de l'independentisme a la revisió que la sala penal del Tribunal Suprem ha fet de la sentència del judici del Procés i que s'ha traduït en el manteniment de les inhabilitacions fins els anys 2030 o 2031 per a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.

A grans trets, ERC i Òmnium Cultural han posat el focus en l'alt tribunal i el partit ha denunciat que ha fet "cas omís" de la recent reforma del Codi Penal, que a banda de la supressió del delicte de sedició va reformar la malversació. Junts per Catalunya, en canvi, ha fet com l'ANC i ha carregat justament contra aquesta reforma legislativa, en una clara crítica a ERC i els seus pactes amb el Govern espanyol.

El Suprem ha passat a condemnar Junqueras, Romeva, Turull i Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació, de manera que se'ls manté la inhabilitació per a càrrec públic imposada en la sentència de l'octubre de 2019 -fins al 2031 per a Junqueras i Bassa i fins al 2030 per a Turull i Romeva-, mentre que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han passat a ser condemnats per desordres públics i Carme Forcadell, Josep Rull i Quim Forn per desobediència. Els cinc darrers han vist com la seva pena d'inhabilitació ha quedat extingida.

Per a Marta Vilalta, el Suprem ha comès un "cop a la democràcia", en deixar en "paper mullat" la reforma del Codi Penal

Per part d'ERC, la resposta l'ha verbalitzat la portaveu i secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, per a qui el Suprem ha comès un "cop a la democràcia". Segons ella, la condemna suposa deixar "en paper mullat" la feina del legislador i fer "cas omís" a la reforma del Codi Penal.

Per a la dirigent d'Esquerra, el sistema judicial espanyol és "retrògrad" i està "supeditat a la dreta més extrema", a banda "d'atemptar contra el sistema democràtic". Tot i celebrar que desapareguin les inhabilitacions de Forcadell, Rull, Forn, Sànchez i Cuixart, Vilalta ha afegit que l'arbitrarietat del Suprem "facilitarà" la defensa dels líders independentistes des dels tribunals internacionals.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, en canvi ha optat per criticar directament la reforma del Codi Penal, ja que segons ell "el resultat és invers al que es pretenia". Per a l'exconseller, un dels afectats directament per la sentència, la reforma "continua criminalitzant l'1-O" i ha instat ERC a "explicar" l'acord amb el PSOE per fer aquests canvis legislatius. "Al PSOE ja li va bé, qui ha fet els acords amb ells són els que s'hauran d'explicar", ha recalcat. A l'espera de reunir-se amb el seu equip de defensa, Turull ja ha avançat que pensa recórrer la sentència.

Fora de l'independentisme, el líder d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, ha celebrat que "el Suprem confirma que la sedició no s'ha substituït per el nou delicte se desordres públics. S'ha derogat del Codi Penal", alhora que ha lamentat que el tribunal "continua frenant els avenços polítics en el camí de la desjudicialització. No aplica la reforma de la malversació".

Òmnium apel·la a Europa, l'ANC carrega contra ERC

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha realitzat una interpretació més propera a la d'ERC i ha comentat que "l'Estat espanyol continua titllant de violència l'exercici pacífic de drets fonamentals, mentre renuncia a la democràcia. Del Tribunal Suprem mai no n'hem esperat res i la lluita continua al TEDH [el Tribunal Europeu de Drets Humans, l'òrgan que resoldrà en darrer terme els recursos dels dirigents independentistes condemnats pel Suprem en el judici del Procés]".

Molt diferent ha estat la reacció de l'ANC, per a qui "la reforma del Codi Penal només ha servit per incrementar la repressió contra l'independentisme. De res serveix pactar amb qui vulnera persistentment tots els nostres drets i llibertats. Cap més pacte amb Espanya per empresonar-nos!". Implícitament el missatge és una clara crítica cap a ERC, que va negociar la reforma amb l'executiu estatal.